Farrés brothers i cia: "“Tripula és un viatge on públic i acció estan en un mateix pla, són els passatgers i en algun moment fins i tot dirigeixen la nau”

ALBERT COMPTE

Porteu Tripula a Igualada per segona vegada, des de la seva presentació. En teníeu ganes?

Sí! Estem molt contents de portar Tripula a Igualada, la ciutat on el vam gestar. Des de l’any de la seva estrena que no l’havíem tornat a representar aquí.

Tripula trenca la quarta paret?

Completament, perquè els espectadors estan dins de l’escenari. De fet, m’atreviria a dir que en són protagonistes. Més que un espectacle, Tripula és un viatge on públic i acció estan en un mateix pla, són els passatgers i en algun moment fins i tot dirigeixen la nau.

Amb 10 espectacles en cartera i unes 2000 representacions a les espatlles, encara repasseu els textos i busqueu millorar un espectacle ja creat?

Sí! El més maco del teatre és que cada dia és diferent. Un espectacle sempre evoluciona, d’una banda s’adapta a cada representació i de l’altra, va canviant de forma progressiva. Un espectacle és com un camaleó que es va fent gran, guanya formes, madura i alhora s’adapta al públic que té davant. La meitat dels espectacles que tenim els fem contínuament i altres els repassem un parell de vegades abans de portar-lo de nou a escena, però hi ha una cosa molt important i és que el cos té memòria. Els espectacles estan fets d’emocions, de trajectes de moviments per assolir emocions diferents i un cop entres en aquesta emoció el cos i la memòria s’activen de seguida.

Us presenteu com una companyia que fa teatre amb trastos. Quins destacaries?

Per exemple, l’escenografia versàtil del Silenci d’Hamelin, que ens permet crear diferents espais i l’ús del llenguatge per a sords. A La visita de la Bella Dama utilitzem titelles a escala humana i per Tripula, l’iglú de vent que ve de la mà del Jordi Enrich. Fora de la Conca de l’Anoia és un element sorprenent, perquè no tothom té l’oportunitat d’estar dins d’un globus aerostàtic.

Hi ha diferències entre un espectacle de comèdia i un altre de clown o pallasso?

Per mi teatre és explicar una història, comunicar unes emocions, provocar reaccions, transgredir..., un munt de coses. Entre comèdia i clown la frontera és molt fràgil. A vegades veiem espectacles que són o bé comèdia o bé clown i són fàcils d’etiquetar, però a vegades la frontera és difusa. A Tripula ens hem impregnat molt del clown per portar-lo cap al nostre terreny, on hi ha barreja de titelles, passatges de text i altres elements que ens són més propis.

Què és per al Pep Farrés un clown?

El clown és una mirada, una forma de mirar que busca o s’inspira en la mirada neta i innocent dels infants. Però el clown no sempre la fa neta, a vegades també juga amb un punt més de mala bava. El clown és una forma d’estar, de fer de mirall de la societat amb la mirada de l’infant, aquest és el seu super-poder.

Proposeu espectacles no moralitzants.

Ho intentem (riu).

Aleshores no tracteu temes ètics en els vostres espectacles?

Quan parlem d’espectacles moralitzants, volem dir que no volem donar lliçons de res. Sobretot en teatre infantil, a vegades es cau en la trampa de la pedagogia, com a element de valor d’un espectacle. Pensem que tot a la vida ensenya, cada dia aprens coses noves, però en el teatre reps una història, vius unes emocions i ni que parlis d’un tema compromès, allò que es diu posar el dit a la llaga, no s’ha de caure en el fet de subratllar com un o una s’han de comportar o assenyalar quin era l’element que calia aprendre. Cada espectador, per petit que sigui, després d’un espectacle n’ha de fer la seva lectura. Dediquem molta energia a construir guions que tenen un equilibri de temes amb compromís però que alhora no busquen alliçonar.

Portareu l’espectacle a la Xina. Hi havíeu actuat mai?

No, hi marxarem el proper 17 de febrer i hi farem Tripula durant 3 setmanes, en un teatre important de Pequin.

Teniu alguna fórmula per atraure o mantenir el públic adolescent?

Com a companyia de teatre no ens hi hem posat. Com a director de La Mostra fa temps que hi tinc la banya posada i hi ha molta feina a fer. A les platees veiem cada vegada més infants i menys adolescents. Potser, a més de pensar espectacles específicament per a adolescents, cal pensar més en ells com a sector social, perquè a nivell de consum les empreses hi han sabut connectar molt bé, grans marques de música i moda saben com arribar-hi. En el camp de la cultura i altres àmbits sembla com si els obviéssim una mica.

Des de Farrés brothers i cia participeu en projectes de teatre per a adults?

Sí. Quan vam fundar la companyia ara fa 16 anys volíem combinar a parts iguals teatre per a adults i per a nens. El propi mercat ens va portar a treballar més per al públic infantil i familiar. La primera producció per a adults va ser Equilibristes i l’any passat vam fer la segona producció, La visita de la Bella Dama, un espectacle més gran, amb 7 intèrprets en escena i la idea és seguir produint-ne.

Treballeu en algun nou espectacle?

Tenim la idea d’estrenar nou espectacle el 2020. Hem començat a xiflar que en diem nosaltres, posar sobre la taula temàtiques que ens interessen, què necessitem dir i com ho volem dir i a partir de l’estiu, començar la producció. Ara bé, de moment no sabem ni nosaltres en què s’acabarà concretant.