Dimarts, 4/6/2019
1884 lectures

A la primera sessió de la meva assignatura demano als meus alumnes que accedeixin a una aplicació i esmentin per ordre les tres empreses que admiren més. L’aplicació llavors proporciona un núvol de paraules, que projecto a la pantalla, en què la grandària de les lletres indica l’ordre de preferència dels meus alumnes. Fins aquest curs el resultat era molt predictible perquè l’empresa més admirada era Apple invariablement. Aquest curs la tecnològica californiana ha quedat darrera de Glovo cada vegada que he fet l’exercici.

Al final de l’assignatura els estudiants han de fer per parelles un treball de síntesis que consisteix a escollir una empresa industrial o tecnològica i fer-ne una anàlisi estratègica. Per evitar que dues o més parelles analitzin la mateixa empresa, han d’enviar-me un correu amb una terna d’empreses i jo assigno una empresa a cada parella en funció de l’ordre d’arribada dels correus a la meva safata. Fins aquest curs hi havia corredisses per analitzar Apple i d’altres empreses globals. Aquest curs els alumnes s’han afanyat per poder escollir Glovo.

Com a responsable dels treballs de final de grau de la meva escola, demano als alumnes que expliquin la seva idea de negoci en un sol full. Aquest any he hagut de filtrar les propostes perquè moltes eren empreses de repartiment de comandes. En alguna proposta s’explicitava que el model de negoci era 'el de Glovo'.

Escric això quan encara es parla als mitjans i a les xarxes socials de la mort d’un repartidor a Barcelona. Es discuteix si va ser un accident de trànsit o un accident laboral. La diferència no és menor i té a veure precisament amb el model de negoci de Glovo.

El model de negoci de les plataformes de lliurament de menjar a domicili només és viable si l’empresa pot utilitzar repartidors autònoms i pagar-los un import fix per comanda recollida i lliurada. No seria viable si l’empresa hagués de contractar treballadors i, per tant, hagués d’assumir els costos d’una relació laboral. Glovo i les altres plataformes han convertit en variables els costos fixos de personal, amb la qual cosa és el repartidor autònom qui assumeix els temps morts entre servei i servei o el temps addicional dels desplaçaments llargs. El tipus de servei que presta Glovo permet aquesta variabilització dels costos fixos de personal, una variabilització que és el somni humit de molts empresaris però que no és factible operativament en una majoria d'empreses. D’altra banda, la viabilitat del model de negoci requereix que el cost d’oportunitat (el valor de la millor alternativa de feina) dels repartidors autònoms sigui gairebé zero perquè la poca feina que hi ha és precària i mal pagada. Finalment, el model de negoci avui és possible perquè alguns jutges no reconeixen encara que els repartidors són falsos autònoms.

Els meus alumnes tenen una fixació per Glovo. Expressen en veu alta el desig de fer-hi pràctiques i d’anar-hi a treballar. No s’adonen de les condicions per a la viabilitat del model negoci ni de les seves implicacions ètiques. Tampoc no són prou conscients de l’amenaça per al negoci que suposaria que una majoria de jutges dictés que es tracta d’un frau de llei. Fins i tot, els que se n’adonen i varien el model substituint l’ús de repartidors autònoms per la contractació de treballadors fan ingènuament uns números que mostren que el negoci és viable però que no passen la prova del cotó fluix.  

Glovo ha revifat la lluita de classes. Hi ha una classe que es pot permetre el luxe asiàtic de demanar menjar a domicili o que algú li faci encàrrecs i una altra classe que només pot aspirar a feines precàries i mal pagades com la de repartidor autònom. Perquè els meus alumnes entenguin el model de negoci de Glovo i les seves implicacions ètiques, he de referir-m’hi constantment com la nova esclavitud.

5 Comentaris

J

JoanV

IGDA

10 de juny 2019.10:09h

Respondre

Home, em sembla que com a professor seria millor no fer gaires valoracions ètiques sobre els seus alumnes. Ensenyar bé -i pel que he llegit dels seus escrits, hi posa tot el interès- ja és prou... Llegir més difícil.

Dit això, amb Glovo (i altres) molta més gent demana a domicili i molts restaurants, diguem-ne tradicionals, que no oferien aquest servei, ara l’ofereixen. Això estimula altres feines (cuiners) i negocis (els que subministren el producte), genera nous imposts (sobre Glovo etc) i promou l’estalvi del consumidor (qui paga menys pel mateix menjar). Aquest últim podrà, alhora, decidir si posa aquest estalvi a produir o es compra una piruleta. De fet, amb hàbits més casolans, potser fins i tot Glovo ha estimulat la natalitat i no ho sabem.

A les respostes al seu post hi ha mitges veritats i bones intencions. Malhauradament, són compatibles. Hi ha preocuacions semblants en relació a Airbnb, Uber i la nova economia.

No sé quien és el títol de la seva assignatura. Si és ”Finances i Ètica”, per exemple, caben aquestes reflexions. I les contràries. Si és ”Empreneduria”, crec que no. En qualsevol cas, crec que referir-se en un aula a Glovo com a nova esclavitud tan sols es possible des de la posició de poder que té un professor vers els seus alumnes. El que, si fes com vostè fa, podria dir que es una vella classe d’esclavitud.

L

Llorenç

Igualada

7 de juny 2019.10:49h

Respondre

Aquestes empreses es basen en la legislació americana, molt mes laxa en materia de drets laborals, per tal de expandir el seu negoci. En països amb més restriccions els treballadors hem de fer... Llegir més valdre els nostres drets per tal d’evitar que s’en surtin amb la seva

j

josep maria

igualada

4 de juny 2019.22:22h

Respondre

per mi que es nota que el Toni treballa en una universitat privada. En una pública els models a seguir potser serien més una DANONE, una Nestlé, una Coca-Cola?? les típiques empreses que compren... Llegir més - transformen - venen??

trobo bastant penós que algú es pugui enmirallar en Glovo, sincerament, si aquests han de ser els directius del demà tenim un problema i dels grossos !!

P

Pilar Salat Agramunt

Igualada

4 de juny 2019.20:49h

Respondre

Es l esclavitud moderna. Fa vergonya! Ningu hauria d utilitzar aquests serveis sino canvien les condicions! Fa mal inclus al parlar-ne!!!

D

David

Igualada

4 de juny 2019.09:56h

Respondre

Sense ser economista ni pretendre donar lliçons de què és bo o dolent per les empreses....en base a l’article podríem fer l’exercici d’extendre el model a TOTES les empreses. Convertim tots... Llegir més els treballadors assalariats en autònoms i que cadascú d’ells assumeixi els seus costos; estic segur que les empreses seran molt molt més rendibles i que algunes que els costa tancar el mes, ara podran sense problemes.

Que una empresa sigui o no viable no pot ser la raó d’imposar unes condicions laborals. Fins i tot jo podria muntar una empresa de pintors i pagar 1€ mensual als treballadors i després pagar-los per metre quadrat pintat. Els treballadors són lliures, si volen guanyar més, que treballin més! El problema és que la relació empresa-treballador mai serà d’igual a igual, i no podem deixar que la relació sigui fruit d’una negociació sense límits, perquè ja sabem qui hi sortirà perdent.

Segurament els alumnes només veuen la imatge de marca i l’enorme visibilitat, però no són conscients que és una eina de precarització i d’explotació. Què tal si preguntem als treballadors si vodrien continuar treballant-hi si tinguessin la oportunitat de marxar?

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.