Els anoiencs que emigren a l'estranger segueixen en creixement i superen les 3.000 persones

Segons les dades de l'Idescat, hi ha 3.128 anoiencs o anoienques que resideixen a l'estranger. Les xifres del 2019, recollides també en l'Informe Econòmic Anual de l'Anoia, confirmen una tendència que es manté des de fa més de deu anys de manera gairebé constant. Cada any, al voltant de 200 persones deixen la comarca per establir-se fora de l'Estat espanyol. Per primer cop, l'any passat, es va passar dels 3.000. El destí prioritari, segons l'informe, països més al nord i -en segon terme- del Con Sud. Per aquest ordre, els estats on emigren són França, Argentina, Bèlgica, Alemanya, Xile i Regne Unit. 

Amb tot, el darrer any va ser quan menys va créixer aquesta 'diàspora': 184 persones per les 208 de l'any anterior. Des que es recopilen les dades, aquesta emigració és cada cop més jove. El 2009, un de cada quatre persones que se n'anava, era major de 65 anys; ara, és menys d'un 14%, mentre que la població de 0 a 14 anys que se'n va de l'Anoia s'ha duplicat en aquest lapse de temps: del 12,58% al 25,58%. 

Aquestes dades de l'Idescat s'obtenen a partir de persones que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l'única nacionalitat, i l'últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a l'Anoia. El municipi més afectat per aquesta emigració és Igualada, darrer domicili de 1.640 persones del total de 3.128 que van fer les maletes.

Una sortida en fals de la recessió

Una de les persones que ha fet el pas és el consultor ambiental i geògraf igualadí Quim Muntané, que viu a Londres. En la seva opinió, els anoiencs i anoienques que se'n van "ho han fet per circumstàncies i motivacions força diverses, sobretot entre els joves. Intueixo almenys dos perfils clars: d'una banda, gent que no trobava feina a la comarca i ha decidit provar sort a l'estranger, i s'hi queda durant una temporada (més o menys llarga); de l'altra, persones que han marxat per fer estudis superiors (o que els ha fet aquí) i que es queda a l'estranger o se n'hi va perquè no troba a la comarca la possibilitat de treballar en l'àmbit i el nivell laboral que esperava o desitja".

Després dels anys nefastos de la recessió -el 2013 se superaven de llarg els 12.000 aturats a la comarca-, els anys següents, amb la millora de la situació econòmica, el flux de persones que se'n van anar va seguir creixent. Muntané assenyala que "la situació continua sent objectivament dolenta. Tot i que, des del 2012, l'atur ha anat disminuint, la taxa actual -propera 13% de mitjana a la comarca, i previsiblement major en menors de 30 anys- segueix sent una catàstrofe que complica les perspectives vitals i laborals de molta gent. La situació és encara més complicada per qui busca llocs de treball qualificats o en sectors laborals concrets". Considera que, amb la crisi post-COVID, "el volum de gent emigrant a l'estranger no només es mantindrà sinó que probablement augmentarà de nou, com durant els anys posteriors a la crisi econòmica del 2007-2008".

Per què el nord d'Europa? Quim Muntané opina que "la tria del país on anar-se'n és resultat d'una barreja de factors culturals (països o ciutats que percebem com a atractives o bons llocs on viure), personals (amics, coneguts o familiars que hi viuen o hi han viscut) i d'oportunitats laborals concretes". Apunta que "la dinàmica és encara més preocupant si es té en compte el jovent que, sense anar-se'n a l'estranger, abandona igualment la comarca per establir-se a Barcelona o voltants (ja sigui empadronant-s'hi o no). L'èxode real de jovent de la comarca és més acusat del que aquestes dades indiquen". Lamenta que "a l'Anoia hi ha una manca d'atractiu comparatiu de les seves poblacions. Fins i tot entre els que creiem que l'Anoia és un territori fantàstic on viure, és difícil obviar que d'altres ciutats properes ofereixen moltes més possibilitats a nivell d'activitat cultural o recolzament institucional, per exemple".

Muntané resumeix el seu cas personal: "després d'uns anys treballant com a investigador i consultor ambiental a diferents empreses i organitzacions de Catalunya (des d'Igualada, però mai directament per empreses de la comarca), vaig venir al Regne Unit a estudiar un màster en governança ambiental. Aquest estiu, un cop enllestit el màster, vaig optar per quedar-me a Oxford i continuar la meva carrera laboral aquí, on les perspectives són millors, i on tinc opcions laborals més estables i menys precàries que les que podria trobar a l'Anoia o Catalunya. És una decisió complicada, perquè viure lluny de la teva ciutat i els teus es fa a vegades molt dur, i tinc l'esperança de poder tornar a Igualada en algun moment – però de moment, crec que té sentit provar sort a l'estranger".

"Cal vertebrar una relació entre empresa i coneixement"

Sobre aquest fenomen, el president de la Unió Empresarial de l'Anoia, Joan Domènech, apunta que "la comarca és un bon lloc per viure i treballar-hi. Hem de seguir treballant per apostar aquesta societat del coneixement i vertebrar una millor relació entre empresa i coneixement. Hem de sumar esforços en aquí i evitar que els joves que surten de la universitat i la FP no es vegin obligats a marxar perquè no hi ha feina, que puguem retenir el seu talent i atraure'n de nou".

A la comarca comptem amb indústria puntera en diversos sectors, amb important actius que faciliten la innovació i el seu creixement: indústria auxiliar, tallers de manteniment, el Campus Universitari, la Càtedra especialitzada, centres tecnològics, laboratoris, escoles professionals, museus, empreses de serveis i personal preparat, adaptat al treball industrial.