Dimecres, 2/2/2011
771 lectures

L'efecte llista

Un nou any ha començat recentment i, amb ell, tornen els quilets de mes al cos, els duros de menys al banc, el síndrome post-nadalenc, i... la llista de propòsits.

Els fumadors volen deixar de fer-ho- sobretot, tal com està el panorama. La quota del gimnàs al que mai hem anat- però que paguem religiosament cada mes, ens pesa a la consciència... i a la butxaca. Aquelles visites de compromís que no vam fer al 2010 continuen pendents, com una espasa de Damòcles. Els torrons, l’escudella, els mantecados, etc, etc, s’acumulen als mitxelíns i el footing comença a no semblar tant mala idea. Els currículums surten al carrer a la recerca d’una feina millor- o, simplement, d’una feina. I les compres s’ajusten al pressupost familiar real- cada cop més magre, alhora que el cost de la vida augmenta, com abans ho han fet les talla dels pantalons. Els anuncis ja fa dies que han substituït les colònies i els joguets, per col·leccionables o productes de règim. I mentre la cuesta de enero s’allarga fins a febrero, evitem preguntar-nos sobre la incoherència de voler veure menys la tele, amb haver-nos comprat un plasma nou, que fa vint centímetres més que el vell...

La resposta a tot plegat és ben fàcil: l’efecte llista.Som més fidels a la que fem abans d’anar al centre comercial, que a aquella que pot canviar-nos la vida per sempre. Ens mentim a nosaltres mateixos i als que ens envolten- conscient o inconscientment, reafirmant-nos en les millores que ens agradaria ser capaços de dur a terme. I, amb aquesta intenció, les posem en un paper- sovint numerades!- per poder organitzar-nos. Heus aquí el problema! Aquest petit gest aporta tal dosis de satisfacció i confiança, que anestesia l’anhel dels propòsits llistats- cosa que rarament succeeix amb la llista de la compra... però que explica perquè a tanta gent li agrada llegir llibres d’autoajuda.

Diuen que la intenció és el que compta i, en ocasions, és cert. Però siguem honestos: qualsevol canvi requereix d’una acció, i tota acció, necessita alimentar-se de fets, no només de la teoria. Així doncs, busca als calaixos les llistes dels anys passats, agafa la d’aquest i... crema-les totes. Després, fuma’t l’últim cigarret, menja’t un entrecot de quilo, compra’t un xandall a les rebaixes i... no perdis més el temps. A menys, és clar, que tard o d’hora vulguis escriure també una llista d’excuses.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.