Divendres, 23/1/2015
732 lectures

Cul de sac

La prudència fa que m'allunyi ​sovint ​de les declaracions categòriques. M'escudo així darrere el tòpic que diu que ja s'han inventat totes les formes i estils musicals possibles. Aquest escrutini el visualitzem com un cercle que es completa i que, ​com una segona tombarella, comença a encerclar-se viciosament amb el bagatge del primer a les espatlles. Ara, la seva capacitat d'emocionar no s' esgota i, en les seves formalitzacions actuals, s'expressa des d'un bucle de realimentació per oferir tant l'estabilitat que ens permet reconèixer-la (per exemple, una progressió harmònica clàssica) com el canvi que la fa evolucionar (una subversió d'aquesta progressió). Doncs molt bé, visca el desconcert. I l'entropia. I que per molts anys: ens trobem atrapats en un cul-de-sac creatiu ric en sortides i desviaments fora de pista.

Sonarà contradictori, però justament aquesta és la mare dels ous. La paradoxa: un terme indicat per explicar el caos que regeix avui la ​​música com a artefacte cultural. Còmoda en aquest escenari incert, la paradoxa troba la complicitat de la desorientada modernitat, que és multi-direccional i s'encomana a l'etiqueta "post-tot" cercant infructuosament una identitat pròpia. Un bonic exemple que il·lustra aquest fet és el renovat interès per les cintes de casset.

​El casset, un suport magnètic de dades que irrompia als 60 i es jubilava anticipadament a la trentena amb l'adveniment de la dictadura digital, gaudeix ​avui ​d'una saludable tercera edat. S'ha tret els parracs que la momificaven com a format de gravació imperfecte precisament per enarborar la bandera d'aquesta qualitat. Allò digital ha allunyat massa l'humà de si mateix, i aquest troba ara consol en el vell format repudiat. És clar, en comparteix la imperfecció: ambdós pateixen un desgast i perden qualitat amb el temps. Clar, són orgànics, tenen una entitat física, i a diferència de les dades virtuals en núvol, tenen presència. Comparat amb el so digital, mera expressió de dades numèriques, el magnètic té calidesa i textura. I d'aquí la mitificació del so analògic: no costa trobar discogràfiques (cintogràfiques?) a Internet que editen música en casset.

Una moda passatgera que respon al hype? No ho sé, però fa gràcia veure llistes de la millor ​música​​ en casset de l'any, com si parléssim d'un estil i no d'un format. I la paradoxa: si prefereixes no comprar-ne el suport físic, pots adquirir convenientment l’arxiu en flac o mp3 amb descàrrega. Analògic, sí, però digitalitzat a la carta.​

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.