La vida és sempre ara: El risc més gran, de Laura Pinyol

La Júlia comença –ho intenta- una nova vida en un poblet perdut de la mà de Déu a la Terra Alta, lluny de la ciutat, d’un marit fred i calculador de qui no n’està enamorada i d’un amant que ha desaparegut amb la mateixa rapidesa amb què es va declarar l’amor de la seva vida. Complint una promesa feta a la seva amiga Tona s’instal·la amb els seus dos fills petits en aquest poble i, lluny de tot, intenta posar ordre al trencaclosques de la seva vida.

La primera novel·la de la periodista i escriptora Laura Pinyol ens presenta uns personatges plens de dubtes i contradiccions, que, cadascú a la seva manera, intenta superar angoixes, pèrdues i dolor. La por (a canviar les coses, a intentar ser una mica feliços) plana per damunt de tota la història, perquè com diu l’autora parafrasejant Maria Antònia Oliver, «i sí, a vegades, la por és el risc més gran».

Acompanyen la Júlia la seva amiga Tona, amb un home que la maltracta; el seu pare Sebastià; el seu germà Octavi, i l’omnipresent mare absent, morta prematurament de càncer. També amics de joventut i el Jordi, que encarna la possibilitat d’un futur diferent, en pau. Tots els personatges tenen un pal de paller per aferrar-se i no caure: en la Júlia és el seu pare Sebastià, i la Tona, l’amiga de sempre. Tots es necessiten, i tots junts conformen una família curiosa i inusual, un microcosmos on tots encaixen i cadascú té el seu paper.

Amb un llenguatge planer, emotiu, i el ritme d’un suau galop de cavall l’autora ens va dibuixant moments clau del passat de la Júlia i la seva gent, per portar-nos de nou a un present incert on tots aprenen a encaixar els cops de la vida. El destí capritxós juga ara amb un ara amb l’altre i, malgrat que sembli impossible, acaba posant tot i cadascú al seu lloc. Com les peces d’un gran trencaclosques que de mica en mica es van encaixant. I és que, com aprenen tots, la vida sempre és ara, viure el moment, no donar tantes voltes a les coses, que les coses que han de passar, passaran...

Com ja fa uns anys ens va passar amb la novel·la Primavera, estiu, etc. de Marta Rojals, la novel·la de Laura Pinyol sorprèn gratament per la seva solidesa narrativa; la seva força emocional i uns personatges potents. Curiosament, també com va fer Marta Rojals, el gruix de la novel·la se situa en un paisatge erm, desconegut, la Terra Alta plena de vinyes, gent treballadora i unes muntanyes feréstegues, que esdevenen l’escenari del canvi vital de la protagonista.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.