TORNAR

Consternació per la mort de l'activista Manel Caro, gran defensor del barri del Rec

El jove, de 38 anys, va morir sobtadament dissabte

societat
Diumenge, 30 setembre 2012. 19:15. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Igualada ha rebut desconcertada la notícia de la mort de Manel Caro aquest dissabte, un jove molt conegut a la ciutat pel seu activisme a favor del patrimoni del barri del Rec. Tot i que encara no se saben les causes exactes de la mort, tot sembla indicar que va patir una aturada cardíaca. La cerimònia de comiat serà dimarts a les 10h del matí al tanatori d'Igualada.

Manel Caro va morir sobtadament dissabte probablement a causa d'una aturada cardíaca. La notícia ha agafat tothom per sorpresa i ha trasbalsat la ciutat.

El jove, de 38 anys, era un destacat activista cultural, impulsor de la defensa patrimonial del barri del Rec d'Igualada. Va ser co-fundador de l'entitat Amics del Rec juntament amb Jordi Balsells i Jordi Ribaudí, una entitat cultural que va néixer l'any 2008 i de la qual actualment Manel Caro n'era el secretari. Caro va ser també co-fundador de l'Associació Cultural La Bastida i impulsor del rrrrrec Festival que just acaba de celebrar la segona edició.

Abans, però, que existissin aquestes entitats, Manel Caro ja promovia la rehabilitació i conservació del barri del Rec. Des de feia més de deu anys estava fent una tasca ingent per documentar el patrimoni igualadí, fent venir experts en patrimoni industrial perquè coneguessin el barri, elaborant informes i presentant recursos i al·legacions per impedir l'enderrocament de les adoberies.

Amics i coneguts de Manel Caro han reaccionat amb incredulitat a la notícia, i tots coincideixen a descriure'l com un treballador incansable, una persona vital, plena d'idees i que encomanava una gran energia. Des d'Amics del Rec parlen d'una gran pèrdua i recorden que ell era l'ànima i impulsor de molts dels projectes culturals que havien sorgit els darrers anys a Igualada.

El seu amic i també cofundador d'Amics del Rec, l'empresari Jordi Balsells, afirma que 'la mort del Manel és una pèrdua irreparable', recorda que 'el Manel havia invertit un munt d'hores incalculables en una tasca de voluntariat, totalment desinteressada' i assegura que 'se n'ha anat amb les botes posades, lluitant fins al final per un ideal'. Aquesta mateixa setmana Caro estava acabant de perfilar un projecte de dinamització cultural en una adoberia.

Advocat de formació, actualment treballava a la immobiliària familiar, i combinava la seva feina amb la tasca de voluntariat i amb diversos projectes per rehabilitar adoberies i dinamitzar-les amb projectes professionals i culturals.

Manel Caro estava casat i deixa un fill de set anys.

Dilluns a la tarda es farà la vetlla al tanatori d'Igualada, i dimarts a les 10h del matí tindrà lloc la cerimònia de comiat, també al tanatori.


20 Comentaris

A

Albert

Barcelona

2 d'octubre 2012.14:45h

Respondre

Manel,

Em va agradar molt veure’t dissabte al vespre celebrant l’aniversari de l’Oriol, ens havíem trobat feia poc, de casualitat en un carrer de Barcelona, una mica amb pressa i corrents,... Llegir més dissabte vam poder parlar tranquil·lament, riure plegats, recordar amb algun esforç coses de fa molt temps. Sempre has estat una bona persona, afable, amable, bondadosa i així ho has sabut transmetre i això res ni ningú ens ho podrà prendre. Et recordaré així amb el teu somriure als llavis.

Una forta abraçada per l’Oleguer, la Núria, família i amics del Manel.

n

nani

barcelona

2 d'octubre 2012.13:37h

Respondre

Els seus amics de la facultat varem tenir la sort de poder estar amb ell l’ultima nit. Després de més d’un any sense retrobar-nos va ser una alegria molt gran posar-nos al dia i tornar a... Llegir més reviure els bons moments viscuts plegats i com sempre riure una bona estona i gaudir com sempre de la seva companyia.

Nuria hi havia 3 coses que li omplien i el feien inmensament feliç, l’Oleguer, Tu i el seu projecte a l’associació cultural dels amics del Rec. Per a mi i molts de nosaltres es un exemple a seguir per la seva noblesa, humilitat, lluita i treball constant però el que més recordaré del Manel es les ganes d’ajudar que sempre tenia a tots aquells que estimava

C

Carmen

Igualada

2 d'octubre 2012.12:04h

Respondre

A l’institut et dèiem Manolo, el gran amic Manolo. Sempre amb un somriure i amic de tots els companys. Ens vam fer grans i vam anar a la universitat, encara recordo els riures que fèiem amb tu... Llegir més tornant amb la hispano. Sempre content! Et trobarem a faltar però estic segura que a Igualada restarà per sempre la teva essència. Un petò molt fort per la familia.

M

Mònica

Igualada

1 d'octubre 2012.18:27h

Respondre

El meu condol a la seva família i amics. Descansi en Pau.

j

jordi

Rec

1 d'octubre 2012.16:50h

Respondre

Amic Manel, gràcies per tots els grans moments que vem viure plegats! un petó ben fort allà on siguis!

S

Susana Caro Fernández

Igualada

1 d'octubre 2012.16:38h

Respondre

Ens acabem d’assabentar que heu fet un escrit al nostre germà Manel, el cual nosaltres no oblidarem mai.Estem molt i molt agraïts a tots vosaltres per tota l’estima que li teníeu,cosa que... Llegir més nosaltres sabem que ell a vosaltres també.No hi han paraules per agrair aquest sentiment.Tots esperem que entre tots puguem seguir endavant amb la tasca que va iniciar el nostre germà i amic.

I

Isabel Cubí

IGUALADA

1 d'octubre 2012.15:08h

Respondre

QUINA DESGRÀCIA TANT GRAN LA MORT DEL MANEL CARO.

IGUALADA HA PERDUT ( APART DE TOTA LA SEVA FAMÍLIA)UNA GRAN PERSONA , DE MOLTA VÀLUA,COMPRENSIU,BONDADÓS I HONRAT.

ESTIMABA MOLT LA SEVA... Llegir més CIUTAT, LLUITAVA PERQUÉ ES VALORÉS EL PATRIMONI CULTURAL I ELL FEIA QUE TOTHOM EL CONEGUÉS .FORMANVA PART DEL GRUP DELS AMICS DEL REC,ELL VA ESSER UN IMPOLSOR D’AQUESTA FORMACIÓ

MANEL MAI TÉ OLVIDAREM ES QUE VAREM TENIR LA SORT DE CONÉIXAT.

ISABEL CUBI

S

Santi

Igualada

1 d'octubre 2012.15:00h

Respondre

Sempre amb un somriure i disposat a donar un cop de mà.
Et trobarem molt a faltar!

A

Alfons Robert

Igualada

1 d'octubre 2012.14:18h

Respondre

!Ostres Manel!, ting un nús a la gola...vàrem quedar que un dia després de festes, ens veuriem. Que quedariem per esmorçar o dinar,!per coneixens!, per parlar del que ens agradaba als dos, del... Llegir més nostre Patrimoni històric, del barri del Rec, que tant t´estimes. Guardaré sempre els teus correus!. Moltissimes gràcies Manel, ajudan´s des d´allà on ets!

M

Montse

Igualada

1 d'octubre 2012.11:38h

Respondre

Aquest matí m’han donat la trista noticia, el Manel ha mort. El cóndol a tota la seva familia, a la qui conec des que erem petits. Ara a tirar endavant el projecte que s’havia iniciat i que... Llegir més siguis on siguis el puguis veure fet realitat.

R

Ricard T.

Igualada

1 d'octubre 2012.11:33h

Respondre

No s’entent, però no hi podem buscar explicacions... Manel, se que la teva llum ens iluminarà als teus i a tots com ho ha fet fins ara.

D

Darius Solé

Igualada

1 d'octubre 2012.09:59h

Respondre

Manel! Collons! I ara què farem? I tots els projectes del Rec què? Ho continuarem per tu, això no ho dubtis.

J

Josep M. Torras Payerol

Igualada

1 d'octubre 2012.09:06h

Respondre

No fotis Manel!
No te’n pots anar així com així, no pots deixar la teva tasca inconclusa..... Saps, hem parlat algunes vegades no moltes però les suficients, per saber que eres una bona persona... Llegir més de cap a peus, eres afable, amable, generós, desinteressat i ..... unes qualitats que difícilment es troben avui dia, de veritat que sento en l’ànima que te n’hagis anat, suposo que ara t’ho deus mirar tot des un estel llunyà, tal com fa també el meu pare, si pots aconsella’ns des d’allà, perquè la tasca que feies tu no quedi buida de contingut. Els que estem aquí procurarem no decebre’t.
Manel, tinc llàgrimes els ulls i sé que no les haig de tenir, perquè tu encara que d’una forma diferent encara hi ets., encara omples espai i temps. Als teus només els puc dir que procuraràs per ells, encara que sigui d’una forma diferent i aquí som tots perquè sigui menys feixuga, la tasca del dia a dia sense tu.
Si et plau no deixis d’inspirar a la bona gent.... ens veiem Manel! Una forta abraçada, sé que la rebràs!
Josep M.

H

Henar Velàzquez

Igualada

1 d'octubre 2012.08:15h

Respondre

Exemple d’empenta i de valentia. Deixes un gran buit.
Un petó ben fort, Núria i Oleguer.

M

Marisol

Igualada

30 de setembre 2012.23:17h

Respondre

Sempre amb un somriure i paraules agradables... he quedat molt dolguda per la trista notícia, el meu condol a la família i els amics, que segur que són molts !

H

Henar Morera Velázquez

Igualada

30 de setembre 2012.22:15h

Respondre

”En les nostres converses sobre plans de futur, / s’hi interposa amb la seva última paraula / i sempre fora de lloc. (...) No existeix aquella vida / que, si més no per un instant, / no hagi... Llegir més arribat a ser immortal.” (Szymborska)
El que ha estat i el que ha fet quedarà en la memòria de tots els Recs.
Una abraçada a la Núria.

M

Maria S

Igualada

30 de setembre 2012.21:53h

Respondre

Estem molt tristos, perdem a una bona persona i un bon amic. Una abraçada a la familia.

P

Pep

Espelt

30 de setembre 2012.21:30h

Respondre

La mort sempre és injusta però ho és molt més quan arriba a un jove de 38 anys i més encara si s’emporta un activista com el Manuel.
Em sap greu.
Una abraçada a la familia.

L

Laia

Els Prats de Rei

30 de setembre 2012.20:08h

Respondre

Una notícia tristíssima... El meu condol a familiars, amics i companys.

M

Montse L

Igualada

30 de setembre 2012.19:21h

Respondre

Que injusta que és la vida. Descansi en pau.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.