TORNAR

Èlia Susanna: "L'Estat haurà de cedir si hi ha més d'un milió de catalans al carrer desobeint"

Entrevistem Èlia Susanna, coordinadora dels cursos de l’Igualada School of Peace

politica
Dimarts, 24 abril 2018. 03:00. Francesc Vilaprinyó i Albareda.
D'un cop d'ull

Per segon any, el Campus Universitari d'Igualada acollirà aquest estiu els cursos de l'Igualada School of Peace. Al capdavant hi ha Èlia Susanna (1975), que exerceix de coordinadora d'aquest curs, i que té un bagatge de treball de camp en societats en conflicte, especialment a l'Afganistan. Ha estat professora consultora del departament d'humanitats de la UOC durant 10 anys i també a la Universitat Americana de l'Afganistan. Ara, vol bolcar aquesta experiència en els cursos que es faran a Igualada i posa la lupa en les peculiaritats del cas català i com pot influir la situació que viu el nostre país en aquesta emergent disciplina universitària.

En el moment actual, en què la judicatura espanyola assenyala violència pertot, quin actiu té el camí de les manifestacions, cassolades i querelles a l'ONU?

Aquests temes han estat estudiats des de fa temps pels experts en resistència noviolenta. Quan un estat està molt involucrat en la repressió, i les xarxes de la corrupció i el control social són fortes, quan els jutges beuen de les fonts de la corrupció, a l'igual que la policia, igual que els diferents partits que poden arribar al govern i també les grans corporacions, en definitiva, quan tot està impregnat de corrupció, el primer que cal confrontar és aquesta corrupció.

El problema és judicial?

No tindrem un referèndum fins que els jutges no siguin lliures. Per tant, la manifestació del 15, en què els sindicats se sumaven a la necessitat del canvi de sistema i en favor d'unes llibertats democràtiques, molt més enllà de la independència, és la millor manera de canviar el sistema i les seves condicions. Una bala o una bomba no tenen més força que 1.000.000 de persones mobilitzades. Els estudis diuen que la millor manera d'aconseguir canvis vertaderament difícils és per mitjà de la resistència civil noviolenta. La resistència civil sí que és una forma activa de conflictivitat. Se'n diuen formes de no-cooperació massives. A Sèrbia, Milosevic, 'El Carnisser dels Balcans' va haver de marxar del poder com a conseqüència de les grans mobilitzacions. Ferdinand Marcos, també, i molts altres com fa pocs anys a les revolucions àrabs.

Des del 1900 fins al 2006, les campanyes noviolentes dupliquen les possibilitats de sortir-ne exitosos que no pas si usem la violència, especialment quan l'oponent és molt poderós. La força moral de milers, milions de persones mobilitzades no té límit. Per això avui dia ja s'afirma que fins i tot un 'llacet groc' és ofensiu!

Fins a quin punt depèn l'èxit de la naturalesa o la força de l'Estat contra el que es manifesta?

En els darrers 50 anys les campanyes d'acció noviolenta s'han tornat molt més exitoses i se'n fan moltes més, al món. I les campanyes violentes i la insurgència violenta és cada cop més difícil de trobar, menys exitosa. Això és cert fins i tot per a països molt autoritaris, on se suposa que la resistència noviolenta hauria de funcionar pitjor. I això passa perquè el poder en si mateix té límits, com afirma Erica Chenoweth, una de les persones que més han treballat en aquests temes: "no hi ha cap govern que pugui sobreviure si un 5% de la seva població fa un aixecament en contra d'ells"-

Quants catalans i catalanes haurien de participar en aquestes accions de mobilització, per tant?

De fet, Chenoweth diu que aquesta xifra pot ser encara menor, amb un 3,5% de la població, ja pot passar. Per a l'estat espanyol això són 1 milió i mig de persones. I de fet, hi ha una altra cosa, totes les campanyes que han aconseguit mobilitzar seriosament aquest 3,5% de la població al món eren campanyes noviolentes, perquè les campanyes de noviolència són a més molt més inclusives en termes de gènere (són manifestacions i mobilitzacions plenes de dones, quan hi ha violència les dones es redueixen molt instantàniament, a tot el món), edat (les manifestacions no violentes estan plenes de nens, que exerceixen els seus drets com a ciutadans, que és una manera molt diferent de veure les coses, que s'allunya d'allò que se n'ha dit l'adoctrinament, o les iaies de les bufandes grogues, que ara ja en són milers a les nostres manifestacions), raça, classe social, partit polítics, etc. Quan s'amplia el missatge, com el nostre que més enllà de la independència va als drets bàsics com votar, l'espai de participació també s'amplia entre la població de manera important.

Per què els CDRs són un objectiu tan clar ara mateix?

Hi ha raons estratègiques per la repressió que estem patint. Per què li és útil reprimir la població? Primer de tot, perquè pretén aturar el que la campanya noviolenta vol aconseguir. Vol aturar qualsevol veu que faci perillar el seu poder, la seva corrupció, els interessos personals dels que manen, i l''status quo' injust que els beneficia a ells i al seu llarg seguici. També agredeix als CDRs i el cas de la Tamara n'és un gran exemple, igual que ho són els presos polítics. No pot posar tota la població catalana a la presó, i per tant ha de focalitzar en unes quantes persones que siguin l'exemple per als altres. Fer una repressió en massa com van fer l'1 d'Octubre els ha portat molts problemes, aquelles imatges van aixecar moltes veus internacionals. Ho deia l'Oriol Junqueres molts anys abans de ser vicepresident i tot, sempre feia un discurs en què deia "Us imagineu la policia espanyola atacant els votants, us imagineu la imatge que donaria"? No s'imaginava però que l'estat preferiria tenir aquesta imatge que deixar fer a la població.

El que era inimaginable per Junqueras era que la corrupció i la manca de respecte als drets més bàsics en pro del manteniment d'un sistema corrupte i repressiu podia arribar fins aquí. L'objectiu de les agressions als CDRs i als polítics és crear por. Por als polítics parlamentaris, i por a la gent del carrer que tallem carreteres pels nostres drets. Els CDRs i uns quants a la presó és molt més eficaç que les porres de l'1 d'Octubre i es basa a minimitzar les accions per maximitzar l'impacte entre la població i els polítics.

És bo que sindicats i Podem se sumin a la causa pels drets i les llibertats?

Per mitjà de la por, es prova també de desfer aquesta unitat ciutadana que s'està aconseguint, i que per a una campanya noviolenta és essencial. La unitat de la ciutadania és un dels perills més grans per a un sistema corrupte instituït. La unitat entre els moviments noviolents és una de les grans amenaces per a l'Estat.

Es poden començar a lligar ponts amb els que es mouen per les pensions, que pateixen exactament de la mateixa xarxa de corrupcions del sistema, o amb els moviments de dones per les llibertats de gènere, són essencials per al col·lapse d'un govern per mitjans noviolents. Per tant, els moviments noviolents el que hem de fer és capitalitzar aquesta repressió, per a demostrar la nostra força i la nostra persistència. Mentre continuem obeint i continuem obeint, el sistema funciona. Però SI comencem a fer objecció als impostos de la guerra, paguem la nostra declaració a la hisenda catalana, traiem els diners dels bancs del 155, i els mòbils i factures de gas i llum de les empreses del 155... i siguem dos milions fent això, acabarem guanyant.

Sectors de l'Estat i fins i tot veus del PSC van parlar de possible ingerència russa durant l'etapa del referèndum i fins uns quants mesos després. Pel que hem vist, cap dels consellers exiliats ho ha fet a Rússia. Quins mecanismes de contrainformació està fent servir?

L'Estat té moltes maneres de fer la repressió o contrainformacio. S'assenyala a altres països. Per exemple, aquell vídeo en què una comissió de l'Estat espanyol va al parlament d'Anglaterra per dir que els instigadors dels moviment català són russos. Després, els mateixos espanyols de la comissió acaben afirmant que no en tenen cap prova. O usant fotos d'altres manifestacions i nomenclatura feixista, 'comandos', 'terroristas', etc, per poder-nos dir traïdors. O tallar les nostres formes d'acció noviolentes amb eines legislatives com la 'llei mordassa'. O fins i tot inventar-se nous actors i actrius, com han fet amb l'aparició de Ciutadans. Avui dia tothom sap que l'Albert Rivera ja té una casa al barri més car de tot Madrid, i l'Arrimadas ja surt a la Telva, on el nivell de conservadorisme ranci en vers les dones fa por.

La por ha calat, en certa manera. A les manifestacions d'entre setmana, on no hi ha infants i el perfil és diferent, és on hi ha hagut violència instigada pels
propis infiltrats. En la meva opinió, una sola bala o còctel molotov dels manifestants volant cap a la policia, i Puigdemont mai hagués sortit de la presó. Continuem així, tenim una força moral que ja ha corregut vàries vegades per tot el món, la resistència civil noviolenta, funciona.

Tots els canvis històrics han estat fruit de mobilitzacions. En aquest sentit, els cursos de pau de l'School of Peace and Global Studies d'aquest any estan molt lligats i tenen un professorat de referència mundial en noviolència, perquè el poble català i també tothom qui a l'Estat espanyol vulgui un sistema més just i una democràcia plena ha d'aprendre què és i com funciona la resistència noviolenta, la que parla de com les persones ciutadans ordinaris del carrer guanyen drets, llibertats i justícia.


2 Comentaris

J

JOAN MARTI CARBONELL

IGUALADA

24 d'abril 2018.21:22h

Respondre

Es un repte que hem de saber realitzar amb seny. L’Estat Espanyol no ha cambial, amb una dictadura originada per el general Franco ha continuat emmascarada amb una democràcia parlamentaria pro... Llegir més monàrquica.

Els militars son els garants de la Unitat d’Espanya i ells estan al darrera de tanta reprensió i odi cap a Catalunya.
La seva acció es buscar un enfrontament ciutadà, per poder justificar una intervenció que Europa acapti a fi de restablir la Pau.

Hem d’esser molt pacients i constants, intenten no caure amb les provocacions que seran moltes i sobre tot pacíficament, aquesta ha d’esser la nostre victòria.

B

Bernat Dàmaso Morros

Igualada

24 d'abril 2018.09:30h

Respondre

Gràcies per parlar clar, Èlia.
Ara que tots estem veient com actua un estat podrit de corrupcció, ara hem d’acabar la feina. Abans que aquest estat que odia acabi amb nosaltres. Per dignitat,... Llegir més per tu mateix, per tu mateixa, pels qui han lluitat abans nostre, pels qui jauen a fosses comunes assassinats, alguns encara sense identificar. Perquè tenim la raó i la història ho sap, desobediència! 2018, presos, exiliats, és un miratge del passat? No, és la puta realitat que t’està dient a la cara que surtis al carrer i no te’n balluguis. Perquè continuar així és la fi i canviar-ho és ja una obligació moral. Perquè la bona gent no pot ser a presó, ni un minut més.
Resistència no violenta, sempre. Els canvis, les revolucions, passen al carrer, mai als despatxos. Als despatxos, precisament, s’hi negocia que res no canviï. Marxem d’aquesta Espanya xoriça i podrida, presó de nacions i de bones persones de pensament lliure. Els carrers seran sempre nostres o què? Doncs tornem als carrers o aviat un matí de primavera el mirall on ens mirem cada matí ens escopirà a la cara.
Llibertat presos polítics!!!!

Deixa el teu comentari

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.

Usuari registrat

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

Identificar-se amb el correu electrònic