TORNAR
PUBLICITAT

Testimonis d'anoiencs vinculats amb Montserrat reaccionen davant els casos d'abusos

La figura del germà Andreu era ”molt respectada” abans que es coneguessin uns fets que han commocionat l’opinió pública catalana

societat
Divendres, 13 setembre 2019. 03:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull

Aquest diumenge, l'Abat de Montserrat Josep Maria Soler demanava perdó públicament pels abusos que s'haurien comès a menors durant les darreres dècades. Un dels implicats era el germà Andreu, que segons la comissió d'investigació, era responsable d'almenys una dotzena de casos. L'AnoiaDiari ha recollit testimonis d'igualadins i anoiencs que van passar per l'Escolania i pels 'Nois de Servei', els escoltes.

PUBLICITAT

La Comissió d'investigació impulsada per la comunitat de Montserrat sobre els abusos comesos per un dels seus membres, el germà Andreu, feia públiques les seves conclusions la setmana passada, en les que admetia que aquesta persona havia estat "un depredador sexual". Els informes admeten que un altre monjo, VTM, fora ja del monestir, "hauria abusat com a mínim de dos menors". L'Abadia de Montserrat vol portar aquests resultats a la fiscalia, el Síndic de Greuges, i a organismes competents de la Santa Seu i de la mateixa Congregació benedictina. Anoiadiari ha contactat amb diverses persones de la comarca vinculades al Monestir. La majoria no van conèixer mai aquesta persona o els va ser una referència llunyana. Altres, van ser a Montserrat durant el període en el que es cometien els abusos. Mantenint la seva identitat, expliquen com viuen aquestes torbadores revelacions.

En X (ha demanat preservar la seva identitat i compartir el seu testimoni sota l'anonimat) va estudiar a l'Escolania als anys vuitanta. Explica a l'AnoiaDiari que, en la seva època d'escolà, "no vaig coincidir mai amb el germà Andreu, l'havia vist per allà, però ell no tenia res a veure amb l'Escolania, sinó amb el grup escolta Nois del Servei. Durant els quatre anys que vaig estar a l'Escolania, no vaig sentir cap comentari ni cap rumor". Tampoc va tenir cap contacte i no va sentir res sobre el germà Valentí Torra, que va marxar el 1980, abans del seu ingrés a l'Escolania.

Va ser més endavant quan l'X va començar a sentir rumors sobre el germà Andreu. "Quan va sortir, fa poc, la notícia als diaris, vaig recordar que anys enrera havia sentit alguns comentaris, però que no tenien res a veure amb l'Escolania". L'X recorda que a l'Escolania, quan ell hi va estudiar, hi havia una cinquantena de nois internats, de 10 a 14 anys, als 4 cursos. Ens explica que, a la seva promoció, hi havia més de 200 nens que volien estudiar a l'Escolania i només en van entrar 15. Ell n'era un. Van haver de superar una setmana de proves de veu, d'aptituds musicals, de coneixements generals i de convivència. Els nens de l'Escolania eren interns. Passaven tot l'any a Montserrat, excepte un mes de vacances al juliol, 15 dies per Nadal i 3 dies per Setmana Santa. Diumenge, podien rebre la visita dels pares i familiars i, si vivien a prop, podien sortir unes 5 o 6 hores. L'X ens explica que el grup escolta Nois del Servei estava format per nois més grans, de 14 a 18 anys, i que no tenia res a veure amb l'Escolania. "Algun escolà, en sortir de l'Escolania, amb 14 anys, s'hi apuntava, però eren pocs casos", explica. "La majoria, afegeix, eren nois dels pobles de costat, que pujaven diumenge al Monestir a col·laborar voluntàriament per acompanyar la gent gran i fer tasques d'ordre, principalment”.

L'ex escolà anoienc explica a l'AnoiaDiari que "no em sorprén que succeeixin aquests casos d'abusos. La majoria de monjos són grans persones, algunes excepcionals, però també hi ha monjos, sobretot els actuals, els més joves, que són inadaptats socials, que no han trobat el seu lloc a la societat, que no s'han descobert sexualment, i que allà s'aïllen de tot".

X assenyala que, "quan ets escolà, en edat adolescent, veus que milers de persones d'arreu del món pugen a Montserrat per escoltar-te, i ets sents el centre del món. Però si continues pensant-ho quan ja ets monjo, i que pots fer el que vulguis, que estàs per sobre del bé i del mal, això ja és més greu", afegint que "a més, tens impunitat. Els abats no van fer res davant els abusos, especialment l'abat Bardolet. És cert que eren altres temps i que ara hi ha tolerància zero. L'abat Bardolet va actuar ineficaçment, perquè només va apartar el germà Andreu al monestir del Miracle, i això van ser pessigolles per al monjo. Ho van tapar tot". D'altra banda, X considera que el paper d'avui del monestir i de l'abat davant els casos d'abusos, "és exemplar. No sé si s'ha fet mai enlloc. M'ha sorprès però per bé. Han afrontat el tema de cara”.

Un altre testimoni és el d'un dels escoltes de Montserrat, l'anoienc T. F., vinculat durant gairebé una dècada a les activitat del monestir. Explica que "la figura del germà Andreu entre els escoltes era d'un gran prestigi. N'era el fundador. Va estar a totes les grans cites, com quan el 1999 es va anar a Roma,  en ocasió dels 40 anys dels escoltes de Montserrat". El germà Andreu tenia una especial ascendència sobre els Nois de Servei', però "mai vam sospitar res en aquell moment. Sens dubte, jugava amb aquesta doble vida. Se sentia molt protector dels Nois de Servei i la seva posició era en aquell moment inatacable".

No li consten problemàtiques d'aquella època, però sí que apunta que "hi havia casuístiques diferents, amb els escoltes. Molts veníem acompanyats per la família i els pares, amb un tracte constant amb la gent del monestir, de tota la vida; la situació era diferent per als nois que venien sense familiars. Ell els podia estar molt més a sobre. Era una figura 'paternal' per a ells. Hi tenia més relació". Durant els anys vinculat als escoltes, aquest testimoni afegeix que "no teníem dubtes sobre la seva persona. Ara, anys després, pensem quan hi havia gent que deixava de venir i saps perquè". El germà Andreu "tenia molt de carisma, era popular i això contrapesava el que feia i no sabíem. Havia fet molt per Montserrat i potser per això encara costava més descobrir la seva altra cara". 

El tracte dels escoltes amb el germà Andreu "era freqüent". Aquest "participava sovint en les activitats esportives, com el futbol, i també en algunes ocasions, en to de broma, forcejava amb alguns dels escoltes. Però eren situacions habituals també entre els nanos de la nostra edat, un joc més". El testimoni explica que "és un cas molt dolorós. Ha de servir per canviar l'actitud de l'Església. I cal passar pàgina després".

PUBLICITAT

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.