TORNAR

Nadals del món (II)

Quinze anoiencs ens expliquen com viuen les festes als seus països d’origen

societat
Dimarts, 29 desembre 2015. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Els darrers anys, la nostra comarca ha rebut milers de persones vingudes d'arreu del món, per motius econòmics i també familiars. La gran majoria han assumit les nostres tradicions de Nadal i les han fet seves, i alhora fan un esforç per a mantenir els costums i menjars que els fan sentir més a prop de casa seva en aquestes dates especials. Hem recollit una quinzena de testimonis de diferents orígens que s'han prestat a explicar com celebren les festes als seus països, i què en pensen de la nostra manera de viure el Nadal. Els reis, el tió i els torrons són alguns dels costums més aclamats, mentre que molts troben escassos els llums i la decoració o els sorprèn que els carrers quedin buits el dia de Nadal. La climatologia -per a alguns molt freda i per a d'altres massa calorosa- i el fet que se celebrin els Reis o el Sant Esteve són altres causants de xoc cultural. Si hi ha una cosa en què tots coincideixen, és en l'enyor de la família i els amics més propers dels seus països. Avui, la segona part d'aquest reportatge d'Anna Suarez, publicat al monogràfic en paper #ADNADAL

ANNA SUAREZ

 

Regne Unit: bojos pel Nadal

En Jon Heavers té 47 anys i és professor d'anglès. És del Regne Unit, va arribar a Barcelona fa 21 anys i ja en fa set que viu a Argençola. “El Nadal se celebra molt al meu país, fins i tot massa!”, afirma. Comparant-ho amb les tradicions catalanes, en Jon troba que al Regne Unit, les celebracions són “més obertes a tothom, es gasten molts més diners en gairebé tot, sobretot als pubs i restaurants, mentre que aquí es concentra molt més en la trobada exclusivament amb la família”.

Al Regne Unit, les cases, els carrers i llocs públics s'engalanen amb molts guarniments típics de Nadal. La gent envia i rep moltes felicitacions per correu a les cases, i és força típic tenir les postals penjades a la paret. El dia 24 a la nit hi ha trobades a casa entre amics, veïns i famílies, i molta gent també assisteix a les esglésies per a celebrar la missa. També és típic de veure grups de nens i nenes que s'apropen a les entrades de les cases, per cantar nadales. A la nit s'acaben de posar els regals a sota de l'arbre de Nadal.

Als anglesos els agrada molt enviar i rebre postals per NadalEl dia 25 és el més important del Nadal. Al matí es fa el repartiment dels regals que ha deixat el Father Christmas a tothom. Aleshores, es fa un bon esmorzar en família abans d'anar a passejar, a visitar o saludar  amics i veïns, abans de dinar. “Es dóna molta importància a l'aspecte de la taula de Nadal, sempre ben decorada amb detalls nadalencs, espelmes o centres de taula, targetes amb els noms dels comensals, i ,és clar ,no poden faltar els típics crakers”. Aquests, amb forma cilíndrica i tres parts contenen petits regals, un barret de paper i un acudit. El craker es parteix a l'inici de l'àpat, el tiben entre dues persones i els continguts es reparteixen.

El dinar és “immens”, destaca en Jon. El menú compta amb plats forts com gall d'indi rostit amb moltes verdures fetes al forn o bé bullides, i amb una salsa calenta de carn anomenada gravy. Les postres són normalment pastissos, sobretot de xocolata. El dia 26 se sol anar a visitar altres membres de la família i dinar junts. També comencen les rebaixes i molta gent surt a comprar.

Amb l'entusiasme dels britànics contrasta la vivència d'Artur Pinto, un professor d'origen portuguès que ja fa 20 anys que viu a Igualada. Ell és agnòstic i no celebra especialment el Nadal, per a ell és “un dia més”. Explica que a Portugal, “la família es reuneix el vespre del 24 i sopem plegats un plat de bacallà amb patates i les verdures de temporada”.

 

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.