Dilluns, 22/10/2012
353 lectures

És el cop de gràcia, o més ben dit, el cop de desgràcia. Com si no n’hi hagués prou amb la caiguda, només em faltava la bronca. Veus, ja t'ho deia jo! Què passa amb el dret a equivocar-se? Com s’aprèn sinó amb les equivocacions, els errors i les ficades de pota?

Hi ha una actitud educadora davant dels nostres fills que es podria qualificar de "mà estesa". També la podem utilitzar amb les nostres parelles i facilita l'apropament respectant la llibertat.

Quan dolor crea la distància? Qui s’ha oblidat que a vegades ens passem dies, setmanes o mesos sense parlar-nos? No és difícil trobar en les històries de moltes famílies que els avis van deixar de parlar-se per un terreny o una herència, la distància es manté, la incomunicació perdura i s’acaba perdent el contacte. Els néts no saben el per què, però es manté el mur.

L'amor és una força que integra i cohesiona. La llibertat és una força que separa i divideix.

Si apliquem aquests principis a la salut, per mantenir el cos humà cal mantenir la relació entre els diferents òrgans. Puc posar més distància entre el fetge i el ronyó? Cada un ha d'estar al seu lloc i perfectament comunicats, ja que un treballa per a l'altre.

La bronca és una forma de comunicació mediocre. Hi ha parelles que es comuniquen a través de petons, altres a través de carícies, i altres a través de cops de puny. Algunes parelles, després de separar-se, continuen la seva comunicació a través de denúncies i judicis, possiblement perquè encara no són capaces de viure en solitud, sense la persona a qui acusen de tots els seus infortunis, sense adonar-se que els correspon a ells tallar el vincle que encara els encadena a un passat poc satisfactori. Fins i tot la llibertat té un preu! Però és una forma de comunicació penosa i dolorosa i, ja que cadascú és lliure de comunicar-se com vulgui, no és millor fer-ho a través de petons?

La còlera, la irascibilitat, el descontentament, els mals fums i l'enuig són sentiments poc agradables, tradicionalment censurats, que ens alliberen d'una càrrega interna que cal saber gestionar deixant-la anar i expressant-la, perquè si no ho fem aquesta energia torna cap a dins i ens fa mal.

L'enuig sempre té a veure amb alguna cosa meva que no he resolt. Algunes vegades l'impacte és simplement una imatge que veiem per televisió, o al carrer, que no té absolutament res a veure amb nosaltres, però que sense saber per què ens altera. Aquesta alteració afecta el nostre estómac i fàcilment sentim un nus, un rosec, un pes... un buit que si no s'arregla desvia en una patologia somàtica: gastritis, úlcera...

Per què no canviem el “com caiguis, te les carregaràs!” per un “en què et puc ajudar?”.

Altres articles de Angel Sanromà

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.