TORNAR
PUBLICITAT

Tan sols era un jove

Desenes de persones es van aplegar a Igualada en solidaritat amb el jove Omar

societat
Diumenge, 17 novembre 2019. 18:50. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Sota el lema "l'Anoia una comarca d'acollida, Casa Nostra és Casa vostra" es varen aplegar aquest divendres desenes de persones en un acte de solidaritat amb l'Omar, un noi que havia vingut de Guinea-Konacri, que havent estat tutelat per la Generalitat,perquè era un menor no acompanyat, va decidir llevar-se la vida amb tan sols 18 anys.

Foto: Núria F.

En aquest acte es va llegir un petit manifest per recordar "la responsabilitat del nostre sistema de donar suport i fer acompanyament real a aquests infants: no pot ser que, per sobre la seva condició d'infants se'ls consideri estrangers posant la mirada en aspectes legals, com ara la seva edat, per damunt d'aspectes socials o humans".

Tot seguit es varen llegir un parell de poesies; la de Joana Raspall "podries" en català i un altre poema, en àrab de Majid Amin. En Mostafa ens recordava que és l’emigració: Hem de saber què les l’emigració: és viatjar d’un lloc a l’altre, d’un país a un altre país. És una definició general, però veiem -darrerament- que l’emigració està creixent, i això és degut a molts motius, per exemple: les guerres, la pobresa i la manca de democràcia... I posava com exemple l’èxode de les persones que fugen de la guerra a Síria, o la fam i la set que pateixen molts països al continent d’Àfrica, o els qui fugen d’un país on no hi ha democràcia i esperen ser feliços aquí: “Nosaltres també en som víctimes. Jo dic que hi ha d’haver justícia pels països empobrits si de veritat som humans, perquè la humanitat no té ni color ni religió. Aquesta darrera frase va dirigida als poderosos, perquè nosaltres, la única cosa que tenim a la nostra mà és la força de la paraula i de la veritat.

Va cloure la seva intervenció llegint un poema en àrab:

 

Arriba el moment d’emigrar a un altre país

Deixo enrere el meu país natal,

en fujo passant fronteres

buscant aixopluc en un altre país.

 

Potser el somni mori en el trajecte

amb la por de ser detectat a la frontera,

o potser tot acabi entre ona i ona al mar.

A la fi tan sols sóc un immigrant.

Si preguntes per la meva nacionalitat, no tindràs resposta.

I si em preguntes per la meva ciutat tampoc tindràs resposta.

 

Al final l’últim que queda plasmat és una pastera

bolcada entre ona i ona,

uns somnis enfonsats al fons del mar.

 

Majid Amin

 


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.