Dimarts, 20/12/2011
403 lectures

La sobrequalificació

Fa una setmana sortia a la llum un estudi que revelava que Espanya era el país de la UE amb més treballadors sobrequalificats de tota la UE, un 31% dels treballadors tenen més formació de la que necessitarien per ocupar els seus llocs de treball, una dada preocupant que indica moltes coses.

És una dada preocupant en molts aspectes, en primer lloc suposa una problema per les arques públiques. La majoria de joves universitaris es formen en universitats públiques i una part de la seva matrícula és costejada pel govern amb l’esperança que, algun dia, quan aquests joves siguin grans tornin en forma d’impostos el que els ha estat donat en forma d’oportunitat. Està clar, però, que si quan aquests joves es fan grans tenen una feina de menys responsabilitat del que els pertocaria, els seus ingressos seran menors i l’aportació que faran al govern en forma d’impostos, també.

Un dels altres problemes derivats d’aquesta sobrequalificació és la generació de persones frustrades. Molts estudiants dediquen hores i esforços per estudiar una carrera universitària, aprendre llengües, cultivar aptituds... si en el seu desenvolupament professional no poden aplicar aquests coneixements, està clar que aconseguirem una societat de gent frustrada amb poca motivació.

Què passa, doncs? Està clar que l’oferta i la demanda no encaixen en el mercat laboral. Cada any surten de les universitats centenars de titulats que el mercat no pot tolerar, alguns trobaran una feina adient al seu cv, d’altres hauran d’acceptar feines de menys qualificació o marxar fora del país.

El que seria òptim, és clar, és actuar sobre la demanda, aconseguir crear llocs de treball que engolissin l’oferta de professionals que any rere any surten de les universitats amb l’esperança de trobar feina. Tot i això, hauríem de començar a mirar, també, què passa amb l’oferta, quins problemes hi ha que fan que una i altra, no casin.

En primer lloc s’haurien de posar en valor els mòduls de grau mitjà o superior, com passa en d’altres països de la Unió Europea, així evitaríem que estudiants que tenen clar que volen dur a terme estudis de caire més tècnic anessin a la Universitat pel simple fet de ‘tenir el títol’.

En segon lloc cal revisar els criteris de selecció de les universitats i el nivell d’exigència d’aquestes. En els darrers anys s’han fet propostes com la de vincular el finançament de les universitats al rendiment dels seus alumnes –Proposta del Conseller Huguet l’any 2009- que, tot i que són només un exemple demostren la direcció en la que anem. Propiciem que tothom pugui tenir una carrera universitària, facilitant l’accés i fent –amb mesures com aquesta- que sigui fàcil aprovar, mesures que ens duen a tenir una societat amb un alt nivell d’estudis universitaris però uns estudis que perden valor.

Altres articles de Carlota Martí i Niubò

0 Comentaris

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.