Dilluns, 8/6/2015
1127 lectures

Si(e)mpatia

És molt curiós que una de les (tantes) grans contradiccions de la humanitat, que podria emmarcar-se en el clàssic vol i dol, és l’empatia. Volem que se’ns escolti, atengui, accepti, respecti… Però quan arriba el nostre torn de fer-ho, ja és una altra història.

Tots estem connectats. Sé que és una afirmació agosarada que no tothom comparteix, però el que segur que compartim són els sentiments i emocions que, precisament, ens fan humans. I això, senyores i senyors, ja és una connexió. Som capaços de sentir “el mateix” que un desconegut (sí, ho he posat en cometes perquè cada persona és un món i cada sentir també); per tant, podem connectar-hi. I això significa que hi podem empatitzar. Una altra cosa és que la nostra afició a emetre judicis, comentaris i valoracions interfereixi en aquesta capacitat. Que creguem que n’hi ha prou amb ser simpàtic… Però no és el mateix. Tots tenim l’habilitat de connectar amb un altre ésser viu (sí, ara ja he fet un pas més enllà); falta que tinguem la voluntat de fer-ho. La valentia d’exposar-nos. (En principi) a ningú li agrada estar trist, enfadat, deprimit o espantat… I menys sol. És clar que la vulnerabilitat no radica en l’emoció que ens envaeix, sinó a creure que no tenim el poder de viure-la, compartir-la, expressar-la i superar-ho… Ja sigui pròpia o aliena.

Amb els nens petits es posa de relleu aquesta dicotomia d’una forma molt evident. Quan algú enlloc d’empatitzar amb nosaltres en un moment de necessitat, comenta/ jutja/ etc, els adults en reneguem per dins, o a l’esquena, llavors mateix o després. Acostumem a guardar-nos-ho. Un nen/a, en canvi, reacciona expressant la seva disconformitat. Amb rebequeries, plors o el que sigui. Ho treu. I és que, a part de ser experts innats a viure el present amb total atenció (allò altrament conegut com mindfulness) la canalla té l’habilitat d’ensenyar-nos el que més ens costa entendre. Posar el dit a la “llaga”. De nou, com sempre, tenim la llibertat d’aprendre o no— igual que ells. Però no esperem, en el futur, que els nostres fills/ nebots/ néts ens escoltin, respectin, acceptin, si no els hem demostrat (amb exemples, no de paraula) com fer-ho. Si ells/es no ho han experimentat en primera persona.

Tots estem connectats. Ho crec i ho sento a diari, no em cansaré de repetir-ho. I, a diari també continuo aprenent a posar-ho en pràctica. Perquè m’agrada connectar-me a alguna cosa més que a Internet.

I a tu? Et consideres simpàtic/a, empàtic/a o ambdues coses?

 

* Podeu veure aquí un bonic i explícit vídeo sobre la diferència entre simpatia i empatia aquí, locutat per l’escriptora i conferenciant Brené Brown, que ha fet interessants investigacions sobre la gestió emocional i, especialment, sobre la vulnerabilitat.

 

Altres articles de Teresa Roig

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.