Els igualadins Xavier Bisbal i Joan Prat reben l’ordenació sacerdotal en una multitudinària i gran celebració a Vic

Per a Igualada, i més concretament per la Parròquia de la Sagrada Família, era motiu de gran satisfacció car dels tres que rebien el sagrat Orde, dos són igualadins: Mn. Francesc Xavier Bisbal i Talló i Mn. Joan Prat i Jorba, que, a més, exercien fins ara el seu ministeri diaconal en la seva parròquia d’origen. L’altre és Mn. Ricard Lázaro i Medina, natural de Folgueroles i que era diaca a Santa Maria del Corcó i Tavertet, al Collsacabra.

La Schola Cantorum d’Igualada iniciava el cant d’entrada i, amb aquest, la llarga processó amb 95 concelebrants caminava per les naus fins a l’ample Presbiteri catedralici flanquejats per les impressionants pintures murals de Sert. Després dels ritus inicials i la Litúrgia de la Paraula, començaren els propis de l’ordenació, tan ricament significatius com s’escau per a uns moments de tanta transcendència personal i eclesial. Els candidats a l’Orde del Presbiterat foren cridats i elegits pel bisbe després que el rector del Seminari, l’igualadí Mn. Pere Oliva, donés fe de la idoneïtat contrastada.

El senyor bisbe féu l’homilia: 'La crida al presbiterat és la crida definitiva de Déu a través de l’Església', deia, bo i remarcant el motiu d’alegria que representa. 'L’Església, Sagrament universal de Salvació, necessita sants sacerdots'. I dirigint-se als encara diaques: 'Gran és el do que rebeu i que compromet tota la vida. Us convertiu en do de Déu, presència de Jesús, obra de l’amor de Déu a favor de tot el poble de Déu, portadors de la Bona Nova als desvalguts. Un do que té capacitat de realitzar tot l’ésser. L’amor i el do de Jesús passaran avui pel vostre cor'. Va acabar demanant 'per caritat cristiana que preguem pels cridats i pel do de les vocacions'.

Van seguir després les promeses manifestant la clara intenció del servei ministerial i el que comporta; la promesa de respecte i obediència al bisbe diocesà; la pregària amb el cant de les lletanies dels sants sobre els escollits postrats a terra; la imposició de mans per part del bisbe i de tots els preveres concelebrants; la pregària d’ordenació, cantada pel senyor bisbe, que fa un repàs a la història del ministeri sagrat; la revestició amb les vestidures sagrades pròpies dels preveres que, pel que fa als dos igualadins, efectuaren els Mns. Salvador Mundó i Jaume Serra, exrectors de Santa Maria i Sagrada Família respectivament; la unció de les mans amb el Sant Crisma com a signe de consagració per al ministeri; l’entrega del pa i del vi dins la patena i el calze que portaren els padrins de bateig de Mn. Joan i els pares del Xavier; i el bes fraternal del bisbe i els preveres presents.

Continuà la Litúrgia de l’Eucaristia en la que ja hi concelebraren per primera vegada els nous preveres al costat del senyor bisbe. Al final, Mn. Ricard llegí un text en nom dels tres: Donà 'gràcies a Déu per la seva abraçada de Pare; ens sentim molt estimats', digué, i agraí a tots els qui els han ajudat en el seu procés formatiu vocacional, la seva tasca; així com la presència dels qui els acompanyaren en aquest dia, pronunciant unes paraules en castellà i altres en francès i ruandès. El senyor bisbe hi afegí que havia estat una cerimònia molt llarga, 'però hem fet molta feina ja que són tres; ha valgut la pena; a més, quan es fa amb amor mai és llarg i el temps passa ràpid'.

El Virolai, el besamans que s’allargà donat el gran nombre d’assistents, i un refrigeri al claustre de la Catedral, posaren punt i final a una jornada memorable.

Mn. Josep Maria Mas i Busqué