Divendres, 26/4/2019
2264 lectures

Quan el disseny claudica

Hi ha moments que el dissenyador/a posa l’automàtic i renuncia a la reflexió formal. És el moment en què fa entrada el clixé, és a dir la solució convencional i estereotipada sense cap aportació al disseny en què treballa.

No sempre cal ser radicalment original ni aportar solucions seminals d’altres dissenys. Quan s’aprofundeix, però, en el problema que es té entre mans; quan es pregunta i s'entén el context funcional, formal, productiu, cultural i social en què l’artefacte estarà immers; quan el disseny fa l’esforç per entendre el problema, llavors és més fàcil veure aquella solució pròpia i exclusiva.

Observem les imatges que acompanyen aquest article. Hi podem veure cotxes, ampolles, càmeres de fotografiar, electrodomèstics diversos… són objectes que res tenen a veure entre ells, ni funcionalment, ni tecnològicament, ni en la manera d’utilitzar-los i, no obstant, el disseny s’assembla: una paràbola que vol acabar, mig encerclar o englobar l’objecte.

Aquesta forma en realitat no resol cap problema de l’objecte. Realment no serveix per a res, és una solució estereotipada que sembla assumida socialment, que potser fa veure l’objecte més dinàmic o potser li aporta un aire de modernitat –més aviat caduc. En realitat, però, és un exercici d’estilisme formal que no suposa resoldre cap de les necessitats de l’usuari.

Proposo al lector que faci un repàs en l’àmbit domèstic i observi quants dels objectes quotidians cauen en clixés formals –com la paràbola o altres– i que mostren molt poc interès per oferir qualitat. Tot és igual a tot.

Falta de temps? falta de compromís? incompetència? indefinició de l’encàrrec? Els clixés no són compromesos, no són lletjos i solen funcionar bé en molts contextos diferents; fins i tot podem traslladar, com veiem, elements d’entorns tan diferents com d’un ordinador a una cuina, o d’una ampolla de xampú a un telèfon mòbil.

La majoria de vegades tenen un caràcter ornamental: el dissenyador/a veu que el que està fent no funciona i busca resoldre amb modificacions superficials allò que no ha sabut tractar estructuralment. L'objecte necessita un bon plantejament de principi però es queda en una pinzellada decorativa.

El disseny no destacarà, no tindrà risc… i tampoc serà una inversió de futur.

Altres articles de Xavier Vives i Sabaté

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.