Carolina Telechea: "Ser al Congrés és ser la veu dels nostres presos i preses polítics"

Mig any llarg com a diputada. Quin balanç en fa?

Des del 12 de juny. Era inimaginable el 2016 quan vaig anar a llistes que entraria dos anys més tard i en aquest context de tanta pressió i conflictivitat. Quan hi ha hagut el canvi de govern espanyol ens hem convertit en un grup que pot decantar la balança en escons.

En el capítol de fer autocrítica, què ha passat perquè un grup que el juny de 2016 anava a Madrid uns mesos o un any com a molt, ja que la Generalitat -del mateix color polític- anunciava el desenllaç del procés en breu, encara hi sigui? Quin és el seu paper ara?

Me la vaig fer quan anàvem a llistes i ara també. Hi hem de ser. Fins que no siguem independents formem part de l'Estat i aquest té responsabilitats amb el poble català. Cal ser allà per fer-ho valer, els catalans i catalanes tenen drets. És el centre on es prenen grans decisions i encara es poden guanyar coses. Hem de ser la veu de les nostres preses i presos, ja que els mitjans de comunicació espanyols no explicaran o ometran la situació que vivim. 

En aquestes setmanes el tema estrella són els pressupostos del PSOE. Esquerra es posiciona en contra de moment. Quins moviments hi poden haver? El PSOE no sembla voler acceptar l'autodeterminació. Valoren canviar de posició a canvi de què? "No és no", com deia Sánchez amb el PP?

Serà "no". Ara per ara. No pensem regalar res al govern estatal. La repressió que estem patint no pot sortir gratis. Estudiaríem canviar el sentit del vot només si hi hagués un gest o una oferta de molta més trascendència. Ara per ara, no. Altra cosa és la tramitació. El PDeCAT parla d'una esmena a la totalitat. Nosaltres no hem tingut debat intern com el PDeCAT. Calen gestos més importants que una rebaixa de 'rebel·lió' a 'sedició' per part de l'Advocacia de l'Estat.

L'Anoia té moltes coses a reclamar a l'Estat. Tenim en el capítol del que no fa l'Estat espanyol temes com la deixadesa a l'A-2. Si al final es tramiten els pressupostos, serà un tema on hi posaran la banya? 

Les inversions que plantegen són més, però és inferior al que correspondria. Donar suport als comptes no garanteix res. Poden convocar eleccions just l'endemà que s'aprovin. Poden prorrogar i anar fent modificacions. Si hi ha voluntat de fer coses, no tot depèn dels pressupostos. S'ha vist amb el salari mínim i pot fer-se amb infraestructures.

El PSOE és realment el "mal menor" per als catalans, quan venim de les detencions extrajudicials d'aquest dimecres 16? La dreta i l'extrema dreta s'han rearmat a la vegada... deixar caure a Sánchez seria donar pas a quelcom pitjor?

Allò altre és l'extrema dreta, en efecte. Tot pel seu nom. No era al Congrés quan hi va haver la moció, però el suport era per fer fora el partit més corrupte d'Europa, el PP. Havien de ser fora ells, no pas per posar a Pedro Sánchez. Ara bé, amb uns no hi havia diàleg, amb aquests n'hi ha. Poc, però n'hi ha. La pregunta és... controla Pedro Sánchez totes les estructures de l'Estat espanyol? El que ha fet la policia espanyola s'escapa de la dinàmica del que vol el govern... i em temo que continuarà. Grande-Marlaska fins i tot s'ha contradit amb els jutjats. Fa l'efecte que en ocasions ni controla la pròpia policia.

És a la comissió de justícia. Quin funcionament té?

És una de les més potents. Les propostes legislatives passen per aquesta comissió, com la llei sobre els drets dels LGTBI, la Llei Mordassa, que vam demanar la seva derogació, però que s'està reformant només... N'hi ha moltes.

Com es treballa amb tants grups en les comissions?

El problema és per als grups petits, amb pocs diputats. És caòtic perquè hem de mirar de ser a tot arreu. Hi ha moltes comissions i hi ha un portaveu i un portaveu adjunt. Moltes comissions se solapen en els tres dies que hi ha activitat parlamentària... a més dels plens, que ja ocupen molt temps i que no poden coincidir amb les comissions. He de dir que quan hi ha ponències, hi participen tots els grups. Hi ha un treball molt seriós i hi ha bona relació, fins i tot amb grups d'ideologies diferents.

Com compagina el ple igualadí i les comissions amb la feina al Congrés? Li fa plantejar seguir a nivell municipal?

Sí, és clar. Vam parlar-ne per ressituar-nos, però ja quedava poc temps per a les eleccions municipals. Això de cara als comicis pròxims sí que em condicionarà. No crec que continuï a nivell municipal en els principals llocs. Evidentment, el meu compromís és amb Igualada i la comarca, però la continuïtat en política municipal és molt difícil si estic al Congrés.

És la primera persona de la comarca que és diputada al Congrés en un període de parlamentarisme per sufragi universal. És estadística, és simbòlic... però per vostè què és?

Ho visc amb molt orgull. Agraint molt a Oriol Junqueras quan em va donar la confiança el 2016 per entrar a les llistes i poder treballar pel país i pel partit. Té molta importància ser a Madrid on pots mirar d'influir molt. Pots vetllar per moltes coses, per exemple, el proper que tractem és el decret-llei que regula el lloguer. A Catalunya, aquesta normativa depèn de la Generalitat, però a nivell estatal també pot tenir molta importància i tenir una contrapartida al nostre país.

ERC reclamava el referèndum i es va parlar de proclamació en qüestió de dies de la independència, abans de l'1 d'octubre del 2017, a una situació on es mira d'influenciar al govern espanyol al Congrés. Com s'explica? Hi ha hagut una 'envainada', per part d'ERC?

No, les aspiracions nacionals hi continuen sent. Hem estat dels més coherents a ERC i no renunciem a res. Ara bé, cal fer una reflexió del que va passar aleshores i cal seguir endavant. Cal molta feina. Ningú esperava la repressió tan forta, sí que hi hauria acció repressiva. Ara hi ha quasi tot el Govern nostre a la presó. Raül Romeva em posa l'exemple d'un GPS, cada cop que parlem: la meta és la República, però en el camí trobes retencions, talls, accidents... i aquest GPS marca l'objectiu, però cal esquivar obstacles. És el que fem ara. Busquem altres vies. I cal que hi siguin tots els catalans. 

El govern socialista es presentava com un govern d'esquerres. Però han passat els mesos i, a més de tenir a Josep Borrell, ni s'ha revocat la reforma laboral, ni s'ha acabat amb la Llei Mordassa, el 'show' de l'article 29 de la Llei Hipotecària... El mateix PSOE va fer una reforma laboral molt protestada abans de que pugés Rajoy. Quin és el problema que tenen? 

Tenen a Borrell, per exemple, sí. Els costa fer polítiques d'esquerres i tampoc tenen suports necessaris per fer canvis sols. Necessiten de Podemos i dels partits nacionalistes com nosaltres, Bildu... o BNG, a més del PDeCAT o PNV. A Pedro Sánchez li costa prendre decisions. Les mesures progressistes que recolzem no són només bones per a Catalunya, també per Andalusia, País Valencià o Castella, llocs on hi tinc família. Exigim que facin polítiques d'esquerres, fem tota la pressió possible.

L'escopinada imaginària a Borrell. No hi era aquell dia?

No, visitava a la Dolors Bassa. No hi podia ser, tenia a l'agenda la visita. L'enrenou em va arribar per una multitud de trucades i missatges.

I com ho va veure?

Va assenyalar al Joan Capdevila, que és la persona més educada del Congrés, molt respectat i estimat per hom. La mateixa ministra de Justícia el tibava pel braç, a Borrell (riu), perquè estava fora de si. I després acusen a Jordi Salvador, que tampoc va fer res, clar. De fet, és sabut que els que fan més el ruc al Congrés són el PP i C's. No escopiríem mai. A més, està tot ple de càmeres... a qui se li ocorriria?

Amb quins grups hi ha més relació?

Amb Bildu és molt bona. També ens relacionem molt amb Mikel Legarda, del PNV, que és a la comissió de Justícia, amb gent de Podemos i En Comú. Coincidim amb moltes coses.

Què es fa amb companys tant mediàtics com Tardà i Rufián?

Riem molt. Les experiències del Joan Tardà són boníssimes, tot i que va tenir uns temps molt durs. Estava amenaçat. Però pel carrer se'l coneix molt, la gent el para. Rufián és molt diferent, però també val molt la pena.

A quant va el cafè?

És barat. Pel que fa al menú, per exemple, al bar on anem al Congrés, que és on hi ha els treballadors, el menú és a 5,75 euros un plat. Dos plats deu estar pels deu euros.

Els diputats catalans d'altres èpoques deien que posaven la ràdio abans d'anar als plens, la COPE, per saber què es trobarien. Si no pot sintonitzar Ràdio Igualada o les cadenes catalanes, què fa?

No cal posar les ràdios, ja m'ho imagino què em trobaré. Hi ha un odi palpable.

Celia Villalobos encara juga al Tamagotchi?

La veig des del meu escó, si estic asseguda, una mica cap a l'esquerra. No sé si juga o fa compres, però (somriu).

Hi ha respecte en les intervencions?

És molt pati d'escola. Fa vergonya aliena, sobretot la bancada de PP i C's, que no paren de gesticular.

Veiem molts escons buits en algunes votacions... i els diputats que s'adormen. És freqüent?

Que no hi són, sí. Cal matisar que hi ha grups petits que no hi són, però perquè treballen fora de l'escó. Som pocs i a vegades cal preparar-se per a la intervenció des del despatx. En els grups grans sí que penses que amb tants diputats, quan hi ha tants llocs buits, saps que no tots estaran preparant intervencions. 

I amb el PDeCAT, com es porten?

Ens posem d'acord amb la majoria de temes. Hi ha hagut diferències en alguns temes, com la Llei Hipotecària. Amb la Lourdes Ciuró hi tinc molt bona relació.

Dels diputats mediàtics, què me'n diu? Pablo Iglesias? Toni Cantó?

Pablo Iglesias és molt educat, sempre que hi he parlat.

Parlen de 'Joc de Trons'?

No l'he vist, ho sento. Sóc més de 'House of cards'. Pel que fa a Toni Cantó, jo mirava 'Siete vidas' i em feia gràcia. Ara m'he endut una bona decepció. Parla amb molta falta de respecte.