Orgue i gralla, una original combinació

Les obres d’orgue sol

El concert va començar amb una obra d’orgue de J. S. Bach (1685-1750), el gran mestre que quasi no falta mai als concerts del festival. En aquesta ocasió es va poder escoltar el Preludi i fuga en re major (BWV 532), composta quan tenia poc més de 20 anys, possiblement els anys 1706 o 1708. Va continuar amb 3 obres més breus: una sardana, Bella companyia, del caputxí català P. Robert de la Riba (1912-1999) que va viure molts anys a Igualada, les boniques Litanies de l’autor francés J Alain (1911-1940) i Pastoral d’un altre català, el jesuïta A. Massana (1890-1966). L’última obra per a orgue sol també tenia relació amb el nostre país, encara que el seu autor, E. Gigout (1844-1925) fos francés; va ser la Rhapsodie sur des Airs Catalans, basat en cançons tant nostres com La pastoreta i El noi de la mare, entre d’altres.

Les obres d’orgue i gralla

Amb els dos instruments el programa va començar amb les 3 parts de Concordança, de Bernat Bataller, nascut l’any 1967, obra original per a dolçaina i piano que va obtenir una Menció d’honor en el concurs “Ciutat d’Algemesí” de l’any 2005. Va seguir amb una autora ben coneguda a casa nostra, Concepció Ramió, nascuda l’any 1961, de qui ens van oferir Quatre de Vuit. Escletxes sonores per la Moixiganga d’Igualada, i va acabar amb l’obra de l’igualadí Carles Prat, nascut l’any 1985, Suite sobre una història d'amor, que té 4 moviments amb els títols següents: L'amor floreix!, El desig de la flor, El vent porta la nit i La flor tornà la llum.

La interpretació

Jonatan Carbó va demostrar que és un gran concertista que coneix a la perfecció l’instrument de la basílica, i que obté en cada interpretació la sonoritat més adequada, amb gran varietat i riquesa en la registració. Si a això hi sumem una gran tècnica, tant en els teclats manuals com en el pedaler, i una gran musicalitat obtenim uns resultats magnífics, i una música que és capaç de commoure l’espectador. L’actuació de Jordi Mestre, a la gralla, que tots teníem associada només a la festa al carrer i, sobretot, als castells, ens va canviar totalment aquesta associació i ens la va fer valorar com un veritable instrument musical capaç d’oferir molt bona música, gens senzilla, capaç de combinar molt bé amb el so de l’orgue. Això només és possible, però, quan la gralla està molt ben tocada, tècnicament i amb molt bon gust, com va ser el cas.

La basílica va estar plena de públic que va aplaudir amb gran força totes les interpretacions i que va sortir molt satisfet d’aquest concert que es recordarà durant molt de temps. Es va tenir l’oportunitat d’escoltar un bis, el Toc d’ofertori dels Astons (un grup del Vendrell).

Maria Dalmases