La Generalitat argumenta el descens de natalitat per descartar una sisena escola pública a Igualada

La Generalitat refreda i pràcticament descarta la planificació d'una nova escola pública a Igualada. Fonts del Departament d'Ensenyament, responent a la petició d'Anoiadiari, han fet explícit que "les dades demogràfiques ens indiquen que a P3 hi ha un decreixement del padró" i que, així, no serà necessària la construcció d'un sisè centre públic. Matisen que, amb aquestes estadístiques poblacionals, s'evidencia que "les necessitats d'escolarització les tindrem a la secundària". Davant aquest escenari de creixement en aquestes franges d'edat, fa quatre anys es va impulsar el tercer institut públic de secundària, el Badia i Margarit, del qual els propers mesos s'hauria de començar la construcció de l'edifici definitiu (fins al moment, les classes es fan en mòduls).

Amb tot, l'administració catalana manté que estudia altres solucions per augmentar l'oferta pública. Hi hauria opcions intermitges com la d'un institut-escola: "ara estem treballant en les taules de planificació i una de les possibles propostes seria aplicar el model diinstitut-escola a Igualada, que a més, el Departament potenciarà a nivell de tot el territori". Cal recordar que el 2009 es va parlar del pas del Gabriel Castellà a institut-escola.

Més matriculacions a la pública

La petició d'una sisena escola pública a Igualada ha guanyat força amb la creixent matriculació als centres públics de la vila, que la passada primavera van assolir pràcticament el 95% de les places, mentre que el percentatge a la concertada era més baix. Les AMPA de les escoles municipals d'Igualada van reclamar aleshores a la Generalitat que s'equiparés l'oferta de places en les dues tipologies de centres, "ja que no es garanteix la lliure elecció per part dels pares".

Ara, la Generalitat desterra aquesta possibilitat assenyalant l'evolució demogràfica. Les dades del 2017 són que a Igualada hi van néixer 386 infants, 41 més que l'any anterior, però una xifra equiparable a les de 2014 i 2015, quan van ser 380 i 388, respectivament. El número de naixements dels darrers quatre anys ha estat el més baix de tot el segle, amb l'excepció de 2001, quan van ser 320 naixements. Emperò, només en un any s'ha superat el mig miler de naixements, els 546 de 2008.