Llegeixo amb incredulitat que l’Alcalde ha participat en una competició entre l’atleta Roger Roca i un autobús urbà. Francament, ho he trobat una frivolitat. Crec que l’Alcalde no s’hi hauria d’haver prestat. Però aquesta no és la primera frivolitat, ni serà l’última. Ens queden cinc mesos de veure’n més, de frivolitats, ja que aquests gestos, com les fotos amb iaies centenàries i guanyadors de competicions i premis, són molt rendibles electoralment perquè molts votants hi veuen un signe de proximitat al ciutadà.

Aquest episodi em duu a la reflexió que estem frivolitzant la política i l’estem convertint en un joc d’egos en què l’omnipresència dels líders polítics passa per davant de l’acció de govern, que és el veritable propòsit de la política.

Un alcalde s’ha d’ocupar d’establir un relat i un horitzó compartits per una majoria de ciutadans, de definir com ha de ser la ciutat d’aquí a vint anys. S’ha d’ocupar de pensar les polítiques en què es concretarà aquest relat i que al cap dels anys ens han de dur a aquest futur desitjat. Ha d’ajudar a crear unes expectatives i fer tot el que estigui al seu abast perquè es compleixin. No pot ser un president d’escala de veïns i ha de pensar en gran i tenir ambició, perquè fent ‘cosetes’ elevades a la categoria de grans realitzacions, no gastant gaire i no endeutant-se gens no s’arriba gaire lluny. També s’ha d’ocupar del benestar dels seus ciutadans i de resoldre els seus problemes i les seves mancances. Ha de posar les infraestructures perquè els ciutadans tinguin menys complicacions en la seva vida diària. Quan hi ha conflictes, s’ha d’ocupar de resoldre’s, sabent que és molt probable que la solució deixi tothom insatisfet. No pot ajornar sine die les decisions que aixafen ulls de poll. També s’ha d’ocupar que la ciutat sigui un referent al món en alguna cosa i tingui una marca reconeguda, i això no s’aconsegueix amb focs artificials sinó fent apostes a llarg termini i treballant tenaçment. L’alcalde és el president d’una empresa que té molts treballadors i, per tant, ha de ser un bon directiu i un bon líder per a la resta del seu equip i per als tècnics i funcionaris de l’ajuntament. Ha d’envoltar-se de gent boníssima, ha de treure el millor d’aquesta gent, ha de saber delegar i repartir joc, i ha d’aconseguir que passin coses extraordinàries... sense que no es noti gaire la seva presència. Finalment, un alcalde ha d'explicar les coses tal com són, amb dades i fets, i no s’ha de fer trampes al solitari ni explicar contes de la lletera.

La feina d’un alcalde, com la d’un directiu d’empresa, és una feina dura, una feina 24/7/365, sovint poc agraïda i que, per tant, no admet gaire frivolitats.