Francisco Guisado: "Les actuacions com Plaça Major o del Centre Fraternal han tingut com a prioritat la funció social"

Es presenta de nou. Quin balanç fa dels darrers quatre anys? Considera els objectius que es va marcar a l'inici del mandat s'han acomplert?

El balanç en el seu conjunt és positiu, malgrat ha estat un mandat pobre en recursos, tant propis com els que ens venen d'altres administracions. Sort del vell compromís de la Generalitat amb l'Ajuntament popularment conegut com a Pla de Barris, que ha suposat, en engegar-lo de nou -ja que va estar aturat del tot en l'anterior mandat-, una injecció importantíssima d'uns 3 milions d'euros en inversió en el període del mandat. Això que ens ha permès fer d'una mala conjuntura una molt bona oportunitat, ja que els projectes eren als calaixos des del nostre anterior mandat i el 50% del finançament garantit i ho hem pogut recuperar i executar. Els objectius estan del tot assolits, cal repassar el nostre programa, i ho podreu comprovar. Havien fet del Pla de barris l'objectiu de mandat i ha estat d'aquesta manera.

Les obres de la Plaça Major o del Centre Fraternal han estat algunes de les intervencions més notables d'aquest mandat. A més de la millora de l'espai públic, s'ha fet també en clau patrimonial? El govern es planteja més accions de millora, per exemple, al castell?

En aquests quatre anys han estat moltes les actuacions que s'han dut a terme però sens dubte, el nou Centre Fraternal -amb la Biblioteca i el Casal de la Gent Gran- i la Plaça Major són les més destacades. Més enllà dels motius urbanístics, aquestes obres tenen molt valor per la funció social que desenvoluparan i perquè són fruit del poble. Per una banda, el disseny de la Plaça Major va ser escollit a través d'un procés participatiu i les obres del Centre Fraternal han estat dutes a termes exclusivament per operaris del municipi a través de plans d'ocupació. Per altra banda, cal tornar a recordar també que aquestes obres formen part del Pla de Barris i per tant, el 50% del seu cost ha estat subvencionat per la Generalitat de Catalunya.

Totes les actuacions es fan en clau patrimonial, el manteniment i foment del nostre patrimoni ha estat una altra de les nostres línies d'actuació, així hem posat en marxa les visites gratuïtes guiades al Castell i s'ha tramitat una subvenció FEDER de la Unió Europea, per finançar la restauració de les muralles i els elements defensius del Castell. En el proper mandat, el desenvolupament d'una estratègia de posada en valor del Turó del Castell mitjançant l'execució del Pla Director, redactat per la Diputació de Barcelona, ha de ser clau. En aquest sentit, esperem aconseguir el suport de l'Estat a través de l'1,5% cultural del Ministeri de Foment, derivat de les actuacions de millora a l'A2.

Òdena té poc més de 3.000 habitants però molt territori i precisament molt patrimoni. Com pot afrontar el manteniment de tants béns? Quina línia planteja l'Ajuntament?

El manteniment i protecció del patrimoni cultural té dues vessants. Per una banda el dia a dia, és a dir, totes aquelles accions que permeten un correcte estat de conservació. Per l'altra banda, hi ha les eines de protecció legal i la planificació sobre els béns. Aquest tipus d'actuació permet l'activitat cultural, social, educativa i també econòmica i garanteix, a llarg termini la protecció i conservació dels béns.

Per tant, es tracta d'una estratègia dual que per un ajuntament petit com Òdena no és fàcil, però que assumim, entenent que vetllar diàriament pel nostre patrimoni i cercar les oportunitats que ens ofereix, és treballar per un futur amb més qualitat de vida, més coneixement i cultura i, generador també d'activitat econòmica. L'exemple més evident és tot el treball que es realitza amb el Turó del Castell. Hem seguit una estratègia de planificació urbana i patrimonial que s'ha desenvolupat en els darrers anys. Ara ja estem en disposició de plantejar la redacció dels projectes executius i cercar el finançament per dur-los endavant. Sense una planificació prèvia seria impossible assumir aquest repte, que l'entomarem en els propers anys.

Aquest mandat els odenencs i odenenques van viure el gran incendi de 2015. Com es troba el bosc odenenc? Quines mesures ha pres el govern?

La realitat del bosc va canviant, no pas tan de pressa com ens agradaria, però comença a ser diferent. Per un factor no menor, la posada en valor de la biomassa, el que significa que la gestió de les zones forestals comencen a tenir un mínim equilibri econòmic per als propietaris. Una bona gestió del bosc significa tenir un bosc més net, amb menys sotabosc, més aclarit, amb menys combustible al medi en definitiva, i aquesta gestió d'hivern ens du a no patir tant a l'estiu. El govern municipal, juntament amb altres municipis veïns, amb l'ajut de la Diputació de Barcelona i els Forestals de la Generalitat vam aconseguir dels propietaris forestals que van patir el foc de l'estiu de 2015, i davant del interès de molts compradors de fusta, que no fos el criteri de preu el que prevalgués per a intentar rescabalar una part major de la pèrdua, sinó que prevalgués un criteri de gestió. Que qui s'endugués la part que per secció fos rendible, se'n portés també la brancada i quedés el bosc net. Cosa que es pot comprovar que a Òdena i pobles veïns això ha estat d'aquesta manera.

Ara, resta esperar amb actuacions ja previstes per part de la Diputació de Barcelona, a fer unes aclarides intensives quan els pins surtin i siguin encara prou petits i es pugui fer amb tisores, doncs es preveu una regeneració espontània explosiva, de molts peus per hectàrea. Això ens permetrà un estalvi important. En aquests moments s'està duent a terme les aclarides a les zones boscoses cremades al 86, amb mitjans mecànics i els treballs són complicats i costosos. El que cal per acabar d'arrodonir la gestió, és una aposta més decidida de la biomassa com a combustible, que en el seu punt just, permetrà una gestió eficient i sostenible de les zones boscoses.

La veïna Vilanova pensa ja en una transformació de la zona que toca a Òdena. El govern odenenc ha pensat durant molts anys en arranjar la zona de Sant Pere i la Masia, però el projecte de l'outlet està aparcat. Com planifiquen la millora d'aquella zona? Hi haurà novetats?

Ha estat certament un desori per part de la Generalitat com ha gestionat el tema de les grans superfícies. Una llei ens va permetre concursar per a obtenir una llicència de gran superfície, llavors escampades de forma regulada pel territori. Vàrem competir amb la proposta d'Igualada per a aconseguir la llicència per a l'Anoia. Vam presentar el millor projecte i vàrem guanyar. Superats els molts entrebancs legals per a la redacció de planejament i quan ja ho teníem tot a punt, no ens va servir per a res. La mateixa Generalitat canvia la llei i ens diu que pel nombre d'habitants ens toca una superfície comercial no més gran de 1.000 metres quadrats, dels que hem de restar els que ja puguem tenir. Estem llavors amb una llicència reconeguda per una llei que ja no és en vigor, i una llei vigent que justament ho prohibeix. Aquest és el panorama, aquest és el nivell.

Les novetats que hi puguin haver han de venir de la mà dels promotors de la iniciativa que justament en aquest cas, com es pot imaginar no estan precisament contents. Ells sabran si posen o no accions judicials, ja que van tenir moltes despeses per a no res. El que sí que hem fet nosaltres és convidar-los a parlar del tema per a explorar si cal mantenir el planejament, modificat expressament per a la zona comercial, o pel contrari, hem de plantejar una proposta diferent vist el lloc estratègic de Can Riba.

Hi ha un grup de veïns important que demana repensar el projecte del PDU a Can Morera. Seria possible negociar un altre emplaçament per a la zona industrial? No caldria arribar a un consens per als odenencs? 

El paper de l'ajuntament en aquest tema, que no ha estat definitiu mai ja que mai ha estat competent en temes de requalificació de sòl, és avui encara menys important que en el passat. A partir de la llei Òmnibus és directament la Generalitat, i més si es tracta de promoció econòmica, qui actua com a administració per a engegar modificació de sòl amb figures de planejament que reben el nom de Plans Directors. Si més no, abans ho tenia que proposar l'ajuntament de torn. Nosaltres ja ho vàrem fer fa uns anys, i ens van demanar, vist l'abast de l'àmbit, una revisió general de planejament i fer un Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), tot allò per raons que ara no venen al cas va quedar en no res. Ara ja no ens cal tornar a proposar una revisió de planejament. Ara és directament la Generalitat qui ho proposa, i ho tira endavant.

Nosaltres com a grup, jo personalment, llavors i ara, estàvem i estem convençuts que és una bona proposta, un projecte de país, que signifiqui noves oportunitats reals pel territori en quan a ocupació i revitalització econòmica d'aquesta Conca, és no solament positiu sinó del tot desitjable i fins i tot imprescindible ens atreviríem a dir. No hem canviat de parer, som a on érem, i celebrem que altres s'apropin i ens donin la raó tot i que sigui més d'una dècada més tard. El que demostra que no hi havia res fosc, que és una proposta objectiva que vista i tractada per diferents, diferents colors polítics, diferents administracions, Generalitat i Estat, en un moment polític ben complicat i que no convida gens a treballar plegats, amb alcaldes de PSC, ERC i PDCat, i que hem estat capaços d'unir esforços i liderats per Igualada -ciutat amb la massa crítica suficient-, cercar oportunitats de futur, perquè entenem, honestament, que és molt bo perl'interès general de La Conca d'Òdena. El que resta és conèixer la proposta concreta i poder valorar-la de forma objectiva. Proposta que s'està treballant per part del govern de la Generalitat, que tot i que no són "els meus" demanaria que féssim confiança i no se'ls critiqués sense ni tant sols saber que es vol plantejar.

A Òdena, com arreu, hi ha opinions de tota mena. Hi ha un grup en contra i altres que hem manifestat estar a favor des de ja fa molt de temps. Hi ha quelcom que per a mi està per damunt de tot i que és l'interès general, i amb aquest esperit encarem aquest tema. Però torno a dir, és la Generalitat qui té la paella pel mànec, i ens toca conèixer per a poder manifestar adhesió o rebuig, i això serà com a reacció a la proposta concreta quan aquesta es conegui, es pot entendre que temes d'aquests necessiten, en tant no és al sac i ben lligat, una certa discreció.

Hi ha una crítica per la presència de Josep Singla en aquesta qüestió. Quina és la postura del PSC?

Pel que fa a Josep Singla, qui sóc jo per a fer prejudici sobre ningú? Quina autoritat moral es pensen alguns que tenen sobre el bé i el mal per a fer, sense cap prova, insinuacions sobre cap persona? Jo no sóc pas d'aquesta mena. La família Singla és propietària de sòl a Òdena des de fa 700 anys, no ho van comprar per especular. Ni tan sols sabem si la proposta que ens pugui venir per part de la Generalitat, si finalment arriba, afectarà o no al seu sòl i molts es veuen amb cor de dir la seva sense cap mesura ni cap prova.

Vull recordar que si hi ha un grup important de veïns en contra és també cert que els sectors econòmics són a favor, com la Unió d'Empresaris de l'Anoia (UEA) i els sindicats de classe, UGT i CC.OO. I que personalment ja vaig dir en el sopar anual de l'UEA, que la ciutat innegable que conformem els municipis que voregem Igualada, que si aquesta ciutat en tres o quatre termes és capaç de generar oportunitats pel benestar de la gent, la manca de terme a la ciutat d'Igualada no ha de ser pas un problema. Que es generin les oportunitats que el sòl hi és, i ha de ser al servei de la gent. De qui sinó?

L'oposició actual és sobiranista. Veu possible acords en el futur malgrat la diferència en l'eix nacional?

És cert que l'oposició a Òdena es sobiranista. Com ho són les noves propostes de candidatures, tret de la nostra, per ara conegudes. Tot i que no apareix les sigles d'ERC, sí que apareix la seva segona marca AM (Acord Municipal) en la candidatura FEM-Òdena (AM) encapçalada per Maria Sayavera. I en la candidatura d'Òdena a Fons (OAF) deslligada en principi de qualsevol partit, tot i que la petjada de l'antiga CiU i la més recent PDeCat és del tot evident en la seva composició, compte amb persones activistes en la seva condició independentista. Per tant, en l'actual consistori i en el consistori que surti de les eleccions municipals de 26M la composant independentista serà molt alta, malgrat això acceptant com a normal la relació entre diferents, cercant lo millor pel municipi, i en clau municipal, per la nostra part restem oberts a acords de futur, naturalment que sí.

El govern ha fet una aposta per les llars d'infants públiques. La pensen mantenir pels propers anys?

Sens dubte, la nostra màxima és el benestar dels nostres veïns i veïnes i entenem l'oferta pública de places com un servei bàsic. El manteniment de dues llars forma part dels desavantatges que comporta una municipi segregat com el nostre.Els resultats a nivell de conciliació familiar i de servei al veïnat es per a nosaltres una prioritat. Aprofito per a denunciar el desistiment de la seva obligació de finançament, aprovada per llei al Parlament, de la Generalitat, deixant a l'estacada a les famílies.