La Generalitat li fa 'un 155' a l'Hispano

La Secretaria General d'Infraestructures, un dels organismes on no hi ha arribat la intervenció del govern espanyol, anunciava aquest divendres que la història de desamor (per ser suaus) d'Igualada amb l'Hispano Igualadina s'acabarà, almenys pel que fa al corredor amb Barcelona. En breu, començaran els tràmits per rescindir la concessió, que es remunta a moltes dècades enrere i que per molts dels igualadins i igualadines ha semblat un càstig diví que prové d'algun pecat original que desconeixem. En la conjuntura tan difícil que vivim actualment, es fa difícil no abstreure's del simbolisme i la ironia que té aquesta acció: tècnics nomenats per la Generalitat legítima acaben amb la concessió que tenia Monbus; Monbus que és gestionada des de Galícia per un tal Raúl López; el Raúl López president de Monbus que va fer regals a Núñez Feijoo, que a la vegada és la nineta dels ulls de Mariano Rajoy. Però parlar d'aquestes connexions és sobrer: el servei es rescindirà perquè -sobretot- milers d'usuaris han dit una i altra vegada que era un caos. I perquè hom guarda a les ninetes dels ulls les imatges dels busos cremats i la història de l'amic, amiga, cosí, cosina, germà o germana que va quedar parat en sec en algun punt de l'A-2 amb un autobús de la companyia. Perquè tothom ha trucat demanant a quina hora sortia un autobús i -si ha trobat algú que respongués, cosa infreqüent- li han contestat amb els horaris de Vilafranca, Vladivostok o Tombuctú. 

La companyia seguirà prestant servei, amb la connexió a la UAB. I segurament recorrerà i defensarà amb ungles i dents no perdre el servei. Un esforç que ja podria haver esmerçat abans perquè el servei fos millor. Aquest divendres, tant l'Ajuntament d'Igualada com l'oposició, en especial les JERC, coincidien que el fet que l'Hispano caigui com a operador és fruit en bona part de la mobilització de la ciutadania i els usuaris. Usuaris d'Igualada, i també de Castellolí, el Bruc i de fora de l'Anoia. És una victòria de tots. Perquè sigui completa, hem d'esperar que els llocs de feina dels treballadors de l'Hispano -víctimes oblidades moltes vegades de les tensions- es puguin respectar i hi hagi alguna fórmula perquè aquestes persones puguin continuar treballant.