Divendres, 22/9/2017
284 lectures

El santuari de Collbàs

El Santuari de Collbàs o de la Mare de Déu de Collbàs, és una ermita refeta l’any 1793 d’estil historicista tot i que ja se cita al segle XIII en estil romànic. Està situada dalt d'un turó de la Serra de Collbàs, i depèn de la parròquia de Carme. A l’interior s’hi venera la Mare de Déu de Collbàs (l’original va desaparèixer a la guerra civil), una imatge de la Verge dreta que té al Nen al braç esquerre, mentre sosté un bolet amb el dret (sembla que aquest element es va afegir en la reproducció, ja que l’original sostenia un fòssil, element que és absolutament singular en les representacions marianes). És tradicional la celebració de l’Aplec del Dilluns de Pasqua de Resurrecció, on antigament es dansava el Ball dels Càntirs, per a invocar la pluja. El campanar d'espadanya que hi havia va ésser enderrocat per un llamp i se’n va aixecar un altre de semblant l'any 1960. Just al costat del temple, en estat ruïnós, hi ha un edifici on estava la casa de l’ermità, que va exercir –no massa anys enrere- funcions d’hostatgeria i/o casa de colònies i que ha estat objecte de devastació, i fins i tot el mateix temple patí la violència. La seva ubicació en un paratge aïllat i la manca d’un culte regular els hi posa fàcil als qui tenen ganes de fer malbé el patrimoni històric i cultural. Bona panoràmica de la Vall de Carme des del mirador.

Ben a prop de la zona on està aixecat el santuari hi ha l’indret conegut pel coll de la Llentilla o Llentia (484 m), a causa de l’abundància de nummulits, grup de fòssils característics de l’eocè marí que reben aquesta denominació popular per la seva semblança amb el llegum homònim. En aquest indret se’n troben en grans quantitats, ben individualitzats dins de terrenys margosos. I per fer-ho més romàntic, una llegenda religiosa ens explica la presència d'aquestes llenties. Sembla que la Verge amb el Nen en braços es va aparèixer a aquest indret demanant almoina al senyor de les terres, que venia de recaptar impostos dels seus súbdits. L'avar home ric, tot i portar els sacs carregats de monedes, es va excusar dient que no eren diners i va continuar el camí. En arribar a casa seva i en l'obrir els sacs, va descobrir que eren pedres! Molt enfadat va tornar al lloc on se li havia aparegut la Mare de Déu, i com que no trobà ningú, les va llençar per terra. D'aquí que a aquests fòssils també se'ls conegui com als "dinerets de la Mare de Déu" o "pedretes de la Mare de Déu".

Sortim des de la zona de Can Titó, seguim per Can Bernades de la Vall de l’Escut, fort pendent fins al dipòsit d’Aigües d’Artès, Santuari de Collbàs, Coll de la Llentia, dipòsit de Rigat (de Ca l’Aromir), Cal Mestres i Can Titó.

 

Distància recorreguda: 7,6 km.

Desnivell: de 324 a 483 m

Temps net de camí: 2,20 hores

 

Text: Joan Mollà
Veterans del Club Excursionista UECANOIA
 

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.