Dilluns, 28/12/2015
1505 lectures

Ciència i tradicions nadalenques

Segur que molta gent que llegirà aquest text està gaudint del Nadal i les seves tradicions. Molts haurem cagat el tió, haurem comprat molts regals i estarem a l’espera d’anar a esperar els reis el dia 5 de gener. Tot està establert des de fa anys i totes aquestes tradicions perduren de generació a generació. Són festes religioses, consumistes i un punt masclistes fruit de l’evolució de la cultura humana. Malgrat això, moltes de les coses que fem tenen una explicació o una total contradicció si ens ho mirem des del punt de vista científic. En aquest text volem explicar-vos com la biologia o l’evolució humana veuen tres aspectes principals del Nadal: la religió, el consumisme i la predominança masculina.

La celebració del naixement del nen Jesús, el pessebre o les pregàries perquè el Tió ens cagui alguna cosa demostren que la religió és ben present durant aquestes setmanes nadalenques. Ciència i religió xoquen en gairebé totes les idees que defensen, la més important és com l’espècie humana es va originar: la religió defensa la creació mentre que la ciència defensa i demostra l’evolució de les espècies. Però, ¿com la ciència pot explicar que la religió s’hagi mantingut al llarg de dècades i dècades d’evolució? Els entesos en evolució humana ens diuen que les primeres espècies humanes no vivien en comunitats, eren caçadors i recol·lectors individuals i independents. Tot i això, l’arribada de la creença en un ser superior que unia diferents individus, és a dir, l’arribada de la religió va iniciar el que s’anomena revolució agrícola que va canviar la manera de viure de les diferents societats, dels caçadors i recol·lectors a comunitats d’individus cada cop més grans i més socials. Aquest fet és el que diferencia l’espècie Homo sapiens d’altres espècies animals que són genèticament molt iguals però que mai han aconseguit aquest caràcter social que tenim els Homo sapiens. Per tant, aquest podria ser el perquè la religió s’ha mantingut amb totes les seves tradicions i activitats per tal de mantenir la cohesió social de les societats humanes.

D’altra banda, aquests dies no parem de veure gent amb regals, cues a les caixes dels centres comercials o les targetes de crèdit que treuen fum. És el que coneixem com a consumisme nadalenc que sense entrar en valorar si és bo o dolent també té els seus orígens en els nostres avantpassats. Antropòlegs, historiadors i biòlegs intenten entendre com s’ha arribat a crear aquest consumisme o com es van crear els diners? En les societats de la revolució agrícola ja es formaven mercats on la gent s’intercanviava productes: uns sacs d’arròs per uns quants caps de bestiar, una dotzena d’ous per arreglar-se unes sabates... En aquelles èpoques, no calien ni existien els diners però tot va canviar quan la gent es va començar a especialitzar cultivant una sola varietat de llegum, tenint un bestiar concret o fent un ofici específic. Això va fer que els intercanvis fossin cada vegades més complicats ja que no sempre es podien oferir el mateix producte per fer intercanvis. Aquests canvis van fer aparèixer un mitjà per poder fer aquests intercanvis de manera abstracte i primer van ser petxines, cigarrets... que després van derivar en l’aparició de monedes d’or i definitivament els diners que ara ja es transfereixen mitjançat 4 clics a l’ordinador. Per tant, el concepte de diner ja ve de lluny però ha estat la globalització i homogenització del món que l’ha convertit en un mitjà imprescindible i és la clau del consumisme d’aquests dies.

Per últim, la separació d’homes i dones a la missa del Gall o el fet que els tres reis siguin sempre homes serien dos aspectes que demostren el masclisme que encara arrossega la nostra societat i que es demostra durant les vacances de Nadal. Historiadors i biòlegs coincideixen que aquesta separació o diferència entre homes i dones ve només determinada per la cultura i també ve dels temps dels nostres avantpassats. Biològicament, la separació entre home i dona no existeix i només podem parlar d’un mascle que té un cromosoma X i un de Y i una femella que té dos cromosomes X. Aquesta és l'única diferència acceptada científicament que s’allunya molt de les diferències històriques que han separat homes i dones i que faríem bé que cada cop siguin més petites.

Per tant, podem dir que la nostra societat i els nostres Nadals venen determinats per canvis culturals explicats en termes evolutius de l’espècie humana que poden ser entesos mitjançant l’evolució científica però també, en alguns casos, no tenen cap mena d’argument científic o biològic al darrere. Malgrat tot, gaudiu, mengeu i passeu unes Bones Festes.

 

 

 

1 Comentaris

R

Rosa

Vilanova del Camí

30 de desembre 2015.10:10h

Respondre

Felicitats pels vostres articles. No deixeu mai d’ensenyar el que sabeu. Bon Any!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.