Martí Gual, alcalde de Bellprat: “Les institucions ens han d’ajudar més i donar més llibertat”

Bellprat és el municipi amb menys habitants de l’Anoia, el 15è menys habitat de Catalunya i un dels de la comarca amb risc de despoblament (com Castellfollit de Riubregós o Calonge de Segarra). Ara bé, tal com ens explica el seu alcalde, el Martí Gual, és un cas curiós, perquè hi ha molta gent que hi viu però no està empadronada, i gent que hi està empadronada i no hi viu. A un municipi gran, això rai, però a un petit on tothom es coneix és diferent.

Les dades oficials de l’IDESCAT diuen que són 69 veïns, però segons l’alcalde, que hi visquin dia a dia són poc més d’una cinquantena. Fa un segle eren unes 350 persones. 

Arran de la pandèmia i els nous serveis hi ha arribat molta gent, sobretot amb canalla, i el poble s’ha revitalitzat. Gual explica que fa un any i escaig els va arribar la fibra òptica al nucli i a les masies aïllades: “Amb l’arribada de la fibra s’estan venent més cases, ve més gent perquè pot teletreballar i el transport escolar a partir del curs vinent s’emportarà set infants”. 

Bellprat és un poble petit amb pocs recursos, on l’ajuntament ha de fer mans i mànigues per impulsar mesures per ajudar al repoblament. Abaixar impostos, portar la fibra o arreglar comunicacions i serveis són algunes accions, però la Generalitat, per dir-ho d’alguna manera, sembla que no acaba de seguir el mateix camí.

Martí Gual explica que des de fa 6 anys i diversos governs esperen el PLATER (Pla Territorial d’Implementació de Renovables) que suposaria impulsar un marc legal sobre la implantació al territori d’aquests parcs, regulant les distàncies mínimes entre parcs i masies, entre eixos de camins, carreteres...

El 2022 els veïns de Bellprat es van plantar i es van declarar “sobirans del seu propi territori” davant de diversos projectes com un parc fotovoltaic, aerogeneradors o la línia de molta alta tensió (MAT), i van tallar els accessos al poble. 

Al municipi, com a altres zones de la comarca, estan pendents d’un parc plantejat per una empresa privada que ja fa 4 anys que està en procés de tramitació del projecte i se situaria a 30 metres d'algunes masies. “Si està a 30 metres d'una masia i es fa vol dir que la gent d'allà potser no hi voldrà viure. Perquè això ningú ho vol per casa seva. Però clar, no és il·legal perquè no hi ha llei. Això és el que demanem, que hi hagi una regulació. Ens afecta dues masies. Si aquest projecte acaba tirant endavant, farà fora uns sis o set veïns del municipi. Sembla poc, però en percentatge de nombre d'habitants és un tant per cent molt elevat (Més d’un 10% dels veïns de Bellprat).” 

Malgrat els recursos del consistori, no hi poden fer res: “en aquest cas només hi som per obeir ordres. Des del minut zero estem fent recursos i al·legacions que no se’ns han respost, i la Generalitat fa el que li dona la gana.” Si el parc tirés endavant, el repoblament seria més difícil.

Bellprat queda partit per la serra de Queralt, és a 10 minuts de Santa Coloma de Queralt i a menys de mitja hora d’Igualada. El petit municipi anoienc va ser el més perjudicat en el gran incendi del 2021 que també va afectar Sant Martí de Tous i Santa Maria de Miralles, entre d’altres. El foc va cremar un terç del terme municipal bellpratenc (1.034 hectàrees). El parc que es vol construir afectaria també un terç del terme municipal. 

Un altre cas del que es queixa Gual és el dels veïns d’una masia que van demanar gairebé fa un any i mig una llicència d’obres per refer un magatzem que es podia esfondrar i encara no la tenen. Explica que la Comissió d’Urbanisme no ho aprova i demanen tota mena d’informes alentint el procés: “Uns veïns estan fent un esforç en un poble en despoblament i volen arreglar un cobert de casa seva que s’està a punt d'ensorrar, però l'administració és tan farragosa... Si tot va bé, potser el mes d'agost tindran la llicència. I malauradament no depèn de nosaltres. Nosaltres donem la cara. Però és que no els podem donar la llicència fins que urbanisme no ho aprovi. Tornem a allò d'abans, només hi som per obeir ordres.”

Poques eines, poc personal a l’ajuntament i bastons a les rodes constantment, però el poble s’ha anat revitalitzant, hi han arribat famílies amb canalla i se celebren diversos actes culturals, com la diada de les castelleres Natividad Yarza, en honor a la primera alcaldessa de Catalunya.

De moment esperen la implantació de l’Estatut dels Municipis Rurals, i en relació amb les institucions, l’alcalde creu que no estan en el bon camí: “Ens han d’ajudar més i donar més llibertat”.