Àngel Aguirre: “Volar a les Svalbard és fer-ho sense una previsió del temps fiable”

Com comença aquesta aventura d'anar a les Illes Svalbard?

Fa dos anys va tenir lloc una situació excepcional, un eclipsi que es podia veure des de ben pocs llocs de planeta. I un d'ells era aquest arxipèlag, així que vam pensar a anar-hi.

Un cop allà vam descobrir uns paratges extraordinaris, però que tenen moltes restriccions a nivell de conservació. Has de demanar molts permisos i, per la presència d'óssos, els guies han d'anar armats sempre. Als nostres contactes locals els va agradar força l'experiència del vol. Vam quedar que hi tornaríem un cop hi hagués turistes disposats a viatjar en globus.

Com van desplaçar el material, en aquestes visites?

En camió i vaixell. La logística és molt complicada i més en aquelles latituds, ja que amb el fred que hi fa calen barreges de gasos per fer volar l'aparell.

D'on venia aquesta gent?

De la pròpia Noruega (país que administra les illes), Rússia, Israel, Jordània, el Regne Unit...

Quin tipus de turisme hi ha a les Svalbard?

És un turisme limitat. L'única ciutat que hi ha té 2.500 habitants i potser tres o quatre hotels. En canvi, la superfície equival a dues vegades Catalunya. Si bé és cert que pertany legalment a Noruega, hi ha bastants països que hi intervenen, perquè hi ha un tractat internacional.

Quant temps hi ha estat, aquest 2017?

La idea era tenir el globus sis setmanes. Des de 15 de març fins el 30 d'abril. Ens hem rellevat tres equips diferents de Kon Tiki, dues setmanes cadascun. En el meu cas, doncs, hi vaig estar una quinzena.

En aquesta època de l'any, quantes hores de llum hi ha? Com es gestiona?

Canvia molt. En el meu cas encara hi havien hores de nit quan hi era. Durant les hores de fosca, podies veure les aurores boreals. De fet, els dies que hi vaig estar jo, cada dia la llum s'allargava deu minuts al matí i deu minuts al vespre, però els darrers companys que hi van estar, tenien tot el dia llum solar. Les 24 hores. El fet que no es faci de nit fa que t'hagis d'obligar amb els horaris.

Quines temperatures hi havia?

Entre 15 i 25 sota zero .

Quin material es fa servir?

Has de portar molt d'equip. Material que ni tan sols es fa servir aquí per anar al Pirineu. Per exemple, anàvem amb tres capes de guants i una manyopla, que feia molt difícil manegar i dominar el globus. Va ser molt complicat, perquè amb l'ambient tan fred tardaves molt més a muntar i desmuntar el globus. Si aquí és mitja hora, allà era una hora i mitja. També per la superfície que té la illa, s'havia d'anar amb motos de neu en comptes de cotxes, i un globus de vuit places calia moure'l entre quatre persones.

Com es governa un globus amb tant de fred?

El globus no està preparat per aquestes condicions. Havíem de barrejar nitrogen amb el propà per tal de compensar la manca de pressió degut a les baixes temperatures. Hi havia el risc que es malmetessin algunes parts per congelació. Calia provar coses noves.

En un punt tan septentrional, amb el Pol Nord magnètic diferenciat del Pol Nord físic, com es podien orientar?

Partíem amb el GPS, un mapa i la brúixola. Era dificultós, perquè amb el fred la bateria no dura gens. Els paratges són molt muntanyosos i costaven molt de distingir. El suport logístic només el podien fer amb motos de neu. A les Svalbard només es pot anar amb aquests vehicles, a més dels trineus amb gossos i els esquís. De fet, s'ha dividit el territori en terrenys per a cada modalitat de transport.

Un cop el globus s'ha enlairat, què es troben? Com afecta el clima?

La meteorologia és extrema i no hi ha previsió del temps que sigui fiable. D'una vall a l'altre pot canviar l'atmosfera i ensopegar-te amb ratxes de vent tremendes. De fet, per això, només vam poder sortir en la meitat de vols.

Vist el fred que hi fa, què menjaven? Com es preparaven per no refredar-se?

Vivíem en un apartament, fèiem un esmorzar fort, no dinàvem i sopàvem molt d'hora. Durant el dia anàvem picant fruits secs i depeníem dels termos de te.