TORNAR

Relleu a l’emblemàtic Pèl & Ploma d’Igualada

societat
Dijous, 23 juny 2022. 09:17. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

El Pere Noguera i el Joan Carol –o, si ho preferiu, el “Pere i el Joan del Pèl & Ploma”– després de 43 anys al davant d’aquest històric establiment especialitzat en belles arts , passen el relleu a la Mar Juanmartí. Amb ells parlem sobre el passat, el present i el futur del Pèl & Ploma, un dels referents de la cultura i la societat igualadina.

PUBLICITAT

Com i quan va néixer Pèl & Ploma?

PERE I JOAN - Havíem treballat junts, a l’Estudi Andreu. Quan el Joan va acabar la “mili”, el 1976, vam obrir un estudi de publicitat, Glop Publicitat, a la rambla, sobre de Cal Miranda. Treballàvem molt per a impremtes i arts gràfiques. Més endavant, vam començar a fer classes de dibuix. En aquella època, cada setmana havíem d’anar a Barcelona a comprar material i va ser així com vam decidir obrir també una botiga especialitzada en belles arts. Llavors, vam obrir al número 53 del carrer Santa Caterina el primer Pèl & Ploma. Amb el temps es va fer petit i vam començar a buscar locals. En vam mirar molts... Vam estar a punt d’agafar el de La Violeta, a la plaça de l’Ajuntament; també ens vam mirar una fàbrica, on després hi va haver la seu de l’ONCE i ara hi ha una granja, però quan ens van dir el preu vam començar a córrer carrer sant Magí amunt... (riuen). I va sortir l’oportunitat d’agafar el local on som ara. Aquí, abans hi havia el bar Caimán. De petit (Joan), hi anava a veure el Rin Tin Tin, perquè era dels pocs llocs on tenien un televisor.

Quin era l’ambient artístic d’Igualada en aquella època?

PERE I JOAN -  Era molt bo, i no només a Igualada. Capellades, per exemple, era un poble de pintors, amb els Campoy, Aloy, Costa Soler... Hi havia un gran ambient artístic tant a Igualada com a la comarca. Cada dissabte ens trobàvem al Genus a fer cafè i tertúlia. Hi havia l’Isidre Pujol, en Font Bernadas, l’Emili Miramunt, el Sanchez Quesada, la Mari Àngels Gual, l’Àlvar Ymbernon... Allà es va començar a parlar que a Igualada faltava una escola d’art, que avui és la Gaspar Camps. De les tertúlies del Genus va sortir la Gaspar. I al Pèl & Ploma també fèiem moltes trobades, tertúlies. El Pèl & Ploma sempre ha sigut un lloc de trobada.

Quin perfil de públic heu tingut?

PERE I JOAN - Venia gent de totes les edats. Com ara. Agafem nens des de cinc anys fins a l’edat que es pugui. Si poden pujar les escales, poden venir a dibuixar i passar-s’ho bé (riuen). Molts dels que nens que ha passat pel Pèl & Ploma després han sigut professors de dibuix. El primer alumne que vam tenir a la rambla va ser el Josep Costa, que ara és professor als Maristes. Després va passar-hi gent com el Ricard Espelt, el Pau Corcelles i alumnes que ara són professores de la Gaspar Camps. Pel Pèl & Ploma ha passat moltíssima gent... Una de les coses que ens agrada i ens satisfà és que molts nens i nenes que ara venen els seus pares també havien passat de petits pel Pèl & Ploma.

D’on ve el nom de Pèl i Ploma?

PERE I JOAN - Buscàvem noms... Primer havíem pensat en “El Llapis blau”. Finalment vam posar-li Pèl & Ploma. El nom ve de la revista modernista de finals del dinou i principis del vint impulsada, entre altres, per Ramon Casas. Es deia així pel pèl del pinzell i per la ploma per dibuixar. Una revista que és una joia.

S’entén el Pèl & Ploma sense el Pere i el Joan?

PERE I JOAN - La gent ens coneix com “el Joan del Pèl & Ploma” i “el Pere del Pèl & Ploma”. Se’ns ha quedat aquest sobrenom... I, a partir d’ara, ella serà “la Mar del Pèl & Ploma” (riuen).

La Mar, a qui heu passat el relleu del Pèl & Ploma, després de 43 anys...

PERE I JOAN - Sí, passem el relleu a la Mar. Li passem un bagatge de molts anys, però ella ha de continuar i impulsar-lo amb idees i nous projectes, perquè amb el temps tot ha canviat molt. Abans treballàvem molt per a impremtes i arts gràfiques. De pinzells de pèl de marta n’havíem venut milers... I temperes Talens, o retoladors Stabilo... Però un pic van sortir els ordinadors, tot va canviar. S’han mantingut els bàsics, com l’aquarel·la, l’oli, el carbonet, la plumilla, sobretot en l’àmbit d’escola i artístic; així i tot, en l’àmbit professional ara gairebé tot es fa amb l’ordinador.

I tu, Mar, com encares aquest nou repte?

MAR - Amb molta il·lusió i moltes ganes de començar aquest nou projecte i continuar el que van iniciar ells. Vull mantenir l’essència del Pèl & Ploma però actualitzant-lo als temps d’avui. Han canviat coses, la gent vol continuar pintant i és important que tant els petits com els grans continuïn pintant a l’oli, o aquarel·la, per exemple, però hi ha altres necessitats, com és tot el món digital i altres estils, que estaria bé poder aplicar aquí. Vull obrir noves portes i fer coses noves, però mantenint l’essència del Pèl & Ploma.

Aquest relleu fa que no hàgiu d’abaixar la persiana

PERE I JOAN - I tant! Ens fa molta il·lusió que el Pèl & Ploma tingui continuïtat, i encara més quan veiem l’empenta, les ganes i la il·lusió que hi posa la Mar. Nosaltres, de tant en tant, passarem per aquí a veure-la...

MAR - Sí! Jo vull que vingueu…

PERE I JOAN - Però tenim una edat, a veure si serem nosaltres que no podrem pujar les escales (riuen).

PERE I JOAN - Tenim la sensació que abans teníem més temps per fer coses, o potser ara anem més lents... Acabàvem les classes divendres i ja teníem la furgoneta carregada per anar al País Basc a pintar. Ara és impossible... Fèiem dinars, berenars... Cada any teníem unes cites molt importants: una era, per exemple, el Dijous llarder, quan ens reuníem cinquanta o seixanta persones, fèiem foc, pa torrat, truites, dinàvem... i sopàvem. Venia el Quintana amb un fogonet i ens deia avui us faré un menjar de color verd, que encara no sabem què era...

Mar, quins projectes tens per a la nova etapa del Pèl i Ploma?

MAR - Ara estem centrats en el casal d’estiu i començant a planificar el curs vinent. També vull posar el Pèl & Ploma al dia a les xarxes socials i a la pàgina web, per arribar a la gent. Pel que fa a les classes, continuem amb el que estem fent, però aviat començarem a tractar tot el tema digital amb els nens i coses que veus que els agradaria fer, com manga, còmic, lettering, entre altres.

PERE I JOAN - Nosaltres fèiem truites de patates i la Mar farà esferificacions (riuen).

Mar, tu també vas anar, de petita, al Pèl & Ploma a aprendre a dibuixar?

MAR - Sí, m’agradava molt dibuixar. Tenia de professor el Pau Corcelles. M’ho passava molt bé, en tinc molt bon record, era de les extraescolars que més m’agradaven.

I després? Què has fet fins arribar al Pèl & Ploma?

MAR - Quan vaig fer divuit a anys vaig marxar a Barcelona a estudiar enginyeria en disseny industrial, a l’escola Elisava, on em vaig graduar el 2016. Més tard vaig fer un màster d’il·lustració a la Central Saint Martins, de la University of Arts de Londres. D’aquí vaig anar a treballar a Amsterdam, primer fent dissenys per a una empresa de rajoles i després fent dissenys de producte per a Gemma, que té botigues arreu del món. Vaig estar-hi fins al 2021. Va arribar el moment en què em vaig preguntar si volia continuar donant voltes pel món o era el moment de tornar a casa. El meu pare em va dir que hi havia aquesta oportunitat i no m’ho vaig pensar gaire. Poder tornar a casa i poder iniciar un projecte com aquest és una oportunitat molt maca. Poder estar a prop de la família i treballar en un projecte tan bonic com aquest és una sort.

Quin consell doneu a la Mar?

PERE I JOAN - A la vida s’ha de treballar, però si ho fas gaudint i passant-ho bé, millor. Això és el més important. I que tingui il·lusió. Molta il·lusió, que no n’hi falta.

 

 

 

 

 

 

 

 


1 Comentaris

M

Marisol

Igualada

23 de juny 2022.22:22h

Respondre

Emociona molt llegir aquesta entrevista!!! Enhorabona per la fructífera trajectòria, Pere i Joan, i tots els millors desitjos per a la Mar! Llarga vida a la botiga!

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.