La gallina Ponicana, la gallina Turuleta i la gallina Cocouaua... eren parentes?

Però quina relació hi ha entre aquestes dues realitats? A vegades escoltem informacions que ens vénen des d'un cantó i altres titulars que ens arriben de llocs diferents, però a banda d'analitzar-ne el contingut de cadascuna d'elles per separat, ens manca aquella visió global que ens permeti veure la connexió que hi ha entre elles. No necessàriament ha de ser-hi, però a vegades aquest nexe que ens costa veure pot resultar decisiu.

Perquè per exemple... algú sap si hi havia alguna mena de vincle entre la Gallina Ponicana, la que ponia un ou cada setmana, i la Gallina dels ous d'or, que en comptes de posar ous normals, amb la seva clara i el seu rovell, els posava d'or pur? Eren familiars? Hi havia alguna relació entre elles? Potser aquesta relació era secreta? Molts interrogants en els quals potser mai hem acabat d'aprofundir; i això per no parlar d'aquelles altres gallinetes que també ens eren properes: la Gallina Turuleta, que tothom sap que posava un munt d'ous, i la Gallina Cocouaua, que plorava de tristesa perquè no havia pogut aprendre la cançó.

Gallines al marge, se'ns fa evident que quan es tiba una corda per un costat, l'altra punta necessàriament ha de retrocedir cap enrere. I aquesta corda que és el dia a dia a casa nostra ja fa massa temps que està excessivament tensada, amb els problemes que això comporta. No cal dir que dades semblants o pitjors també es donen més enllà del nostre entorn: els actes d'investidura del president Evo Morales, per exemple, costaran cap a un milió de dòlars. O una mica més a prop, el govern de Nicolas Sarkozy va gastar un milió d'euros al dia durant els sis mesos que el país va ocupar la presidència de torn de la Unió Europea. Afegim encara que la seguretat de l'exprimer ministre del Regne Unit, Tony Blair, costa al contribuent britànic gairebé 18.000 euros diaris (amb un desplegament de més de vint policies, segons 'The Daily Telegraph').

Trobem algun punt d'unió entre els dos àmbits que apuntàvem: la classe política en general i els partits polítics en particular ja han esdevingut el tercer problema que percep la ciutadania (així ho diu el darrer baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques). De fet, l'enquesta situa l'atur com a primer dels maldecaps (preocupa el 78,4% dels espanyols), i els problemes econòmics en general se situen en segona posició (amb un 45%). Ens quedarem sense saber si la Ponicana, la Turuleta, la Cocouaua i la dels ous d'or eren parentes, però sembla obvi que la corda s'està esqueixant.

Set de cada deu ciutadans veu “malament” la situació política (alguns fins i tot "molt malament"), un percentatge que pràcticament dobla el d'ara fa un any. A l'altra banda de la balança, que potser coincideix amb l'altra banda de la corda, només el 5,4% considera "bona" o "molt bona" la situació (que no siguin els mateixos polítics que governen ara a les diverses administracions...). Tampoc hi ha massa elements que convidin a l'optimisme: el 23,6% augura que a final d'any la situació política serà encara pitjor. I si hi ha alguna cosa que tothom sap, a més, és que a les gallines no els agrada massa que els toquin els ous.

Oriol Solà i Prat