Els Carnuts: "Portem al programa gent que ens pugui ensenyar coses

Als protagonistes d'una tertúlia humanística, què els sembla el cas del (no) màster de Cristina Cifuentes? Feia falta?

Bernat Roca: Vivim en una època de 'titolitis'.

Marc Mateu: Per això no en tinc cap, ja ho preveia. 

Bernat Roca: Jo ho necessitava per exercir la meva professió. En tinc el que ara seria un i mig, perquè vaig fer l'equivalent al màster de secundària.

Quico Tretze: Jo sí que en tinc un. El cas Cifuentes ha descobert la màfia que hi ha, és molt tèrbol, veus que no només ha mentit ella, sinó que és sistèmic.

Temes com el cas Cifuentes poden entrar a la vostra tertúlia? Com escolliu els temes d''El Bosc dels Carnuts'?

QT: Sí, sempre.

BR: Hi ha una escaleta amb les coses que tractarem.

MM: I també tenim salvavides. Hi ha una part de lectura, la cançó i la carta astral com a apostes fixes. De fet, que no hi hagi un guió establert ha fet que el programa pugui fluir amb més naturalitat, trobar una estructura natural. Són coses que hem anat trobant. El programa va agafant forma i hem arribat a llocs que mai crèiem que arribaríem.

No hi ha la por al buit en algun moment del programa?

QT: Pot ser que al principi ens passés un o dos cops. Ara ja no. També depèn de com estiguem d'energies, a vegades estem esgotats i hi ha un moment de silenci, però és un programa d'improvisació i no ens en sortim malament. És més freqüent que se'ns acabi el programa (podeu consultar i recuperar-lo a  http://elboscdelscarnuts.com) i ens hagin quedat coses per dir. 

MM: I si ens passa tenim el trumfo de la cançó o de la carta astral. La podem treure en aquests moments. Hi ha coses que les apunto en un paper i després també les abordo.

Quines experiències prèvies teníeu a la ràdio? I com neix 'El bosc dels carnuts'?

MM: Jo havia estat amb l'Adriana Fuertes ja a Ràdio Igualada i també vaig fer el programa via podcast del 'Port Au Prince Young Hostel' (PAPYH). 

BR: Temps enrere, havíem fet un programa de música rock amb el Txus Cuadras i el Xavi Robles a Vilanova.

QT: I jo sempre de convidat... La cosa va començar amb aquests dos, que són com són. Ens anàvem trobant i en una d'aquestes xerrades els vaig dir que s'havien de posar un micro. A partir d'aquí la cosa va anar agafant forma.

I el nom?

MM: De les aventures d'Astèrix i Obèlix, on hi havia el bosc on es reunien els druides. 

És curiós, perquè el dels druides podríem dir que era un coneixement pre-científic o paracientífic.

BR: En certa manera.

QT: Comencem per la carta astral, de teràpies, acupuntors. Hem tingut alguna crítica per això.

El perfil de tots tres, en general, és més emocional que racional?

BR: Jo crec que tots tres tenim una part força racional. Hi ha una part del cervell que vesteix una història i una altra part del cervell que li desvesteix. Això els passa a totes les persones, no? 

QT: Astralment jo sóc la Terra.

BR: Sí, el Marc i jo som més neptunians. Ara que parlem de ciència, nosaltres fem una tertúlia humanística. La ciència és el que veiem aquests dies: tothom lloant les proeses i descobriments de l'Stephen Hawking... però ningú voldria aquella vida. No sé quin 'target' tindria un programa de ciència. És un 'target' molt determinat. 

Com es convenç a la gent per venir els convidats? Per exemple, Quim Morales.

QT: Els expliquem el que fem i diuen que sí.

BR: Amb la carta astral jo tenia les meves temences, que se sentirien incòmodes, però ha funcionat molt bé. L'astrologia no jutja la persona, simplement vol conèixer-la. 

El programa s'ha emès els dilluns al vespre de l'hivern, un moment de reclusió a Igualada, de no gaire alegria. És bona idea?

MM: Hem solventat el buit que hi havia a Igualada aquests dies.

BR: A Igualada hi ha vida dilluns a la nit a l'hivern. Mireu el Burger King, hi ha gent. Portes els nens allà i juguen al parc. Hi ha hagut un canvi. Els Carnuts hem volgut canviar també el paradigma. Parlem de temes que fa anys podien ser 'freaks' i els donem un enfocament més popular.

MM: El Burger King ofereix coses que fins ara no es tenien a Igualada.

Sou de la generació pre-millenials. Això fa que hi hagi una sintonia?

MM: Som d'anys diferents, però som fills de l'Ateneu Igualadí com a escola. Es nota molt i crec que ens ha marcat molt a tots tres. Som somniadors, idealistes, catalanescs i tenim una ètica particular. 

BR: I som poc pràctics amb els diners. 

MM: A principis dels anys 80, a Igualada, si volies una escola laica i catalanista, només podies triar l'Ateneu o el Mowgli.

Què li manca a Igualada?

BR: Més habitants, potser, per tenir una massa crítica i que prosperin els projectes culturals. Podríem tenir una programació com la que té el Kursal manresà. Ara amb la universitat potser apareixerà més població ociosa i que consumirà cultura.

QT: El que manca segur és una sala de concerts municipal. Un auditori. I llavors potser faltaria un públic i una educació, però és un peix que es mossega la cua. Si hi ha un auditori que ofereix una bona programació durant un temps, aquest públic vindrà, apareixerà. 

MM: Culturalment crec que estem en la pitjor època. Es fan moltes coses, però gent que vagi als llocs no n'hi ha. Les 'jam session' del Hot Blues es van acabar perquè no hi havia gent.

BR: Han tancat el Gès i ens sentim orfes. És una molt mala època, hi estic d'acord.

Hi ha causes endògenes d'això?

BR: En bona part crec que és pels mòbils. Són un entreteniment fàcil; altres entreteniments més elaborats no prosperen.

QT: És fàcil parlar-ne sobre aquests problemes de la cultura i no hi ha respostes senzilles. Més ajudes? Sí que caldrien més facilitats. Muntes un lloc de concerts i així que tinguis un veí queixant-se, ja te'n pots acomiadar. L'Ajuntament hauria d'entrar i fer una aposta, no sancionar simplement.

BR: Ara el jovent té tot un món al mòbil. La comoditat no és bona per la creativitat i ara el jovent està molt acomodat. 

MM: Jo espero que surti una generació més exigent, un rebot després de tota la merda d''Operación Triunfo'.

D'aquella trobada d'amics al Passeig Verdaguer fins al Premi Ondas, d'1 a 10, en quin moment us trobaríeu?

MM: Com?

BR: Estem al 10! Ens el donaran però no ho sabem.

QT: Aprovats ja ho estem.

MM: Jo diria al 3... però no com a nota, sinó com a esglaó. El fet que vingués el Quim Morales, sense menysprear els altres convidats, em va fer copsar que havíem sortit d'aquesta tònica tan autoreferencial d'Igualada. Per això mirem de portar convidats tots els dies, perquè no sigui simplement parlar amb els col·legues. Portem a gent no gaire coneguda que pugui donar un nou enfocament. Gent que ens poden ensenyar coses. No volem ser només un programa per a gent d'Igualada.

QT: Hem tingut convidats de fora que ens han sorprès bastant. Els continguts no es queden en l'apartat superficial i en les converses es va aprofundint. Hem tractat temes com la depressió. En un principi podem semblar frívols, però hi ha qüestions que les tractem amb delicadesa perquè no en podem fer broma, només que en parlem sense barreres.

BR: Toquem temes sensibles i en això ens arrisquem. Quan fem la carta astral també podem tocar la fibra. De temes com la depressió no en parlem des del pedestal, sinó des del terra. Els convidats reflecteixen les nostres inquietuds: autoajuda, política, humanisme. Ens hem enfrontat als dimonis dels que parlem.

Com a actors d'una tertúlia humanística, acabem amb frases cèlebres. Richard Nixon: "Qualsevol nació que decideixi que l'única manera d'aconseguir la pau sigui mitjançant mètodes pacífics, deixarà de ser una nació".

MM: M'agradaria que Catalunya fos independent... i no tingués exèrcit.

Ava Gardner: podia triar entre escriure llibres o vendre joies, però estava massa lligada sentimentalment a les joies.

BR: Era Taure? Signe de terra, segur.

Mariano Rajoy: "Es el vecino el que elige el alcalde y es el alcalde el que quiere que sean los vecinos el alcalde"

QT: Aquesta frase l'hauria de comentar Marc Castells (somriu).

MM: Jo sempre dic que Rajoy sembla idiota i no ho és gens.

QT: Hi estic d'acord.

BR: Rajoy és un savi taoista. El taoisme és no fer res i deixar que tot passi.

Susan Sontag: "Convertir-se en passat és convertir-se en art".

BR: I Heidegger va dir que "la mort és la culminació de la vida". I Sòcrates va arribar a ser el gran filòsof que era acceptant la mort.

Ron Artest: "He canviat. Tracto de ser positiu. Sóc fan del darrer Premi Nobel de la Pau, sigui qui sigui".

MM (riu): Passa molt a l'NBA. Els jugadors negres que pensen una mica diferent, els fan servir com a ase dels cops. Aquí ve a dir que "seré el que vosaltres vulgueu".

BR: Amb el Cristiano Ronaldo passa el mateix.

QT: Reflecteix on estem. Som fans de l'equip del moment, de la persona del moment, de qui marquen els mitjans de comunicació.