Una mirada ecològica al riu Anoia al seu pas pel Rec

El riu Anoia, categoritzat per la Directiva Marc de l’Aigua com a “riu mediterrani de cabal variable”, té una longitud de 79,8 km i un cabal mitjà de 2,37 m³/s. L’origen és a la riera de Sant Pere Sallavinera, la riera Gran, i la riera de Montmaneu; travessant l’Anoia, passa per l’Alt Penedès i desemboca al riu Llobregat a l’alçada de Martorell. El règim de cabals demostra una disminució dels cabals en els darrers anys, relacionada amb el canvi climàtic i possiblement amb l’extracció derivada de l’augment de la població. Es caracteritza per valors de conductivitat elevats principalment a causa dels materials evaporítics de la conca. 

Aquest estiu es va fer una jornada sobre l’estat de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat, que va concloure que la situació ha millorat i les coses s’estan fent bé, deixant clara però, la necessitat de millores en el sanejament.

Contaminació de dijous 13 d’octubre a la sortida d’un col·lector (Foto: Júlia Solé Badal)

Ningú no pot negar que es tracta d’un riu castigat. A la capçalera està acompanyat de zones agrícoles i en arribar a Igualada comença a rebre els residus de la indústria. Antigament s’hi abocaven tanins, lignina i calç per a la fabricació de sola i draps, i la indústria d’adoberies i telers. A l’alçada de Capellades, es troba amb la indústria del paper i cartró que antigament generava un residu anomenat licor negre. Més endavant, es troba amb electrolítics, niquelats, cromats i cianurs de la indústria de l’automobilisme i aixetes. Afortunadament, la tecnologia i la indústria milloren i alguns d’aquests elements químics han estat eliminats en el procés o substituïts. A més, disposem de més d’una desena de depuradores i una xarxa de clavegueram que fa possible el sanejament de les aigües residuals. Ara bé, sabíeu que les depuradores no són destructores de tot allò que llancem? Només cal caminar per la sortida de la depuradora d’Igualada i observar l’acumulació de tovalloletes humides que no es degraden si les tirem pel vàter i deixalles arrossegades per les avingudes. Estudis científics de l’any 2006 van mesurar les concentracions de productes farmacèutics acumulats en els organismes aquàtics com els peixos i les algues, destacant les altes concentracions de Paracetamol i Ibuprofè, i d’altres antiinflamatoris i antibiòtics menys coneguts que van a parar a les aigües fluvials. Al 2010 nous mostrejos van determinar concentracions molt elevades de perfluorats – compostos utilitzats com a dissolvents i detergents-  contaminants molt persistents al medi i acumulables al llarg de la cadena alimentària. I recentment, en el sediment i en els peixos, també s’han trobat elevades concentracions de nonifenols provinents d’adoberies i indústries tèxtils utilitzats com a surfactants i responsables del canvi de sexe que es pot donar en els peixos.

Com va dir M. T. Ciceró  “Els pobles que obliden la seva història estan condemnats a repetir-la” i en part, és el que ens està passant. Estem veient que el riu presenta anomalies greus relacionades amb un col·lector de la xarxa de clavegueram o de la depuradora dels adobers en cas de pluges fortes: com és la del setembre de 2015 quan es van detectar abocaments que tenyien el riu de color negre, o la d’aquest octubre  que ha estat de color vermell (fotografia).

La morfologia del riu en la seva majoria no ha estat molt modificada, però sí que té moltes barreres longitudinals o estructures rígides, com els ponts o els guals que sovint resulten un problema per a la dinàmica fluvial. Dificulten el pas dels peixos i el transport de sòlids, afavorint l’erosió o la sedimentació. A Igualada i veïnat hi ha també extenses zones d’horts il·legals, que no només estan ocupant zones de domini públic hidràulic sinó que, a més, utilitzen l’aigua directament del riu.

El riu Anoia a la zona del Rec d’Igualada. (Foto: Júlia Solé Badal)

La població d’espècies al·lòctones invasores és força elevada, actualment destaquen el cranc americà, la tortuga de florida, la carpa de riu i el visó americà. A més de l’ocupació de la canya americana. Però per altra banda, el riu conserva espais amb molt d’interès, amb bosc de ribera ben conservat i zones restaurades que amb el pas del temps estan notant la millora. Cal assenyalar la presència d’espècies autòctones com la tortuga de rierol en alguns punts i l’alta freqüentació d’ocells migratoris, sobretot aigües avall d’Igualada, a l’alçada del Parc Fluvial de Vilanova del Camí.

Un ambient degradat encara afavoreix més les espècies invasores, doncs amb més raó cal actuar ara! Cal controlar abocaments mitjançant els contaminants i substàncies prioritàries i si és el cas sancionar-los (qui contamina, paga),  evitar abocaments puntuals (com en episodis de pluja), implantar els nous cabals ecològics, i dur a terme rehabilitació morfològica.

Desitjo que des de l’Agència Catalana de l’Aigua es puguin continuar els controls de qualitat, tant químics com biològics i replantejar la xarxa de sanejament.  I que des de la comunitat de veïns es participi en la decisió política de remodelació de l’històric barri del Rec, si deixem el riu al marge en sortirem malparats! L’economia no té perquè anar a contracorrent de l’ecologia! Volem un barri amb pudors? Amb poca aigua, bruta i peixos morts? Amb inundacions? Per això cal consciència social, educació ambiental, i innovació tecnològica; coordinació entre tots i multidisciplinarietat! Si la ciutat vol conservar el patrimoni del Rec caldrà també conservar el riu. I més ara, que es vol tirar endavant el projecte de la Via Blava Anoia que farà transitable la llera. 

4 Comentaris

P

Pol

Igualada

15 de novembre 2016.11:15h

Respondre

Molt bon article! Ajudarà a conscienciar a la gent d’una riquesa i alhora un problema molt greu que tenim.

Ara bé, les administracions faran quelcom al respecte? Jo no hi confio gens... Els... Llegir més ajuntaments no cuiden el riu pel pas de les seves localitats, l’agència catalana de l’aigua fa el mínim i encara gràcies, la conselleria de medi ambient i el consell comarcal com si no existissin...

R

Roser Penyes

14 de novembre 2016.10:14h

Respondre

Em sembla que aquest és el primer article que llegeixo sobre el riu que és equilibrat, és a dir, exposa clarament allò que està malament i allò que és correcte. He assistit a debats i n’he... Llegir més llegit una bona colla que només en canten meravelles, després hi vas, i et trobes amb el què et trobes...
Cal millorar, tothom: les administracions i els particulars... I creure’ns-ho.

E

Eduard

Igualada

14 de novembre 2016.08:27h

Respondre

Gràcies, Júlia, per la documentada reflexió per concienciar-nos, en benefici de tots plegats.

E

Eladio Pérez

Santa Margarida Montbui

13 de novembre 2016.08:26h

Respondre

M’agradat l’article, la serietat, les dades aportades, i el seu plantejament, directe, Desperta interés per un indret, que es evident que por covertir-se en una font de salut i plaer. Una... Llegir més inversió rentable tant a curt con a llarg plaç. Mol bé, andevant!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.