Igualada fa una solemne rebuda a les restes de la vídua del Capità Muntané

Soledad Ponte, que per fi serà enterrada al panteó familiar del seu marit

societat

Dimarts, 6 juliol 2010. 03:00. Redacció AnoiaDiari.

D'un cop d'ull

Aquest dilluns el saló de sessions de l’Ajuntament igualadí va acollir la recepció oficial de les restes de Soledad Ponte, juntament amb membres de la seva família i de la família Muntané. Es tractava d’un acte ple de significat, ja que la dona —que va morir l’any 2003— havia manifestat la voluntat de ser enterrada juntament amb el seu difunt marit, el conegut Capità Muntané, a Igualada. Set anys després de la seva mort això ha estat possible, de manera que des d’aquest dilluns les cendres de Soledad Ponte reposen al cementiri vell de la ciutat.

Insígnia de la Creu Llorejada, amb què Igualada va homenatjar l'any 1930 el Capità Muntané

Les nebodes de Soledad Ponte, al saló de sessions d'Igualada

Bartomeu Muntané i Cirici va néixer al carrer de la Soledat, a Igualada, l’any 1899. Als 19 anys va entrar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo, i el 1921 s’incorporà a la guarnició de Melilla amb el grau d’Alferes. Arran de la seva participació a les campanyes militars del nord d’Àfrica —on fou ferit greument— obtingué moltes condecoracions, i fou ascendit a capità. El 1931 va ser nomenat capità dels Mossos d’Esquadra, càrrec que ocupava quan es va proclamar la República. S’enrolà el 1934 a l’expedició per a la conquesta d’Ifni, però en esclatar la guerra civil espanyola no va voler sumar-se als sollevats i es va mantenir fidel a la República. En plena guerra va lluitar com a tinent coronel al front d’Aragó. En acabar el conflicte es va exiliar a França i després a Mèxic, on va residir fins poc abans de morir, l'any 1977.

Una història truncada per la guerra

Bartomeu Muntané i Soledad Ponte es van conèixer justament l’any 1934, pocs mesos abans de la guerra civil. L’1 de juliol de 1936 s’havien de casar, però en declara-se el toc de queda per a tots els militars es va haver d’ajornar la cerimònia. De fet, Bartomeu i Soledad van haver d’esperar-se fins l’any 1951 per contraure matrimoni, a Madrid.

En la recepció de dilluns, les nebodes de Soledad, Rosario i Immaculada, van destacar que estaven ‘emocionades però contentes’, perquè ‘la història finalment acabava bé’, amb les cendres de la seva tieta reposant al costat de les restes del seu marit. Les nebodes també van agrair a les famílies, als igualadins i a l’Ajuntament que haguessin fet possible aquesta cerimònia.

Per la seva banda l’alcalde d’Igualada, Jordi Aymamí, va dir que es tractava ‘de fer un homenatge a dues persones però també a tota la societat igualadina, catalana i espanyola que van haver de viure aquells moments tan difícils’.