TORNAR

Antoni Dalmau: “La Guerra Civil va ser una tragèdia terrible a Igualada”

L’escriptor igualadí parla sobre el cost humà del conflicte a l’apertura del cicle que recorda els 80 anys del final de la Guerra Civil

societat
Dilluns, 18 febrer 2019. 03:00. Toni Cortès Minguet.
D'un cop d'ull

Antoni Dalmau va ser l'encarregat d'obrir el cicle de conferències que l'Ajuntament d'Igualada ha organitzat per recordar el 80è aniversari del final de la Guerra Civil. El passat divendres 15 de febrer, en una sala d'actes de la Biblioteca Central d'Igualada plena a vessar, l'escriptor igualadí va parlar sobre el cost humà del conflicte, sobre els morts -d'un bàndol i l'altre- al front, a la rereguarda, als bombardejos, a les presons i als camps nazis, així com les víctimes de la repressió, que foren processats i empresonats i els que van haver de marxar a l'exili lluny de la seva terra. Un cost humà que Dalmau xifra en 869 persones, víctimes directes d'una guerra que va ser "una tragèdia terrible" a Igualada. Un xifra que. Segons Dalmau, no està tancada.

PUBLICITAT

Foto: Toni Cortès

Antoni Dalmau va obrir la xerrada oferint una petita lliçó d'història, a manera de preàmbul, abans d'entrar a desglossar, amb xifres, records i anècdotes, el fons de la conferència: el cost humà de la guerra a Igualada. Dalmau va recordar l'alçament militar, que va definir com a "cop d'estat" contra la República, i que "va encendre la guspira d'una Guerra Civil que va causar una gran mortaldat", que els historiadors xifren en mig milió de morts a l'estat espanyol. "Els efectes van ser molt devastadors, va afegir Dalmau, entre els morts al front, els afusellaments, les víctimes de la postguerra, l'exili, la ruïna econòmica...". Dalmau també va recordar "l'esclat de la revolució social com a resposta a l'alçament, que va implementar un nou règim, establint entre altres, el sistema de col·lectivitzacions". En aquest nou escenari, Dalmau va assenyalar que hi va haver destrucció de patrimoni, confiscació de béns, contribucions de sang, empresonaments i assassinats arbitraris, especialment entre gent de dretes i religiosos.

"La conseqüència més dolorosa van ser les víctimes humanes, difícilment calculables, que van marcar com a mínim dues generacions" va assenyalar Dalmau, remarcant que "la majoria de gent va optar pel silenci, ja sigui pel desig d'oblidar aquest malson o per por a les represàlies”.

Dades en constant mutació

Després de fer un repàs a la curta bibliografia existent sobre la Guerra civil a Igualada, que Dalmau va detallar, l'escriptor va voler remarcar la dificultat que hi ha per tenir, amb exactitud, les dades sobre el cost humà de la guerra, "que estan en constant mutació", a causa de les recerques d'investigadors i l'aparició de documentació o noves fonts o testimonis. Dalmau va posar alguns exemples. Va explicar com, fins fa poc, sempre s'havia dit que només hi havia hagut una víctima dels bombardejos a Igualada, però n'ha sortit una segona i pot ser que hi hagi una tercera víctima. També va explicar que Igualada recorda, dins el projecte Stolpersteine, els igualadins morts als camps nazis amb 10 llambordes amb els noms de les víctimes, situades al terra de la plaça de l'Ajuntament i com, darrerament, ha aparegut una onzena víctima igualadina. En aquest sentit, Dalmau també va assenyalar que hi ha moltes dades de les quals no hi ha unes xifres certes "però que anem deduint". També en va posar alguns exemples: el nombre d'emboscats, joves que van haver de fugir a viure als boscos, amagats, per no anar al front; la quantitat de voluntaris milicians que van anar al front d'Aragó o el nombre d'igualadins que vam formar part de les patrulles de control, que dels 37 apuntats inicialment ja s'ha arribat als 127.

Sobre les xifres del cost humà de la guerra, un concepte iniciat per l’historiador Josep Benet i continuat per altres, com Jordi Oliva, Dalmau va assenyalar que un dels grans problemes és saber si el nombre de persones que consten com “desapareguts” també van morir. “Molts dels desapareguts van sobreviure i tenim molts noms en vermell, perquè no tenim la certesa que haguessin mort o no”, va explicar Dalmau.

"A totes les cases, d'un bàndol o altre, es va pagar un preu directe"

Antoni Dalmau va situar la xifra del cost humà, una xifra oberta, en 869 víctimes, entre assassinats a la rereguarda, morts al front, morts pels bombardejos franquistes, afusellats pel franquisme, morts a la presó, morts als camps nazis, processats, empresonats i exiliats, "una xifra altíssima per a una ciutat que llavors tenis 15.000 habitants", va remarcar Dalmau, afegint que "a totes les cases d'un bàndol o altre, es va pagar un preu directe. Va ser una tragèdia terrible".

Dalmau va exposar les xifres de víctimes dels diversos blocs, remarcant "l'alt nombre i percentatge de morts a la rereguarda". Dalmau va explicar que dels 379 igualadins morts a la guerra i postguerra, un total de 101 foren assassinats a la rereguarda. Un 34,65%, molt per sobre del 29% de Catalunya, on es van registrar 2441 morts, també a la rereguarda. D'aquestes 101 defuncions, 14 foren sacerdots, 11 escolapis, 6 maristes, 3 caputxins, 1 monja i 66 seglars. Pel que fa a les seves filiacions, la majoria eren carlins, uns 22, mentre que la resta es repartien entre Renovación Católica, 6; Lliga Catalana, també 6; la CEDA, 3 i 1 militant d'Unión Patriótica. De la resta, 63, no se'ls coneixia militància. Dalmau va esmentar alguns casos, com el dels 18 assassinats de la Pobla de Claramunt, i va remarcar que, en molts casos, les tortures i els assassinats "eren d'una gran crueltat".

Sobre els morts al front, Dalmau va incidir, novament, en el fet que la xifra no és tancada, "ja que hi ha molts noms que consten com a desapareguts i que no sabem si van morir". Al front, segons aquestes dades, hi van morir 9 igualadins defensant les tropes franquistes i 222 defensant l'exèrcit republicà. Dalmau va denunciar que, mentre les víctimes de l'exèrcit franquista van rebre homenatges i pensions, sobre els morts republicans hi va haver un silenci absolut".

Foto: Toni Cortès

Pel que fa als morts per bombardejos, Dalmau va explicar que de l'única víctima coneguda per les bombes a la capital de l'Anoia, recollida per Miquel Térmens a l'obra de referència Revolució i Guerra Civil a Igualada 1936-1939, ja s'ha passat a 2 víctimes i hi ha una tercera per confirmar. També va esmentar que 5 igualadins també van morir en bombardejos en altres ciutats.

Continuant amb les xifres, Dalmau va explicar que entre els 3.385 afusellats pels franquistes, 18 foren igualadins. "En general, es tractava d'execucions molt aleatòries, sovint sense proves i sense garanties processals" va explicar l'escriptor, afegint que "els franquistes estaven obsessionats a oferir venjança a les famílies de les víctimes del seu bàndol; calia trobat un culpable per cada víctima, encara que en la majoria d'ocasions aquests no fossin directament culpables o tinguessin un segon nivell de responsabilitat". Dalmau també va esmentar els 11 igualadins que van morir a les presons.

Dalmau va explicar com molts republicans, ara fa 80 anys, un cop acabada la guerra, van haver de marxar als camps de concentració i com, a França, es van enrolar amb la resistència francesa per continuar la seva lluita contra el feixisme. Molts republicans foren deportats als camps d'extermini nazis, on moriren. Entre aquests, hi consten 11 igualadins.

A part de la xifra de morts, que Dalmau situa, fins al moment, en 379 defuncions, també hi ha un nombre destacat de víctimes, que són els processats i empresonats, que fins ara se n'han llistat uns 295, i dels que van haver de marcar a l'exili, uns 195.

Pel que fa als processats i empresonats, Dalmau va explicar que les denúncies provenien de les autoritats però que també hi va haver moltes delacions per part de veïns, moltes d'elles per venjances, enveges, etc. Davant qualsevol denúncia els posaven directament a la presó, on hi podien estar molts mesos. "Ho feien a consciència, era una política sistemàtica" va assenyalar Dalmau, que va explicar que les causes processals es fonamentaven en tres informes: del Comadant del Puesto de la Guàrdia Civil, del jefe local de Falange i de l'alcalde, i com tothom buscava avals per evitar el judici.

Entrada de les tropes nacionals a Igualada, el 22 de gener de 1939, pel carrer Òdena. Foto: ACAN - AFMI. Autor Procopi Llucià

Finalment, Dalmau va parlar sobre els exiliats, que també formen part d'aquest cost humà. Dalmau va remarcar que hi va haver dos exilis. El primer, a la segona meitat del 36, amb una onada de gent de dretes, gent adinerada o molt significada religiosament. Van marxar a França, a través dels passadors que els ajudaven a creuar els Pirineus; alguns van marxar a Donosti i alguns van fer el salt al continent americà. El segon exili es va dur a terme acabada la guerra. Dalmau va assenyalar que els exiliats van ser molt mal tractats a França. "Els primers no hi van trobar absolutament res. En pocs dies es va passar de 800 a 80.000 refugiats, a Argelers". La majoria es van quedar a França, altres van marxar a altres països com Alemanya o Bèlgica i alguns van marxar a Amèrica. "La casuística de l'exili és infinita" va assenyalar Dalmau, afegint que "les escenes de l'exili fan plorar", són unes colpidores imatges que ara tornem a veure. "La història es repeteix" va assenyalar l'escriptor igualadí.

Conferència a càrrec de Miquel Térmens

El cicle de conferències "El temor d'un futur incert", en el marc del 80è aniversari del final de la Guerra Civil a Igualada, es reprèn el divendres 15 de març, a les 7 de la tarda, a la Biblioteca Central d'Igualada, amb la conferència "Revolució i contrarevolució en la Guerra Civil a Igualada" a càrrec de l'historiador Miquel Térmens i Graells.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.