Dimecres, 12/11/2014
542 lectures

A l’escola no hi ha cap assignatura per estudiar les emocions i com gestionar-les sinó que el que sabem ho hem après a base de discussions i patiment. Tenint en compte la quantitat de problemes que tenim respecte aquest tema, sembla clar que molts no hem après quasi res.

Una emoció és una reacció d’adaptació a un estímul que rebem d’una persona, d’un objecte, d’una situació, d’un lloc, d’un fet, d’un record... I aquesta emoció produeix un sentiment, quelcom que sentim.

Aquesta reacció, o aquesta emoció, normalment va lligada a una part determinada del cos que ens produeix una sensació. Dit d’altra manera, darrere d’una sensació corporal hi ha una emoció que expressa un sentiment i, per tant, per millorar aquesta sensació corporal, hem de ser conscients del sentiment que hi ha darrere i aprendre a gestionar-lo.

Normalment no ens adonem del que sentim probablement perquè sempre estem pensant i, quan pensem, no sentim. Segurament fugim a pensar per evitar sentir o busquem una distracció fàcil (televisió, facebook, jocs...). El pensament i el sentiment són en capes o pisos diferents. No serveix pensar sobre els sentiments, raonar-los o tenir teories ben estructurades de perquè sento això o allò o perquè m’ha passat això o allò. Els sentiments s’han de sentir i expressar.

Per tant, el primer pas és adonar-se del que un sent. Però adonar-se’n no és garantia de que sàpiga què fer amb el sentiment, també cal aprendre a gestionar-lo.

No tots els sentiments es gestionen plorant. La tristesa sí però la ràbia necessita el moviment de peus i mans, a l’ansietat li pot anar bé la quietud, la por cal afrontar-la i dialogar amb ella, per la culpa cal donar-se permís, etc.

Tots tenim alguna emoció negada, a totes les famílies n’hi ha alguna de prohibida, que no hi és, que no s’expressa... Quan eres petit/a, quina era la prohibida a la teva família? Si a casa no es podia cridar i el pare i la mare mai s’enfadaven, la ràbia i l’agressivitat eren desconegudes, què feies quan et senties atacat/da? Com ho expressaves? Com gestionaves la teva ràbia si no la veies enlloc? Com vas aprendre a transformar-la i en què la vas transformar? És possible que fos al revés, que tot fossin crits i soroll però mai no hi hagués ningú trist ni plorant. El que no vas aprendre a expressar llavors probablement tampoc ho sàpigues gestionar ara.

Hi ha moltes preguntes que un no pot respondre sense ajuda terapèutica. El més important és entendre que davant d’una emoció negada ens insensibilitzem. L’emoció queda bloquejada o inhibida i llavors actua per compulsió, no per acció, senzillament no la sabem gestionar.

La majoria dels grans problemes que tenim amb la parella i les persones del nostre voltant tenen a veure amb la gestió dels nostres sentiments. Moltes vegades no sabem què fer amb ells i som causa de problemes per la nostra ignorància. Per exemple, si jo no sé gestionar la meva frustració no estaré alegre i en comptes de ser un ajut seré un problema.

Pensem en els nostres fills. Si no aprenem continuarem educant-los amb la mateixa carència. Si quan eres petit a casa teva no es gestionava la por, i al llarg de la teva vida no l’has après a gestionar, a la teva nova família li passarà el mateix i els teus fills tampoc la sabran gestionar.

La gestió dels sentiments és una assignatura saludable per a tota la família. Els nens necessiten viure en un ambient ric on hi hagi de tot, si no, què faran quan sentin alguna cosa que mai han vist en els seus pares?

Normal 0 21 false false false ES X-NONE X-NONE

Altres articles de Angel Sanromà

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.