Divendres, 10/2/2017
7547 lectures

De la dignitat a la indignació

Fa tot just quinze dies pels mòbils dels pagesos de la comarca corrien imatges de caire positiu, alegres, dignes... Imatges de tractors nets, guarnits amb senyeres i estelades, circulant per les carreteres, travessant comarques i viles, arribant al bell mig del cap i casal. Imatges de voreres concorregudes mentre passaven els tractors, i de gent aplaudint i animant el pas dels pagesos en corrua. Un forner del carrer de Sants que atura un tractor i obsequia la jove parella que hi anava amb un pa amb forma de tractor, dient-los que ell no podria fer de forner sense el treball dels pagesos. Imatges d'alcaldes i regidors de molts pobles i ciutats que rebien la marxa pagesa en passar pel seu municipi; i la mateixa alcaldessa de Barcelona donant la benvinguda als pagesos a la capital, i animant-nos a continuar amb la nostra feina. Imatges de tractors de tornada cap a casa, passant pel túnel del Bruc, amb l'alegria a la cara d'haver aconseguit un repte, d'haver viscut una mobilització històrica. I no pas sense esforç; la xarxa que anàvem teixint pagesos de tot el país dijous i divendres per confluir a Barcelona, es va anar desfilant el dissabte a la tarda fins que ben entrada la nit, i en algun cas de matinada, cada un dels pagesos amb el seu tractor van fer cap a casa. Cap accident, algun petit incident, i la satisfacció d'aconseguir el repte d'anar a Barcelona amb tractor. Algú em preguntava uns dies abans: Aquesta mobilització és a la catalana o a la francesa? A la catalana!, amb la rialla a la cara i buscant de fer aliats i no emprenyar massa. Sempre queda el dubte de la repercussió social de tot un sector que es vol reivindicar i reclama dignitat, mobilitzant-se en positiu: Més de cinc-cents tractors i cinc mil persones, i trenta segons al telenotícies vespre. Ja només manca veure resultats positius en les nostres reivindicacions i propostes.



Fa tot just set dies pels mòbils dels pagesos de la comarca corrien imatges molestes, indignes, que van fer renegar a més d'un. Imatges de rodades fetes per un vehicle derrapant damunt un camp de sembrat. Aquest cop era a Castellolí, però passa a qualsevol lloc. El dany econòmic pot ser quantificat amb un valor relativament baix. Però el dany moral no es pot quantificar, i el sentiment d'impotència i ràbia es transforma en indignació. Imatges com aquestes, de destrosses als nostres camps les veiem dia per altre, al mòbil o en directe, provocades pels senglars, amb la mateixa impotència i indignació.

La marxa pagesa ha estat un clam a les administracions, al conjunt de la ciutadania i al sector pagès reclamant dignitat. Només amb la implicació de tots, cercant un major coneixement del món agrari que ens envolta, per assolir-ne un millor reconeixement, només així, aconseguirem el respecte i la dignitat que reclamem. A la catalana.

Tenim molta feina per fer.Tenim molta feina per fer.

Altres articles de Joan Vidal Marsal

2 Comentaris

A

Angela Giralt Vilaseca

St. Pere Sallavinera

13 de febrer 2017.18:47h

Respondre

M’ha agradat molt aquest escrit del Joan, hi estic totalment d’acord.

J

Joan

AVIÀ

10 de febrer 2017.13:58h

Respondre

M’ha agradat molt aquest escrit i lo del forner tot un detall.

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.