TORNAR

Propietaris forestals denuncien que s'estan catalogant camins privats com a públics: "És una usurpació en tota regla"

societat
Dimarts, 12 novembre 2024. 03:00. Anoiadiari.
D'un cop d'ull

"És com si fessin públic el passadís del teu pis i que qualsevol veí hi pogués entrar quan volgués". Jordi Tarrades, gerent de la Federació d'Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT), explica la paradoxa amb què es troben molts propietaris forestals del país. "És una usurpació en tota regla", lamenta. 

Denuncien que alguns ajuntaments estan catalogant com a públics camins privats sense informar els propietaris. Molts ho fan després de rebre els informes del servei de catalogació de la Diputació de Barcelona. Davant d'això, s'han reunit amb la corporació per demanar que els processos es facin amb la participació de la propietat. La institució ja s'ha compromès a incidir perquè els ajuntaments escoltin "molt més" la propietat privada.

Els ajuntaments catalans estan obligats a tenir actualitzat el catàleg de camins. A la demarcació de Barcelona molts d'aquests ajuntaments són petits i amb uns pressupostos limitats i, per això, utilitzen el servei d'inventari de camins que els ofereix la Diputació de Barcelona. Es tracta d'una proposta de catàleg que elabora una empresa subcontractada per l'ens supramunicipal i després l'Ajuntament ha de revisar el document, posar-lo a exposició pública i, finalment, aprovar-lo.

Alguns ajuntaments del Bages i del Moianès estan rebent ara aquests documents i posant-los a exposició pública. Això ha generat una alerta entre diversos propietaris forestals de les dues comarques que han vist com camins de la seva propietat passaran a ser públics. En municipis com Castellfollit del Boix (Bages), per exemple, el document planteja que passi de tenir 100 camins públics a 400. L'Ajuntament ja ha dit que no aprovarà el catàleg perquè seria "inassolible" per a les arques municipals.

Toni Casals, regidor d'aquest municipi, explica que ara l'Ajuntament destina uns 30.000 euros anuals al manteniment de camins i, en cas d'aprovar-se, seria el quàdruple. "És inassolible, no hi ha ni recursos econòmics ni humans per mantenir tots aquests quilòmetres de camins", denuncia. A més, assegura que la Diputació de Barcelona no els ha consultat ni els ha demanat res abans d'oferir-los el catàleg.

Davant d'aquesta situació, l'associació BOSCAT, Unió de Pagesos i la Federació d'ADFs del Bages i Moianès s'han reunit amb la Diputació de Barcelona per exposar-los la situació i demanar que hi hagi més implicació dels propietaris forestals en la redacció dels catàlegs. En declaracions a l'ACN, el diputat d'Infraestructures i Territori de la Diputació de Barcelona, Sergi Vallès, ha explicat que han acordat que la Diputació incidirà "molt més" perquè els ajuntaments escoltin la propietat privada. "Si el camí és privat ha de seguir sent privat, i si és públic ha de seguir sent públic", ha subratllat. Des de BOSCAT valoren la "bona predisposició" de l'administració per "millorar els procediments".

"Les administracions han generat un problema allà on no hi era"

Josep Rius és el responsable de boscos d'Unió de Pagesos i propietari forestal de Castellfollit del Boix. Sempre ha estat reticent a tancar els camins de casa seva, però ara s'ho està plantejant. De fet, ja n'ha tancat algun. L'últim, perquè uns desconeguts hi van entrar amb un tot terreny i van fer malbé els ruscos d'abelles que hi havia. "De vegades els animals som les persones", lamenta. Ara es troba que aquest camí -que fa de límit de finca- està inclòs dins el catàleg de camins que la Diputació de Barcelona ha proposat a l'Ajuntament de Castellfollit del Boix. "Això significa tenir un parany a dins de casa", lamenta. I afegeix: "Ens queixàvem de les immatriculacions de béns a favor de l'Església i ara resulta que els ajuntaments estan fent el mateix".

En una situació similar es troben els propietaris forestals del municipi de Navàs (Bages). Josep Boixadera, propietari afectat i president de l'Associació de Propietaris de Boscos del Bages Nord, denuncia que les administracions "han generat un problema allà on no hi era". "Si volen fer un inventari el primer que han de fer és demanar la participació dels propietaris i de la gent del territori i aquí s'ha fet al revés", lamenta. En aquest sentit, assegura que el document que ha presentat la Diputació a l'Ajuntament de Navàs passa de 5 camins públics a 147. "Això significa que ens estan robant camins que són de titularitat privada i això no ho podem tolerar", exclama.

De fet, Boixadera creu que, si s'aprova el catàleg, es generarà una problemàtica nova que fins ara no hi era. "Fins ara no hi havia cap problema. La gent ve a caminar, a buscar bolets, a córrer o a circular amb bicicleta", exposa el propietari, que afegeix: "Ara potser els propietaris començaran a tallar camins, a fer vedats i potser es negaran a arreglar camins per la prevenció d'incendis i aleshores sí que tindrem un problema".

De la seva banda, l'Ajuntament de Navàs explica que l'any 2023 la Diputació de Barcelona va començar a fer la revisió del catàleg de camins i recorden que els ajuntaments estan obligats a tenir el document actualitzat. Segons explica la primera tinent d'alcalde, Joana Tarrés, en veure que era un tema "controvertit", van decidir fer el procés de la manera "més transparent possible i consensuada". Per això, assegura, van decidir no només fer servir els criteris de la Diputació sinó també els que proposa Unió de Pagesos que són que es cataloguin només els camins que tenen "proves fefaents" del seu ús públic i històric i que siguin camins estratègics. La regidora apunta que estan parlant amb tots els propietaris de finques per "consensuar" els criteris i a hores d'ara encara no han obert cap tràmit oficial.

"Quan ens en vam assabentar ja estava tot dat i beneït"

Un altre cas és el de Jordi Planes. Ell és veí de Navàs però té una finca al municipi de Sant Mateu de Bages. Explica que l'Ajuntament d'aquest poble va aprovar el catàleg de camins fa uns quatre o cinc anys sense informar-ne a cap propietari. "Quan ens en vam assabentar ja estava tot dat i beneït. Vam intentar fer algun recurs però ens van dir que ja no hi érem a temps", lamenta. Planes explica que en el seu cas han catalogat com a públics dos camins que li parteixen la finca pel mig. "Ens ha quedat la finca totalment seccionada i, si es donés el cas que volguessin tallar els camins o fer-li qualsevol cosa, ens seria impossible accedir als nostres camps i boscos i, en definitiva, fer la nostra feina de pagesos", lamenta.

Preocupació per la massificació del bosc

Els propietaris forestals veuen amb preocupació el fet que cada cop hi ha més gent que va a les seves finques i lamenten el paper que juguen les administracions perquè, consideren, va sempre en favor dels qui volen gaudir de la muntanya. El president de BOSCAT, Just Serra, coincideix en què s'està creant un problema on no n'hi havia i posa l'exemple d'un possible accident. Segons diu, quan això pàssia, l'últim responsable serà la propietat, encara que hagin passat a ser propietat municipal. 

"Històricament a Catalunya els camins han sigut pràcticament privats i han tingut un ús social. Els propietaris no han tancat la finca ni els camins i això no ha estat mai un problema. En el moment en què se'ls vol canviar la titularitat de manera forçada, el que estem fent és un efecte rebot, la gent començarà a tancar els camins i tampoc volem arribar en aquest punt", denuncia Jordi Tarrades, gerent de BOSCAT.

 

ACN/Mar Martí / Nia Escolà


1 Comentaris

J

JOSEPM

IGUALADA

12 de novembre 2024.17:29h

Respondre

Hi havia un cert consens o pacte social respecte els camins, senders i trialeres de bosc. Eren d’ús públic i propietat privada, vinculada a finques agrícoles o forestals.La propietat... Llegir més n’explotava la finca i la societat es feia càrrec del manteniment (el cost de prevenció i control d’incendis és brutal, però l’IBI que paguen aquestes finques és pràcticament nul en comparació amb l’urbà).
Darrerament molts camins es tanquen (amb cadenats perillosos i no senyalitzats sovint), el fet es dona especialment quan el ”propietari” és un nou rural (urbanita que es compra una finca i es pensa que els camí és el seu ”passadis”).

Si som prou inteligents hauríem de respectar el pacte o consens preexistent, entre societat i propietaris rurals. Te avantatges per a tothom, i qui vulgui ”tancar” que pagui el que li toca com fem els propietaris del passadís del piset.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.