Dimecres, 20/5/2009
1276 lectures

Volando voy, volando vengo...

Potser seguint la recomanació d’aquell proverbi anglès que diu “Hope for the best, plan for the worst”*, el juliol de 1969, mentre l’home feia el seu primer viatge a la lluna, els assessors de Nixon van redactar un parlament alternatiu, per si de cas els tripulants de l’Apollo 11 no arribaven a trepitjar-la o morien en l’intent. Avui, gairebé quaranta anys més tard, tot el món pot llegir les paraules que el llavors President dels Estats Units d’Amèrica no va haver de pronunciar mai en veu alta. Un emotiu discurs que ens parla sobre el gran somni de la humanitat de viatjar a les estrelles i descobrir els misteris de l’univers; un reconeixement a l’esforç i el sacrifici de tots aquells que han fet el possible per aconseguir-ho, sense oblidar l’esperança posada en el futur... Als pocs dies, Neil Amstrong trepitjava la superfície lunar deixant per a la posteritat la famosa frase de “It's one small step for a man, one giant leap for mankind.”*

Pensant en això, no puc evitar preguntar-me què se n’haurà fet de totes aquelles bestioles que, al llarg dels anys cinquanta i seixanta- abans que els humans, van ser entaforats en prototips de sondes i llançats a l’espai. Ratolins, esquirols, gossos, micos,... astronautes animals que, de ben segur, no van escollir participar en la carrera espacial. Alguns van perdre-hi la vida i la majoria no van arribar al seu destí; però, van escriure també discursos alternatius per a ells?

Llegia en un diari fa poc, que l’empresa Easyjet ha hagut de demanar disculpes i indemnitzar a una nena per no haver-li permès pujar a bord de l’avió amb el seu peluix. La normativa deia que aquest era massa gran com a equipatge de mà, així que havia d’anar a la bodega amb les maletes, tant si com no. De res van servir les súpliques de la mare, ni l’inconsolable plor de la menuda...

Potser la bestiola de drap va semblar-los una amenaça o la criatura una possible terrorista; qui sap. La qüestió és que el peluix va haver de viatjar per correu postal fins al seu destí. I resulta curiós que en l’època actual, amb la insistent recerca de vida en altres planetes, cada vegada es faci més palesa la falta d’humanitat en el nostre.

 

* Espera el millor, planifica pel pitjor.

* És un petit pas per l’home i un gran pas per la humanitat.

Altres articles de Teresa Roig

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.