Dijous, 9/5/2019
1942 lectures

Prou asfalt i ciment!

Dissabte passat Per la Conca i Unió de Pagesos van organitzar una concentració a la Plaça de l’Ajuntament d’Igualada contra l’especulació urbanística a Can Morera i en defensa del territori.

Perquè ningú no tingui cap dubte sobre el meu posicionament, diré que em vaig adherir al Compromís per la Conca a títol individual i que sóc el número 4 de la llista de Poble Actiu a les eleccions municipals d’Igualada, formació que va signar el mateix compromís el dia 26 d’abril. En dues frases resumeixo les raons de la meva adhesió a la causa: cal preservar el paisatge natural que ens queda i es pot fer activitat econòmica sense tant asfalt i tant ciment.

El 40% de la superfície industrial de la Conca d’Òdena està desocupada. 200 hectàrees, com ha demostrat el geògraf Alfons Recio. No obstant, la Generalitat de Catalunya, el Consorci de la Zona Franca i l’establishment de l’Anoia, inclosos alcaldes de tres formacions polítiques, han expressat el seu interès per treure la pols al planejament urbanístic de Can Morera, que afegiria 300 hectàrees més a les 200 ja existents. L’argument és que l’abundància de sòl industrial -especialment parcel·les grans- atraurà empreses de fora, que crearan molts llocs de treball directes i indirectes i que, per tant, aportaran prosperitat a la Conca d’Òdena. Potser perquè hi ha hagut poca transparència pel que fa a l’efectivitat de les accions per captar inversions de fora, l’argument 'construïm polígons, que les parcel·les ja s’ocuparan' sembla el conte de la lletera...

La indústria del futur es podrà localitzar al centre de les ciutats i, per tant, podrà conviure amb els usos residencials, comercials i de lleure. El 2014 ja escrivia al final d’un article a la Revista d’Igualada que 'tenir una impressora 3D al menjador de casa també serà tenir una indústria, la qual cosa ens obligarà a plantejar-nos si podem tornar a fabricar al centre de les ciutats, en locals comercials, i a trencar paradigmes com que la indústria és allò que es fa en els polígons industrials'. A més, aquesta localització al centre de les ciutats permetrà que es redueixin els desplaçaments en vehicle privat.

A Igualada hi ha molts metres quadrats de sòl industrial al centre que algú espera que esdevinguin sòl residencial i fer l’agost però que podrien continuar essent sòl industrial i acollir empreses de la indústria del futur. Aquests metres quadrats s’afegirien, doncs, a les 200 hectàrees disponibles de què parla Recio. Si mireu Igualada des de Google Maps i seleccioneu l’opció Satèl·lit podreu observar alguns d’aquests espais que algú espera convertir en pisos però que podrien acollir empreses d’aquesta indústria que no és perillosa, no fa soroll, no contamina i no genera trànsit de vehicles pesants al seu voltant. Podreu veure els edificis desocupats de diverses adoberies i fàbriques tèxtils que havien estat emblemàtiques.

L’any 2014 em referia a la necessitat de trencar paradigmes. Hi ha una colla de tòpics respecte a l’activitat industrial que cal superar: la indústria és perillosa, fa soroll, contamina i genera trànsit de vehicles pesants al seu voltant; cal treure la indústria del centre de les ciutats; cal localitzar la indústria als polígons industrials; el trànsit de vehicles privats del centre de les ciutats als polígons industrials és irrellevant; la indústria no pot conviure amb els usos residencials, comercials i de lleure; quan una fàbrica deixa de funcionar s’ha d’enderrocar i s’hi han de fer pisos o centres comercials; l’administració, a través de plans urbanístics, ha de facilitar que els propietaris de terrenys i edificis puguin vendre-se’ls i treure’n un rendiment.

També cal superar els tòpics que es refereixen a l’agricultura i a l’ocupació del territori: amb l’agricultura la gent no es pot guanyar la vida; l’agricultura no és una activitat econòmica rellevant en termes de generació de riquesa i d’ocupació; podríem passar sense l’agricultura, important de l’estranger tots els productes alimentaris; el sòl s’ha d’ocupar amb alguna activitat econòmica o altra; el paisatge no té valor econòmic; la indústria genera més riquesa i ocupació que l’agricultura; no és veritat que la logística no generi riquesa ni llocs de treball; a més sòl industrial disponible, més probabilitat de captar empreses de fora generadores de riquesa i llocs de treball; si l’administració pública és propietària de sòl, se l’ha de vendre; l’administració pública ha de facilitar que els propietaris de sòl se’l puguin vendre i treure’n un rendiment.

Cal combatre aquests tòpics perquè són l’argumentari de la majoria dels polítics i de l’establishment econòmic.

1 Comentaris

J

Jepi

Òdena

9 de maig 2019.19:35h

Respondre

Hi ha poques ciutats com Igd tants espais dispobibles per poder liderar el retorn d l nova indústria a la ciutat. Aquest tret diferencial permet aspirar a quelcom més q recollir allò que no... Llegir més interessa a l’àrea metropolitana. Ja m’agradaria q posessin la mitat d’esforços dels q posen en complaure les ànsies de pelotasso de cert empresariat.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.