Una generació que em fa emocionar

Escoltava embadalida les històries d'un dels companys de taula. Farà un parell de divendres, un sopar, ambient internacional, una companyia agradable. Vaig tornar a veure en els ulls del nostre company de taula, l’espurna que ha fet créixer Catalunya, l’esperit emprenedor, la cultura de l’esforç i la satisfacció de les coses ben fetes.

Ens explicava que, encara ara –que ha deixat la primera línia del negoci al seu fill- es lleva si un client el necessita, sigui l’hora que sigui, ens explicava la raó de ser de la seva feina i, amb una passió difícilment descriptible, ens feia entendre com n’era d’important tot allò que havia construït.

És només un cas, un cas concret dels tants i tants, de totes les històries, patiments, hores i esforços de la generació dels nostres avis, d’aquells que van fer créixer el país, que van creure en la seva feina i que es regien per uns valors que avui es troben, sovint, en decadència.

L’esforç, la constància, el patiment, la tenacitat, la renúncia, la inversió... buscar, en definitiva, un rendiment a llarg termini s’ha anat substituint per la fugacitat d’un instant, l’autorealització, l’autopromoció, l’èxit ràpid... hem passat de voler tenir uns quants diners per garantir-nos una seguretat a, simplement, voler viure com a milionaris –amb diners o sense-.

Però encara m’emociono quan veig els rostres, satisfets, de les persones que abans, molt abans, de les paraules de Guardiola, ja es llevaven ben aviat, ben aviat, ben aviat per lluitar i fer tirar endavant un país, i aconseguir fer sentir tots els ciutadans orgullosos del tarannà català, aquells que per ser conscients de l’esforç de guanyar-se el jornal, els deien garrepes, aquells en els que ens hem d’inspirar per remuntar i construir, d’una vegada per totes, un discurs positiu.

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.