TORNAR
PUBLICITAT

L'igualadí Ricard Vizcarra, confinat a Lleida: "a la Conca hi havia unitat entre els polítics, aquí hi ha un desconcert"

Lleida, en una situació amb semblances a la Conca el mes de març

societat
Dilluns, 13 juliol 2020. 17:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

L'empresari igualadí Ricard Vizcarra viu a Lleida des de fa més d'una dècada, però té tota la seva família a Igualada i treballa amb la Unió Empresarial i diversos agents del territori. Ara, després d'haver viscut el confinament de la Conca des de fora, a través dels ulls de la seva família, viu el del Segrià des de dins.

PUBLICITAT

Des d'aquest matí de dilluns, Lleida i set municipis més de la comarca havien d'estar cenyides a un confinament domiciliari. Però a primera hora, la justícia ha paralitzat la mesura que havia dictat la Generalitat 24 hores enrere. La situació de Ponent és anòmala i té algunes semblances amb la que es va viure a la Conca fa quatre mesos, amb el seu confinament perimetral. Ricard Vizcarra explica que "m'hi he trobat dos cops, des de costats diferents. Quan van confinar la Conca, no sabíem si fer venir la meva mare cap a Lleida, perquè quedava poc perquè nasqués la meva tercera filla; hores abans de confinar Lleida, era a la platja amb els meus pares i vaig haver de pensar com tornar." Ricard si que veu una diferència notable: "davant la situació de la Conca, hi havia unitat entre els ajuntaments; a Lleida, fa l'efecte que cadascú va a la seva, hi ha una descoordinació entre administracions."

Una cua al Segrià FOTO: ACNExplica que "el desconcert és total. La majoria de persones no entenen res. Primer van dir que no confinarien el Segrià, i el van confinar. Aquest cap de setmana, van anunciar a les 5 de la tarda que a les 12 ja no es podria moure ningú. I a les 8 del matí, es revoca l'ordre de la Generalitat. Costa de creure." En el seu cas, "no conec gaires casos de positius i es palpa que la situació és que paguen justos per pecadors. Hi ha gent que no porta la mascareta, d'acord, però aquí tothom també es pregunta si som els conillets d'índies i per què no s'ha confinat la Segarra."

Part de la ciutadania està força molesta, cosa que es va evidenciar el diumenge a la tarda amb la manifestació d'unes 300 persones: "era un ambient molt concret, però hi ha molta més gent preocupada". L'economia preocupa molt: "el darrer cop que he sortit al carrer, he vist més locals de planta baixa amb el 'es lloga'. Moltes empreses estan en un ERTO, algunes en sortien ara, i topen altre cop amb un confinament. Molts diuen que no es morirà per la COVID-19, però sí de gana."

El desconcert és el de molts establiments de restauració que "després de gastar-se molts diners en adaptar-se a les mesures contra la COVID-19, ara temen que se'ls faci tornar a tancar o que vingui un confinament més dur". La realitat del Segrià és complexa, explica Ricard: "hi ha pobles que gairebé no tenen casos nous, els seus habitants no poden sortir, però ara es troben que vindran els nens de casals d'estiu. També que "no és el mateix Maials, que toca a les Garrigues, que Serós. No tot el Segrià es troba igual. La problemàtica dels temporers, a més, no és d'ara. És de fa molts anys i mai s'ha arreglat."

Lamenta la "manca d'imprevisió d'aquest any. Han vingut més persones que mai, no tots tenen feina i no se'ls ha trobat un allotjament en condicions. Després, aniran al Pla d'Urgell, que allà hi ha altres campanyes. La qüestió és que tot aquest temps no s'ha arranjat mai en unes condicions i aquest any, amb aquesta emergència, tampoc sembla que es tingués res preparat a consciència."

Familiarment, per Ricard han estat mesos difícils: "va néixer la meva tercera filla, però ni la podien veure els avis d'Igualada ni els de Lleida, que estaven en confinament domiciliari. Una vegada s'ha normalitzat la situació, estava hom en la mateixa fase i ens podíem veure, han donat l'ordre de confinar Lleida. L'angoixa va ser molta, tots aquests mesos."

Es mostra sobtat "per la manca de sintonia entre les administracions i com ha rebut la notícia el batlle de Lleida. A la Conca almenys vèiem com els batlles estaven junts i donaven una informació constant del que es podia fer i el que no. Ara es canvia de criteri en qüestió d'hores. Durant dies hi havia el rumor que hi hauria confinament total després de la selectivitat, i ens ho hem acabat trobant. La gent pot sortir a córrer, però hi ha empreses que no saben si obrir o tancar. És desastrós. I no es parla de cap pla d'ajudes. I sobre el que es pot fer i el que no, ningú parla d'arriscar la salut per anar a treballar, però si hi hagués unes pautes estrictes, es podria salvar l'economia productiva".

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.