Dijous, 27/3/2014
986 lectures

La REALitat supera la ficció

Quin tip de riure em vaig fer, l’altre dia, en llegir aquesta noticia: Absolts els tres reis d'Orient. Tant, que per un moment vaig creure que es tracta d’una d’aquelles creatives informacions inventades de El Mundo Today. I no. L’article es referia als regents nadalencs de Sort, acusats d’agredir a un mosso d’esquadra el dia de la cavalcada, al llençar-li caramels i insults, a parts iguals— tot i que sols hi ha evidències del primer. La llàstima és que l’anècdota em va recordar un altre cas semblant (semblant, però diferent) i les rialles van esvair-se.

Aquesta no és pas l’única corona que està als tribunals. Ara, sembla que hi ha diferències significatives. Uns, fan màgia durant pocs dies a l’any només, i els altres, tots. Els primers es caracteritzen per la seva generosoitat, donant i repartint regals i caramels a tort i a dret, mentre que als segons se’ls coneix per recollir, acaparar i embutxacar-se tot el que poden i més. Els de ficció són tres, implicats, acusats i jutjats; els reals (mai més ben dit), són uns quants més, i no a tots se’ls imputa. En el cas dels d’Orient, es tractava d’una ofensa a un membre del cos de seguretat governamental; en el cas dels espanyols, és una simple estafa milionària que involucra a a alguns membres del govern. Uns són reis i els altres, només infants (i no en el sentit literal de joves innocents...). Als orientals ja se’ls ha absolt; als d’aquí amb prou feines si se’ls ha acusat. I és que amb els primers no s’han trobat proves significatives i amb els segons... encara treballen per demostrar-ho.

Un dels advocats de la Infanta afirmava que tots som iguals davant de la llei; és clar que, òbviament, tots ho sabem, això exclou al rei. (I qui diu al rei diu als seus familiars.) Perquè una cosa és testificar i l’altra, fer una actuació al més pur estil Millet. “Teatro i del bueno”, com diria aquell entrenador. Potser per això un dels altres defensors de la jove descendent de la Casa Reial Espanyola, deia que en la seva declaració hi havia de tot: emoció, sentiment, contundència, sinceritat,... I que no podia haver estat millor. Ben bé com si d’una pel·lícula es tractés.

Diuen que la justícia ens iguala a tots. Diuen. I que la mort també. Temps al temps, doncs. I veure’m qui guanya.

Altres articles de Teresa Roig

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.