Cristina Domingo: "La sequera d'un any determina els incendis que puguin tenir lloc anys després"

Com apliquen els seus mètodes a esbrinar les condicions dels boscos?

Partim de les imatges per satèl·lit per investigar com es troben els boscos. A nivell de coneixements, el que fa Medi Ambient és treball de camp, en base als agents rurals, que patrullen i coneixen l’estat del bosc. No poden estar a tot arreu, però. Nosaltres ens vam preguntar si la combinació  les imatges per satèl·lit i les dades climàtiques ens podien donar un nou prisma, per tot Catalunya i gairebé cada setmana. La meva tesi doctoral partia d’això.

Com era?

La tesi es dividia en dues branques. Una  basada en dades de clima: fem mapes de dades climàtiques contínues formats per píxels que equivalen i informen del terreny al que correspon en una superfície de 100 metres per 100 metres des de 1950 fins el 2012. A partir d'aquí generem un model d'anomalies de precipitació i temperatura a diferents escales temporals (3,6, 9...fins a 48 mesos)  i així sabem on hi ha hagut sequeres acumulades al llarg dels anys. És l'Índex de Precipitació i Evapotranspiració Estandarditzada.

Hem constatat que la informació més  important no és la dels tres mesos recents, sinó la falta de  pluja de llarga durada, l'acumulat al llarg dels anys. Als Estats Units ja ho han desenvolupat i ens han ajudat a implementar-lo aquí. Amb això s'analitza el grau de manca o sobrant d'aigua de cada punt del territori en relació a la sèrie dels 60 anys anteriors. Així sabem quan fa que hi ha sequera i amb quina intensitat.

La segona part es basa en agafar imatges d'un satèl·lit americà, el MODIS, llançat el 2001. Aquest satèl·lit agafa imatges cada dia, i de les que són netes de núvols, en vam emprar unes 4.000, vam fer-ne un agregat per cada mes. Creiem que són dades que poden ser molt útils per al servei de prevenció d’incendis: poden veure quines són les zones on la vegetació es més sensible i per tant on cal fer més prevenció.

Per tant, té molta més incidència la pluja dels darrers cinc anys que la dels darrers mesos?

Així és. L'índex el podem calcular en diverses escales temporals. Posem per cas l'any 2008, quan de gener a maig no va ploure quasi gens. Hi havia un decret de sequera a les portes. De cop i volta va haver-hi moltes pluges. Doncs bé, si mirem el maig pensem que va ploure bastant o molt, però creuant les dades, veus 'sequeres subterrànies'. Aquell any es va conjuminar 48 mesos de sequeres i un hivern sec també. Podem dir que el que va tenir especial incidència aquell any va ser la sequera de 2005, un estiu amb molts incendis. Una sequera puntual d'un estiu pot arrossegar-se fins 3 ó 4 anys més tard i causa problemes molt greus. Quan conflueix una sequera a dia d'avui amb una dinàmica de llarga durada, el resultat és impactant. Que plogui una mica no canvia la conjunció de dues sequeres de gran magnitud, la present i la històrica.

Hi ha treballat els darrers set anys, des que va acabar els estudis?

Sí, vaig tenir la sort de poder començar amb aquest grup de recerca, els GRUMETS, quan vaig acabar la llicenciatura. Operem amb els SIG la teledetecció. També els apliquem a altres casos, com per exemple, el 2008, amb el decret de sequera, la Generalitat ens va demanar que des del satèl·lit miréssim quines zones de fruiters hi havia a l'Empordà per tal de poder prioritzar les poques capacitats de reg que hi havia en aquell moment.  

La tesi que he estat fent els darrers cinc anys ha estat sobre això. Ara, per sort, el Centre de Recerca en Ecologia i Activitats Forestals (CREAF) participa en un projecte europeu que estudia l'aplicabilitat d’imatges per satèl·lit en relació als serveis ecosistèmics.

Fenòmens com el Niño o la Niña acaben repercutint, a més de les sequeres puntuals o els efectes dels propis incendis?

Una de les preguntes de la meva tesi va sobre això, justament. Tenim sèries des del 1950 fins el 2012 de diversos fenòmens i hem mirat si tenen efectes sobre els règims de sequera. Hi entren les oscil·lacions atlàntiques o els fenòmens com el Niño. Hi ha fins a set variables. Hem vist que hi ha l’oscil·lació multidecadal atlàntica (o AMO) que té un impacte directe sobre les sequeres a la península. Des de 1979 hi va haver canvis en aquesta oscil·lació i des d’aleshores han augmentat els episodis de sequera. Per tant, es poden distingir períodes: les dècades abans de 1980 i el que ha passat a partir d’aleshores.

Volíem veure si aquests efectes repercutien també sobre una espècie forestal en concret, sobre el creixement del pi blanc, molt present al mediterrani, i si el creixement d’aquestes espècies en els anys de sequera disminueix. Com que el creixement de l’arbre es correspon amb la taxa de fixació de carboni, això vol dir que durant aquest període aquesta taxa ha disminuït.

L'estudi enllaça coses sobre les que no tenim control, com l'AMO, amb efectes visibles sobre com pot ser que l'arbre que veus en el dia a dia no creixi. Volem seguir estudiant això.

Les erupcions volcàniques afecten també el clima, com la de 2010 a Islàndia?

No sóc experta en això, no ho puc dir amb seguretat. 

Un canvi en els cicles de les oscil·lacions dels oceans podria atenuar la desertització o almenys la dinàmica dels darrers anys? Fins on arriba el canvi climàtic?

Podria ser, però hi ha oscil·lacions menys freqüents que la del Niño, que és cada 7 ó 8 anys. Veig difícil que canviï tan aviat i no conec amb exactitud les oscil·lacions. No sé si podem ser optimistes... com podem canviar nosaltres les oscil·lacions oceàniques?