L'escola de Copons es reinventa en base a l'educació emocional i la participació

Entre la porta de vidre i la de fusta de l'entrada de l'escola de Copons hi ha penjades les actes de les assemblees de l'escola. L'òrgan on es reuneixen els 18 alumnes i dos professors d'aquest centre anoienc que aquest 2015-2016 ha recomençat amb un nou projecte educatiu. El 2015, l'escola de Copons només comptava amb 6 alumnes. Jordi Pons i Anna Rodríguez van proposar aleshores agafar les regnes i engegar un nou projecte, "amb una nova mirada". Una aposta de renovació pedagògica que es va presentar davant els vilatans, amb matrícula oberta durant tot el juny. Moltes de les famílies que volien marxar s’ho van repensar i en van arribar de noves. Ara són 18 alumnes.

L'educació de les emocions és una de les bases. Hi ha la participació i l'autoavaluació com un altre dels arcans i que "ha permès baixar el nivell de conflictivitat" i això ha millorat les relacions. La metodologia de treball és la tercera pota del projecte i és a través de centres d'interès. Jordi explica que "a partir d'una idea, d'un projecte, l'ensenyament va evolucionat cap allà on van les preguntes dels alumnes. Evoluciona a partir dels seus interessos".

A vegades "un projecte comença amb els grans invents, passem a la cursa espacial per arribar a la Lluna i segueix amb la Guerra Freda". En definitiva, projectes que van pivotant cap allà on van els interessos i les qüestions dels alumnes.  Aquest 'desplaçament' de les matèries pot confondre en una escola on els alumnes són d'edats molt diverses i no estan estructurats per cursos? "Graduem la complexitat perquè els nens i nenes es quedin en el nivell de coneixement on poden arribar" apunten. És el cas de l'aula on conviuen 3r, 4t, 5è i 6è: "el tema era efectes especials. La idea va començar amb els efectes òptics. Els de 5è i 6è van treballar amb la llum, van fer experiments per aprendre la reflexió i la descomposició, mentre que els de 3r i 4t treballaven la visió i el sentit de la visió i els altres sentits. Posteriorment, van confluir una altra vegada, amb els colors com a centre d'interès: els colors primaris, secundaris, els calents o freds".

Segons el tema, s'encamina a un sector de la classe cap a uns treballs o uns experiments, i a l'altre sector cap a uns altres, però poden tornar-se a ajuntar. "Aquesta és la gràcia de l'escola rural" intervé Anna, "les aules són multinivell". Fins i tot, els alumnes amb més capacitats dels cursos inferiors es poden amarar de nous conceptes pel contacte amb els més grans, mentre que els alumnes més grans amb capacitats més baixes poden aprendre i reforçar coneixements en estar amb els petits.

"Volem resultats diferents i fem coses diferents"

Copons és una població força homogènia, però no tots els perfils dels alumnes són similars. En tot cas, "el boca-orella és el mitjà per donar a conèixer l'escola" admet Anna "i per això els alumnes que arribin a partir d'ara procediran d'entorns pròxims, que estan motivats pel nostre mètode". Fins ara, són famílies del municipi i de pobles veïns sense escola. Pel 2016-2017 ja hi ha famílies interessades de Calaf, Sesgueioles o Igualada. 

L'escola de Copons, de moment, no té altra difusió que el boca-orella. Tant l'escola Waldorf com la propera escola del Bosc de Rubió, "tenen pares sensibilitzats, que quan els seus fills i filles acabin infantil poden portar-los amb nosaltres". Aquestes altres dues escoles "proposen mètodes diferents als nostres, però sí que coincidim amb una mirada nova o almenys des d'un altre prisma de l'educació" manté Jordi Pons. "Estem farts d'escoltar que les estadístiques sobre el fracàs escolar i que els petits no estan motivats. No podem seguir fent el mateix de sempre. Si volem resultats diferents, fem coses diferents".

"La nostra línia pedagògica és que no perdin l'interès per aprendre" subratlla Anna Rodríguez. "Formar ciutadans crítics i emocionalment sans". A propòsit de la resolució de conflictes, manifesten que "el conflicte no s'ha d'amagar, sorgeix per alguna cosa, tard o d'hora hi serà. Cal buscar una solució beneficiosa per a tots, que hom hi surti guanyant. Els conflictes s'amaguen perquè tal com es resolen sempre hi perd algú, aquí volem que acabi amb que un i altre hagin après quelcom". 

L'avaluació i el mètode

Els exàmens i els llibres de text passen a un segon pla. "No renunciem als llibres de text, però no n'hi ha un per nen. No poden ser l' única eina. I d'aquesta manera, l'avaluació tampoc pot ser l'examen només" explica Jordi Pons, "perquè ens interessa el procés". L'alumne assumeix la tasca d'avaluar-se ell mateix, els companys i el projecte, "què n'ha après, i no fer una valoració quantitativa sols sinó qualitativa". I "també els professors".

La dinàmica de l'ensenyament reserva -malgrat basar-se en els centres d'interès- un mínim d'hores per a les matèries: català, castellà, anglès, matemàtiques, etc. "No queden descuidats, al contrari, a més intensifiquem que s'exercitin en el càlcul mental i fem un seguiment especial a la comprensió lectora, amb tres sistemes: la lectura modelada dels professors, la individual i per parelles" asseguren. 

El temps entès d'una manera diferent

La gestió del temps s'alenteix "i no vol dir fer menys coses" puntualitza Anna Rodríguez. Quan "el nen gran llegeix per al petit, adquireix també fortaleses, no gasta temps ni el perd, segueix aprenent, descobreix continguts, l'entén d'una manera diferent". Jordi Pons confessa que "la nostra intenció és girar això tan en boga de l'escola productiva de  què es parla ara. El professor més reconegut és el que porta un volum més gran de treball als seus alumnes i tot es tracta de fer fitxes i fitxes". La conversa,  qüestionar conceptes, el debat, rellegir el que s'ha escrit "també és una manera d'aprendre".

Per als professors de l'escola de Copons "haver de fer cinc coses al dia ha tensat molt el ritme de les escoles avui en dia i abans era només a final de trimestre. Pensem que al dia només cal fer una cosa, però ben feta". Reduir aquest estrés "ho hem aconseguit amb els nens" assenyala Anna Rodríguez, "a nosaltres ens segueix costant, però almenys mirem de protegir els nens. Aquesta gestió diferent veiem que va rebaixant la conflictivitat". Malgrat un eventual augment d'alumnat, confien que el professorat que vindrà "creurà i s'ajustarà a aquest projecte. De fet, el projecte està viu i estem oberts a millorar coses i enriquir-lo amb les aportacions d'altres persones". El currículum és el de totes les escoles, la manera diferent. 

I després?

La metodologia de l'escola de Copons i l'entorn del poble són únics i els nois i noies que acabin el 6è curs es trobaran en un institut igualadí amb alumnes que parteixen de mètodes i ambients molt diferents. "Les eines que els  estem donant són les de la nostra realitat, però la idea és que quan surtin d'aquí ho puguin afrontar tot. La secundària no depèn del que hagis viscut a l'escola anterior, també dels teus canvis personals, de la teva família. Els donem deures i a secundària se'n trobaran també, 

"Moltes escoles ja treballen d'una manera diferent: Tous, Òdena, el Marta Mata... Els canvis a la primària ja s'estan fent. Tard o d'hora, a secundària se'n farà un també".