M'han renovat el passaport fins al 2025. Espero que no m’hagi d’esperar deu anys a tenir l'altre. Mentrestant, el passaport espanyol em permetrà, passi el que passi, mantenir la ciutadania europea i conservar drets tan fonamentals com el dret a cobrar una pensió el dia que em jubili. A molta gent li pot fer angúnia o fins i tot li pot fer venir basques tenir el DNI i el passaport espanyols, però ens agradi o no hem de tenir-los i en vigor mentre no tinguem els documents equivalents del futur Estat català.

Aquests dies un dels debats oberts és si les forces polítiques favorables a la independència han de concórrer o no a les eleccions generals espanyoles. I, en cas afirmatiu, si hi han de concórrer juntes o per separat. S’entén que parlem dels partits de la coalició Junts pel Sí, tota vegada que la CUP ja ha dit que no hi concorrerà.

Es tracta d’un debat recurrent. A cada convocatòria hi ha gent que diu que a Madrid no hi hem d’anar a fer res. La meva opinió és que mentre haguem d’anar amb el DNI i el passaport espanyols, els catalans hem de presentar-nos a les eleccions generals i hem de procurar treure tots els diputats i senadors que puguem. Hem de ser al Congrés i al Senat fins i tot en un escenari de majoria absoluta d’un dels dos grans partits espanyols.

Llavors, si anem a Madrid, què hi anem a fer? D'entrada, a cobrar els calés que s'assignen en funció dels escons obtinguts. Però no només. En el cas més advers, el de la majoria absoluta de PP o PSOE, hi hem de ser per fer-nos expulsar periòdicament del faristol o de l’hemicicle per parlar en català o per brandar una estelada. En cas d’una aritmètica parlamentària que permeti als partits catalans influir sobre les lleis que s'hi aprovin, hi hem de ser per millorar-les i per fer-les més favorables -o menys desfavorables- als interessos dels catalans. Perquè mentre no tinguem el DNI i el passaport catalans les lleis que s’aproven al Congrés dels Diputats ens poden canviar la vida, com explicava en un article de fa uns mesos (per cert, la diputada en qüestió va deixar el Congrés immediatament abans del 27-S per dirigir la Cambra de Comerç d’Espanya que presideix José Luis Bonet).

Crec que cal presentar-s'hi i, probablement, fer-ho de manera unitària. Tant l'opció de no presentar-s'hi com l'opció de presentar-s'hi, aconseguir uns escons i no anar-hi em semblen una renúncia a defensar els nostres interessos davant d’un estat hostil. Mentre no tinguem el DNI i el passaport catalans, per més desconnectats mentalment que estiguem, hem de ser al Congrés i al Senat. El 20-D caldria que l’independentisme obtingués els mateixos gairebé dos milions de vots que va assolir el 27-S.