TORNAR

Els matrimonis civils suposen quasi un 90% dels que es fan a l'Anoia; els catòlics, el 10%

El rector de Santa Maria considera que ”els casaments pel ritu catòlic es feien per tradició abans, però hi va haver un canvi cultural a principis de la dècada passada”

societat
Divendres, 25 octubre 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

En només 20 anys, els matrimonis civils han passat de ser minoritaris a la comarca, un 25%, a suposar nou de cada deu enllaços registrats. Al global de Catalunya, la proporció de matrimonis religiosos pel ritus catòlic és similar: només 2.800 dels 27.000 celebrats l'any passat. 

Un de cada deu matrimonis a la comarca és segons el ritu catòlic. La tendència s'ha anat accentuant els darrers 20 anys. A finals de segle XX, el 72% dels matrimonis eren segons el ritus catòlic, però segons les dades l'Idescat, a partir del 2004-2005 (el moment àlgid en la xifra de matrimonis a la comarca), va canviar la correlació entre les dues tipologies a favor dels enllaços exclusivaments civils. El 2018, de 479 matrimonis registrats, només 46 van ser segons el ritus catòlic. 431 són civils i n'hi ha dos fets en base a altres ritus religiosos.

El rector de Santa Maria d'Igualada, Mossèn Xavier Bisbal, considera que "s'ha produït un canvi cultural molt profund els darrers 15 anys. Quan vaig ser ordenat, el 2010, la tendència d'una majoria de matrimonis civils ja s'havia consolidat. Pel que veiem, les persones que es casen per l'Església hi estan molt més vinculades; abans, tot i que no fossin creients o practicants, es casaven per l'Església per tradició. La gent a la que casem ara és més propera a la parròquia". 

Amb tot, el rector matisa que "hi ha altres factors. També ha baixat la xifra total de matrimonis ja que casar-se implica una despesa molt important. Els restaurants multipliquen el preu si es tracta d'un casament. I hi ha qui vincula la cerimònia religiosa a fer una gran festa". En la seva opinió "això no té perquè ser així. De fet, penso que com a Església hauríem d'oferir alguna solució perquè la despesa no fos tan important".

A més de "la descristianització" hi ha altres factors com que "es pensa en la cerimònia religiosa com quelcom que és un cop a la vida" i en un context més líquid "molts tampoc veuen necessari institucionalitzar el seu compromís". Els que es casen són per tant "persones vinculades a l'Església i amb relacions consolidades". Un altre factor és l'emplaçament de la cerimònia: "cada cop s'opta més per la platja o en espais oberts, on ni els capellans podem fer-les allà. Tampoc ho poden fer els jutges de pau almenys de manera oficial". Un altre fenomen és que "sovint hi ha pares que estan casats pel civil, però que demanen que bategem el seu fill. També he batejat a fills de pares que no estan casats. Molta gent no percep una incoherència entre el estar casat pel civil o no casat i batejar el fill. Tot i que els dic que per coherència no hauria de ser així, no hi ha cap impediment. És el món en el que ens toca viure i ens hi hem d'adaptar d'alguna manera. Hi ha una nova cultura de les relacions que no té res a veure amb el passat. I això suposa un esforç pedagògic per part de l'Església".

Fa 40 anys eren el 99%

Les dades que es disposen sobre la tipologia de matrimonis arrenquen de la Transició. El 1976 es van registrar 587 casaments a la comarca i només un va ser de tipus civil, més d'un 99%. Aquest percentatge es mantenia el 1978 i dos anys després era encara el 97% (357 matrimonis sobre 368). L'augment del percentatge de matrimonis civils sobre el total ha estat lent (el 82% el 1990 i el 72% el 2000). 


1 Comentaris

A

Albert Rossell

Igualada

25 d'octubre 2019.12:03h

Respondre

Una pregunta rebuscada: En altres religions que conviuen aquí amb la catòlica, també hi ha casaments religiosos? Si és així, aquests ja els comptabilitza l’Idescat? Si algú ho sap, ja em... Llegir més respondrà. Gràcies per endavant!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.