Avui he somiat que entrant a Igualada pel Molí Nou em paraven davant d’una garita i l’alcalde en persona em demanava diners en concepte de drets d’entrada.

- És que tu no estàs empadronat a Igualada...

- No, però això meu és circumstancial... Jo sempre he fet vida a Igualada i he exercit d’igualadí, a Igualada i a fora.

- És igual. Estàs empadronat a Montbui.

Just llavors m’he despertat i he recordat el que la meva dona m’havia explicat el dia anterior. Al vestidor de Les Comes una àvia de Montbui s’acomiadava de les dones amb les quals havia coincidit a la piscina els darrers anys, cada dia a la mateixa hora. “És que ja no vindré més. M’han tret la bonificació que tenia per ser major de 65 anys perquè no estic empadronada a Igualada i ara no em puc permetre de pagar l’abonament”.

A principis d’any ja ens van comunicar amablement per carta que havien decidit no concedir bonificacions als abonats no empadronats a Igualada, després d’anys de fer-ho. Aprofitaven l’excusa de la crisi per fer retallades pendents? Llavors vaig pensar en l’Escola de Música, de la qual a casa també som bons clients. Faran una doble tarifa de preus, l’estàndard per als d’Igualada i una altra de més cara per als de fora?

La decisió d’eliminar les bonificacions per als no empadronats diu molt de la manca de sensibilitat de qui pren les decisions. El Patronat podia continuar assumint uns teòrics costos de capitalitat que sempre ha assumit i intentar retallar per d’altres bandes; o podia haver mantingut per als abonats de fora determinades bonificacions (majors de 65 anys, aturats, discapacitats). També podia haver negociat amb els municipis que no tenen instal•lacions unes contrapartides pels serveis prestats als seus veïns.

Els ciutadans tenim més “consciència de Conca” que els polítics, i no percebem les línies que delimiten les diverses administracions. Paguem i volem rebre serveis, i deixem als polítics la tasca de passar comptes entre administracions. Per això episodis com el de la piscina ens posen de mala llet. La temptació d’excloure o cobrar més als usuaris de fora té una llarga tradició, i no és exclusiva d’Igualada. Portada a l’extrem ens pot conduir als burots... I si posem burots als municipis, per què no a cada barri i a cada carrer i a cada edifici i a cada replà?