Divendres, 20/10/2017
483 lectures

El romànic rural de Marganell

Sant Jaume de Castellbell Sant Pere de Vilamarics

Entre bucòlics camps i a recer dels relleus montserratins, el romànic rural obté la bellesa sublim i romàntica que hom cerca visitant els vestigis d’un passat, a voltes tan proper, a voltes tan llunyà. L’art i el paisatge s’han confabulat en aquest racó del Bages per oferir-nos la més bella estampa del romànic clàssic. I per afegitó, rere els murs silenciosos de les ermites que visitem s’alcen els espadats montserratins més verticals i imponents com un magnífic teló de fons.

Us proposem una sortida per veure les 4 ermites romàniques de Marganell i Castellbell i el Vilar, un circuit que transcorre per aquesta part del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Aparquem al peu de la carretera BV-1122 que es pren des del trencall de la BV-1123 de Marganell, on hi ha la primera de les ermites: la de Sant Cristòfol de Castellbell sota la mirada severa dels perfils de Montserrat i que dóna nom a la petita barriada rural en la qual es troba. Ha estat modificada en el transcurs dels anys, però se’n parla des del 1294 tot i que s’indica que fou obrada al segle XI. Hi fou adossada una rectoria al segle XVII. Considerada un edifici d’escàs interès arquitectònic, té però, després d’estar restaurada, uns trets que li confereixen unes característiques poc comunes.

A poca distància de la masia restaurant de Can Font, en plena vall de Marganell, trobem l’església de Sant Esteve de Marganell. Des de lluny dona una sensació de fortalesa que es trenca dolorosament en accedir-hi. Considerada del segle XI, roman  sense sostre perquè fou profanada, destruïda i cremada durant la guerra civil. Conserva una bona part de l’estructura romànica i malgrat la seva austeritat, tenia altar major, capelles laterals i un petit cor. Al mur frontal que fou reestructurat modernament, s’hi obre la porta que data de l’any 1824, i al mur de migjorn s’alça un alt i esvelt campanar de torre. Al costat, valia la pena aturar-se a esmorzar a l’acollidora Àrea de l’Hort del Rector, però era massa aviat.

Passant per la font de la Canaleta ens dirigim a Sant Jaume de Marganell, tot i pertànyer al municipi de Castellbell i el Vilar, una ermita que no passà de capella rural. Consta d’una nau rectangular rematada per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra, mentre que la nau és coberta amb teulada de teula àrab. És un edifici senzill sense cap mena de decoració arquitectònica que permet establir una data de la primera meitat del segle XII. Està immersa en un esplèndid paisatge, ja que està quasi completament envoltada d’una extensa i verda finca rústica on s’hi hostatgen cavalls.

Seguirem durant un bon tram del GR-4 que passant per “La Fassina” -una masia porxada avui abandonada- i per les granges de Cal Beu, després d’haver travessat la carretera BV-1123, l’itinerari ens duu a Sant Pere de Vilamarics, església romànica –amb vestigis preromànics-- molt malmesa, perquè ha perdut totalment la coberta de la nau però l’absis encara la conserva. Al mur de ponent hi ha el campanar d’espadanya senzill. Al costat, una petita parcel·la erma, encerclada per una tanca de pedra, devia haver estat el cementiri, avui desaparegut. Sense ser experts, pensem que requereix una intervenció urgent per salvar les poques restes, ja que uns evidents esvorancs a les parets no presagien pas res de bo. Fou abandonada l’any 1936.

El circuit es complementa passant per les Ferreroles Vell, la riera de Marganell i el Rasot de Botines (tributari de la riera de Marganell), que per culpa del cabdal que porta ens provoca un dificultós xip-xap fins a arribar novament a Sant Cristòfol on tenim els cotxes.

 

Distància recorreguda 11 km.

Desnivell 249 m.

Temps net de camí, de 3 hores i mitja.

Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.