Albert Mateu: "Abans que 'Marca Igualada', cal garantir drets bàsics a tothom"

Igualada va ser pionera amb el Tripartit d'esquerres, també amb governs convergents recolzats per ERC, però la CUP va aparèixer primer a ciutats semblants com Vilafranca o Vilanova i la Geltrú, molt abans que aquí. Com és?

Aquí hi havia hagut intents que no es van concretar. La CUP pren força per consolidar lluites i moviments que ja funcionen al carrer, i entra a la institució sense abandonar les altres dinàmiques. Ara que ja hi és, estem molt satisfets.

Amb un o dos regidors —com apunten les enquestes— i les feines particulars de cada un, no serà difícil poder estar al dia de la tasca de preparar plens, comissions, etc.?

Les enquestes assenyalen que estem a tocar del segon, però bé, ens hem de donar a conèixer. Molta gent fins fa poc no sabien que existíem. Com organitzar-nos? Som un equip i molta gent ens dóna cops de mà en temàtiques concretes. Els que estiguin dins l'Ajuntament tindran una càrrega extra a nivell de representació, però estic convençut que no serà a nivell de treball, que ens el podrem repartir.

El format tan horitzontal de la CUP no és un problema? I més en el cas hipotètic que arribés al govern.

Tot fa pensar que CiU tornarà a ser el pal de paller del govern. I no crec que hi arribem a entrar en cap cas. Hem de ser modestos: volem tenir representació i treballar amb constància. No estarem a l'oposició sense fer res perquè el nostre model és un altre, treballar amb constància, com fan els moviments socials, no esperarem a estar a tres mesos dels comicis per fer actes o comunicats.

A l'hora de teixir complicitats amb altres partits, sobretot en el cas de l’oposició, us veieu col·laborant amb grups amb certa afinitat?

Probablement. Sembla que hi haurà formacions amb punts en comú, com Decidim Igualada. Caldrà veure el tarannà dels socialistes i si ERC adoptarà un perfil propi o si seguirà tan fidel com ha estat a CiU. Els darrers quatre anys no hi ha hagut vida a l'oposició gairebé i seria difícil en aquestes condicions. Ara ho veurem.

Hi ha sectors socials als quals s'adreça la CUP, els damnificats per la crisi, però sembla que el discurs cala principalment en un públic jove i no tant en altres col·lectius. Col·lectius per als quals es proposen solucions, però que difícilment els votaran.

Crec que el perfil pot ser molt divers. És una formació més jove i arrossega, per tant, molt jovent. Pel nostre perfil de transformació social, també les esquerres i molta gent que vol canvis i transparència... que pot estar interessada que hi hagi un debat més ric, que elevem modestament el nivell del que es discuteix. Tenim propostes en urbanisme, en comerç, en serveis socials... Propostes transversals.

Estem a cinc mesos del 27-S i l'eix nacional torna a agafar força. Sense aquestes eleccions, hauria estat més fàcil una confluència amb forces com les de Decidim Igualada, que tenen un programa social similar a la CUP?

El gener se'ns va plantejar reunir-nos amb Procés Constituent, ICV-EUiA, Podem, Pirates... Vam assistir a diverses reunions. La diversitat de posicionaments entorn la qüestió nacional és evident, però no era l'única ni la més important. Vam valorar que era temerari intentar una confluència tan diversa en tan poc temps, precisament perquè a la CUP ja comptem amb gent diversa i articular el grup no va ser un procés senzill. Crear un nou grup polític municipal del no res no és senzill, i volíem fer les coses bé, amb temps i presentar una proposta amb cara i ulls.

A més, hi havia formacions de les quals no  sabíem pràcticament res, com Podem. D'altres, durant molt anys han tingut responsabilitats a la ciutat i han tingut una trajectòria molt allunyada dels moviments socials i pràctiques que no tenen res a veure amb el que ara s'anomena la nova política, i no teníem clar fins a quin punt són sinceres i fins a quin punt s'hi han sumat per la conjuntura actual. Confiem que sigui la primera, el temps ho dirà, però era molt arriscat i vam decidir no sumar-nos-hi.

A França, s’ha vist com part del ‘demos’ dels barris, tradicional votant socialista, s'ha desplaçat a la dreta. Aquí no vivim la mateixa situació exacta, però hi ha un risc. Ha plantejat la CUP tenir presència als barris i donar a conèixer la seva proposta?

L'existència de diverses lluites socials i la depauperació ha portat a la creació no només de partits, també de moviments. A Igualada, entitats com Atlas, Òmnium o més recentment UCFR han fet una feina importantíssima de contenció de missatges xenòfobs. I a tot l'Estat la PAH, per exemple, ha servit perquè qui es mobilitza vegi que aquell qui pintaven com el teu enemic té el mateix problema que tu, i lluita contra l'estructura bancària que els vol arruïnar la vida.

A la CUP hi ha gent que participa d'entitats i moviments molt diversos, i tenim presència a molts barris. Però sí que és veritat que enl ser una proposta nova ens quedaven encara molts racons per fer arribar el nostre missatge, que no és altre que la solució als nostres problemes passa per organitzar-nos i cercar solucions, per crear teixit social a tots els nivells, i no per votar partits com PxC.

A Igualada, la CUP neix el 2014-2015. Si hagués nascut el 2011, com s'hauria posicionat en la pugna política d'aleshores? Les polítiques de l'Entesa van generar molt descontent en els darrers temps en el cas del POUM, la crisi, les zones blaves. Creu que haurien capitalitzat alguna part del descontent que va enfortir l'opció de Marc Castells?

És política ficció. Però sembla clar que part dels resultats de CiU vénen d’una alternança que hi ha habitualment a les ciutats. Si hi hagués hagut un altre actor, potser no se n'hauria tret tan rèdit.

Però l'endeutament dels ajuntaments no és d'esquerres, en tant que prové de més despesa social?

No és bo ni dolent ‘per se’. Però cal estar a l'aguait, per si arribes a pagar interessos de 200 euros anuals per habitant. Estaria bé conèixer detalladament per quines actuacions es va endeutar el consistori, i saber quins d'aquells projectes eren realment necessaris o si corresponen a deliris de grandesa o a finalitats electoralistes. El tema del deute és preocupant quan dóna tants rèdits als bancs i ofega tant  la ciutadania i les administracions.

Traslladar la inquietud del carrer al ple, aquest és un dels objectius. Com es fa això?

En primer lloc, hi ha una emergència social, relacionada principalment amb l'accés a l’habitatge i als subministraments bàsics, i després als aliments. Davant d'això darrer, hi ha entitats que estan fent una feina, en el cas del Banc de Queviures; però en el cas dels subministraments l'Ajuntament no ha incidit prou, ni ha quantificat aquesta problemàtica. No l'ha situat com a prioritària. El president de Creu Roja a Catalunya, l'igualadí Enric Morist, no es cansa de repetir que vivim en una situació d'emergència social gravíssima que és l'avantsala d'una crisi humanitària. Abans de preocupar-nos per posar Igualada al mapa, per poder-nos sentir orgullosos d'això que ara han batejat com a Marca Igualada, creiem que el primer que cal fer, allò prioritari, és garantir els drets bàsics de la ciutadania. Rebutgem amagar la pobresa per convertir-la en un problema individual. Nosaltres apostem decididament per més solidaritat i cooperació, no per tapar forats ni caritat; els recursos hi són i altres formes de fer són possibles, només cal voluntat política.

Un altre aspecte és el de la transparència. En primer lloc, no hi ha hagut debat sobre  què fa el govern els darrers quatre anys. Fruit d'això, segurament, CiU reeditarà els seus resultats. Aquest mandat nosaltres voldríem generar més debat sobre l'actuació municipal. Que es conegui amb més detall les actuacions que es fan, com es paga, quins proveïdors ho executen, i quina repercussió econòmica —positiva o negativa— real té. Avaluar els resultats. I així sabrem si funciona. La gent ha d'involucrar-se i prendre partit.

Com traslladar-ho? Nosaltres participem del teixit social, no de totes, però sí de força entitats. A partir d'aquí suscitar més debat. Que la població conegui amb més exactitud què succeeix dins l'Ajuntament. És difícil quantificar fins a quin punt ,a aquesta població, li interessen les coses. No és rellevant saber si s'arreglen canonades, però sí que és important que se sàpiga informació rellevant que s'oculta de manera sistemàtica, amb biaixos. La qüestió de com es gasten els diners sí que interessa la ciutadania. I fomentar una implicació constant.

En els comunicats la CUP s'ha posicionat contra el model de ciutat de grans esdeveniments.

El govern s'ha basat en una forta política comunicativa i grans gesticulacions. Fa quatre anys van dir “economia, economia i economia”, però si anem a mirar els fets, tenim els mateixos aturats que al 2011. Diuen que han posat els fonaments per..., però els números són els que són. Nosaltres també volem “feina, feina, feina”, però cal anar amb compte a prometre coses que no es poden complir. I també hi ha hagut un excés de gesticulació: l'alcalde pot pretendre ser proper i simpàtic, això pot estar bé, però no n'hi ha prou a comunicar efusivament el que va bé i fer veure que el municipi no té problemes.

Volem ser-hi també perquè hi hagi aire nou. Fa falta. Al final del pròxim cicle, l'alcalde portarà 12 anys en política institucional, Josep Maria Palau 16, els mateixos que Josep Miserachs. Joan Agramunt en durà 20, com Jordi Riba i Xavier Figueres. Estar en política ha de ser molt més transitori. Ens imposem dos mandats com a màxim, perquè si no s'acaba convertint en un cercle endogàmic allunyat de la ciutadania.

El govern ha treballat per la instal·lació de grans empreses i facilitar la seva arribada com a base per remuntar les taxes d'atur.

No estem en contra que arribin empreses, només faltaria. Però no veiem clar que hi hagi una solució màgica, amb una firma que arribi i redueixi de cop 800 persones de la taxa d'aturats. Si arriba, millor. Però aquesta esperança fa anys que dura, i de moment res de res. Apostem per impulsar l'economia social, els nous i vells oficis, l'autoocupació i les cooperatives de treball, el petit comerç... Per una economia de proximitat que ofereixi més opcions d'un treball digne i de qualitat; que ofereixi oportunitats i futur al jovent igualadí.

A quins estrats s'adreça la CUP? Només a la clàssica classe obrera?

La CUP vol que la majoria social tingui condicions dignes i drets bàsics garantits. L'impediment principal és l'estructura d'oligopolis: empreses energètiques, grans constructores, firmes financeres: han engruixit els seus comptes de resultats durant aquesta pretesa crisi. Això ho pateixen tant els aturats com l'autònom o la petita empresa que paga unes tarifes elèctriques molt per sobre de la resta d’Europa. Els partits tradicionals s'han aliat amb aquests interessos d'oligopolis, que són els veritables beneficiats de la misèria de molts ciutadans. I també són els veritables enemics del nostre procés d'alliberament com a nació, convé recordar-ho més sovint.

Com es manté la fermesa a nivell nacional i social de la CUP, per no rebaixar el discurs com Podemos?

És una qüestió d'arrels. Abans de ser al Parlament la CUP portava molt temps treballant a nivell local. Cal tocar de peus a terra. Podemos és una creació d'un nucli reduït, que un cop s'expandeix territorialment comença a tremolar. La força de la CUP és als municipis. Neix de les organitzacions de la societat civil. Creiem en els canvis que surten de les entitats, de les persones, perquè és d'on sorgeixen les transformacions. Els polítics no tenen solucions màgiques, però sovint qui més coneix els problemes són la gent que treballa en aquests àmbits.

Cal escoltar  la gent i tenir en compte els seus parers. Reobrir les taules sectorials —ja no consells—, amb una horitzontalitat, i que tinguin poder en determinats àmbits, perquè el que cal és que la gent se senti valorada i decisiva. L'actual govern, en canvi, ha suprimit consells com l'ambiental adduint que es replantejaria, i ni tan sols l'ha convocat de nou. La ciutat es belluga amb o sense polítics.

Els partits independentistes tenen una barrera difícil de superar: la llengua. La CUP, a nivell municipal, se sent capaç de conjuminar i crear una nova base als barris per a una majoria independentista?

L'eix nacional és indestriable del social. Cal que les classes populars sentin que amb el procés hi ha quelcom que hi guanyen. La qüestió idiomàtica és important, però hi ha canvis. I si es veu que hi ha coses a guanyar recolzaran la independència. Els motivarà molt més el canvi social que no el Tricentenari, per posar un exemple. Però també hi ha molts catalans de tota la vida que pensen el mateix. Cal que canviïn coses.

Ronda llampec. Salvador Allende o Fidel Castro?

Allende.

Bill Clinton o Barack Obama.

Cap dels dos.

Artur Mas o Mariano Rajoy.

(Riu) Cap.

Marx o Bakunin.

Si fóssim a 1915 segurament més de Bakunin. Però a dia d'avui convenen referents més actuals.

Podemos o Syriza?

Syriza.