Carta dirigida a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Amic i company d'hores incertes i alhora imprescindibles. Aquelles que fan valorar l'alba neixent en la foscor.

Aquella intensa nit que s'esdevé quan falta el més important: la llibertat, per la qual lluitem, ara més que mai juntes i junts.

Per la qual a tu t'han privat de compartir aquests moments, que per molt que s'entestin, són d'esperança col·lectiva. Seguim lluitant pel país, per tu, per vosaltres, per tots.

Un tu, que és un jo. Un jo que ha lluitat, ha rigut, ha plorat i ha vetllat en la llarga nit.

La llarga nit en què entre tots i com a obra col·lectiva retirem el teló. Com Antígona ens cega en el primer moment per mica en mica veure el món real, que se'ns ha negat.

En aquests moments duríssims lluny de debilitar-nos ens fan forts, coherents lluitant amb l'únic capital que tenim les nostres mans i els nostres ideals.

Us volem aquí, us esperem, ens volem vives, lliures i combatives.

Amb aquestes línies et volem fer sentir l'escalf, aquell que es transmet des del fons de l'ànima, des de l'Anoia, aquella comarca on se us espera amb l'anhel per a construir el futur des d'un sopar, un Sant Joan, una nit de riures o un projecte a fer.