La producció de petroli ha iniciat el compte enrere definitiu?

Últimament ha anat incrementant l'interès en la predicció del punt en què la producció de petroli assoleix un màxim i a partir d'aquell moment comença a disminuir (el conegut com a 'peak oil'); un interès provocat, en bona mesura, pel ràpid creixement en el consum mundial d'aquest bé. Potser per aquest motiu han estat molts els científics que han anat desenvolupant diversos models de pronòstic d'aquest punt d'inflexió. Alguns d'ells han fixat la data a l'any 2020 o fins i tot més tard. També és cert que un dels models de pronòstic més famós (l'anomenat model de Hubbert) ja havia predit que la producció petroliera arribaria al seu nivell màxim als Estats Units l'any 1970. Tot i que aquell va ser, certament, un dels punts àlgids, després n'han vingut uns quants més, si no és que es tracta encara d'aquell mateix despunt que s'ha allargat molt més del que es podia endevinar a priori.

Sigui com sigui, aquell model ha guanyat en popularitat i s'ha arribat a utilitzar per fer les previsions de la producció mundial de petroli. No obstant, alguns nous estudis també demostren que el model és insuficient per a analitzar els cicles de producció més complexa d'alguns països (i també, probablement, per poder comptabilitzar la xifra real de litres que s'han vessat i que es continuen vessant pel mar). I és que, com observen els científics, són múltiples els canvis tecnològics i polítics que, sumats a altres factors, poden exercir una notable influència en els cicles.

Si ara és l'any 2014 quan s'estima que la producció de cru a tot el món tocarà sostre és a partir de l'avaluació que han fet els científics de les tendències de la producció de petroli d'una cinquantena de grans països productors, els que subministren la major part de cru arreu. Ha estat un nou estudi que utilitza el desenvolupament d'una nova versió del model de Hubbert. Descriu les tendències de producció individuals, per a obtenir una previsió més realista i precisa. També han pogut demostrar que les reserves mundials s'estan esgotant a un ritme del 2,1% cada any.

Ara bé, si a banda dels ja excessivament elevats consums d'aquest líquid negre a través de l'àmplia maquinària que avui dia funciona amb productes que se'n deriven, a més deixem que grans quantitats s'aboquin al mar de forma descontrolada com ha passat en alguns lamentables episodis recents, podem liquidar-les encara abans (en el vessament produït arrel de l'explosió a la plataforma de BP el pou expulsava una quantitat que s'havia situat als seixanta mil barrils de cru diaris; un dia, l'endemà, el següent, l'altre i l'altre). Per això, i per sort o per desgràcia, la data podria ser fins i tot molt més propera. És clar que si això ha de significar que, per fi, comencem a posar els cinc sentits en les energies alternatives, benvingut serà aquest final petrolier.

Oriol Solà i Prat