Marc Gabarró va traslladar-se a Castelló per qüestions familiars. "Allà només pots fer o ceràmica o cítrics" i com que havia completat estudis d'enginyeria agrícola a Lleida, es va vincular al món empresarial del sector. El 2009 "vam observar debilitats del sector i vam pensar que calia entendre què passava". El que passava era que "es pagaven pocs diners als pagesos i productors i, a més, les fruites que arribaven a Catalunya eren de poca qualitat".

Van començar un projecte a "petita escala". Marc recorda com "quan per Nadal pujàvem a veure la família els portàvem taronges i mandarines. I ells no ens deixaven de dir que allò tenia un gust molt diferent als cítrics que consumien habitualment". El fet és que "el producte que té una qualitat es destina a les exportacions i la majoria de les taronges i mandarines que consumim estan devaluades". L'igualadí detalla que han estat molt temps en cambres frigorífiques i que es paguen molts més diners que el cost de producció. Volien cercar canals diferents als tradicionals, perquè "no hi podíem competir per preu. Els grans comercialitzadors mouen molts quilos. Quan veuen que els aliments estan a punt de vèncer, rebaixen el preu de manera dràstica".

Els grans comercialitzadors tenen tones i més tones de cítrics, que envien en massa a fora. "Nosaltres potser no podríem competir en preu amb les grans comercialitzadores, però sí que tenim un producte més fresc, que hem recollit el dilluns i portem a la venda el dimarts. La clau és un model de gestió que parteix de zero" comenta. Les finques amb  què treballa el grup de Gabarró són petites. Treballen sota comanda, comandes que es tanquen els divendres. A petita escala el seu negoci "és perfectament viable i sostenible si fem la feina ben feta. A part que el model sigui sostenible volem que sigui socialment interessant". El retorn social que proposa és que el negoci també reverteixi al lloc on hi ha els consumidors: "la confecció dels nostres productes passa al 100% al Taller Àuria d'Igualada". És una manera que hi hagi també una part igualadina. Hi ha una reinversió a Igualada.

Es va anar al Taller Àuria plantejant l'aposta. "Aquestes persones del Taller Àuria mai havien vist una fruita. Els vam ajudar a aprendre quines mandarines i quines taronges eren bones i quines no. Tots tendim a guiar-nos per la vista, però no és únicament això. No depèn únicament de les taques o els colors. Jo també ho vaig haver d'aprendre" comenta. Els interns al Taller Àuria seleccionen les peces que es troben en bon estat i confeccionen les caixes. "La mandarina que no és bona és la que té ferides perquè s'ha punxat o ha tocat amb una altra peça" aclareix.

Què passa amb la majoria de mandarines que hi ha al mercat? "Passen 48 hores fins que entren al magatzem de processat. Es renten, es raspatllen i es calibren per tamany —en el cas del tamany nosaltres no ho fem—" explica "i es poden arribar a barrejar perquè tenen el mateix tamany una mandarina feta a Castelló i una feta a Gandia". Moltes de les mandarines o taronges que trobem a menys d'un euro en qualsevol lloc "poden tenir més de tres mesos i per això, finalment, s'han rebaixat de preu".

El mètode de treball de Marc Gabarró i els seus socis és treballar només amb fruites de temporada i no entrar ni en la importació ni en l'exportació. El mes de maig la temporada de mandarina ha acabat i "no pot ser que a partir de maig mengis mandarines que porten tres mesos en frigorífics. La mandarina va de finals d'octubre a finals de març i la taronja de finals de novembre a finals d'abril, aproximadament". A partir de l'abril, per a ells, comença la preparació de la propera temporada dels camps i "deixem de comercialitzar les taronges i les mandarines. És l'hora de melons i síndries".

Castelló i el camp valencià tenen unes característiques climàtiques més propícies que altres punts. El gruix de la pell de les mandarines d'altres latituds és superior perquè "com que el fred és diferent i més intens, es desenvolupa més la pell". És un fet decisiu. En canvi "el fred de Lleida fa que les pomes o les peres d'allà siguin millors que les d’altres llocs".

Cicles desconeguts

Els cicles de les fruites són molt desconeguts pel públic en general: "jo era dels primers que el desconeixia". Un arbre de mandarines cal esperar al quart any perquè produeixi satisfactòriament i aleshores té una vida d’una dècada llarga. Moltes varietats han anat desapareixent perquè "no resistien els actuals processos d'envasat i comercialització". Les taronges xilenes que arriben aquí "hauran passat per vaixells i el temps de travessia des de Sud-Amèrica, però també perquè arribin en condicions aquí haurem de veure en quin temps de maduració l'han recollit".

El projecte de Marc Gabarró, on els intermediaris no existeixen, està sent calcat al que comença a emprar el gegant Mercadona: fer pont als magatzems i anant a cercar les mandarines i les taronges més fresques als petits productors: "com a peix gros, Mercadona pot exercir molta força amb els preus al petit productor. Exerceixen molta pressió i aquestes firmes amb aquesta política tan agressiva forcen  que les fruites es recullin en ocasions dos mesos abans del seu període ideal de recollida".L'igualadí dedica sis mesos a la producció i transport; la resta de l'any a vetllar els camps i a preparar els circuits de comercialització. Cada setmana "pujo a Catalunya, a Igualada i Barcelona a portar les fruites per envasar i distribuir i torno a Castelló a preparar de nou les comandes".

Per adquirir els cítrics de la marca Kubkis, es poden anar a fruiteries com les del Carrer Santa Caterina o Sant Magí, com també contactant per mail a kubkisanoia@gmail.com.